De la regeneració urbanística al col·lapse. Ciutat Vella va ser la viva prova que amb iniciativa política i amb acords tant amb veïns com amb comerciants es pot construir una ciutat pròspera.
Així ho explica Martí Abella en una entrevista a Metrópoli, qui va formar part de l'equip que va crear Promoció de Ciutat Vella, SA (Procivesa), la promotora mixta -participada per capital municipal (51%) i entitats privades- per revitalitzar urbanísticament el districte històric de cara als Jocs Olímpics del 92.
“Es va fer un gran esforç i és important no oblidar-ho. La nostra feina va consistir a posar colors a una ciutat completament grisa a través d'espais públics i equipaments totalment nous o renovats”, afirma Abella.
Entre el 1981 i l'any 2005, les administracions van invertir uns 1.320 milions d'euros per reformar el centre de la capital catalana: es van construir places, es va crear la Rambla del Raval, es va renovar tota la infraestructura elèctrica i de gas i es van obrir els carrers del nucli antic.
La Rambla del Raval
“Ciutat Vella ho té tot: muntanya, mar i un patrimoni històric que va des de l'època romana fins als moviments modernistes dels darrers segles”, indica amb orgull l'ex-treballador.
“El problema és que l'Ajuntament va deixar de tenir un cert control social del lloc; va deixar que tot funcionés al seu aire, que el mercat actués, i això s'ha anat enfonsant”, valora.
“Ho vam fer fàcil”
Els problemes al districte eren més greus abans que els que hi ha ara, afirma Abella, ja que la prostitució i els “senyors de la droga” dominaven bona part del centre.
A més, moltes de les 100.000 persones empadronades al districte -a les quals se sumen totes les que no ho estaven- vivien en condicions fatals. “Era un polvorí. Si tocaves una pedra se't tiraven els veïns a sobre”, descriu.
I és que el projecte passava per expropiar centenars d'edificis, amb milers d'habitatges i uns 5.000 afectats que, al principi, no se sabia si es podrien reubicar.
Un edifici d'habitatges que es va construir per reubicar les famílies del Raval després de l'enderroc pels plans de Procivesa
Tot i les dificultats, el consistori, en aquell moment liderat per Pasqual Maragall, va tenir una “direcció política clara” i amb els treballs de Procivesa, van aconseguir consensos amb els eixos comercials i els veïns més bel·ligerants.
“En haver-hi un projecte en què tothom participava, vam aconseguir, per exemple, col·locar la Filmoteca de Catalunya al mig de la zona de la droga i la prostitució”, afirma.
Una nova estratègia
En acabar els Jocs Olímpics, la regeneració urbanística de la zona va continuar una dècada més tard, però la injecció de capital municipal va acabar cap al 2007 per centrar-se en els projectes d'altres districtes i la crisi de 2008 va paralitzar les previsions.
Durant els darrers 30 anys, Abella assenyala que la població estrangera va passar del 2% al 54% i s'han generat moltes associacions tant de la societat civil com de comerciants.
Un balcó al Raval amb una pancarta
El 1986 hi havia quatre associacions comercials, perquè l'economia estava “enfonsada” i només existia l'àrea de Barna Centre, la Rambla de Catalunya i la zona del carrer Nou de la Rambla i la de Sant Pere Més Baix.
No obstant això, ara hi ha nou eixos comercials que agrupen diverses entitats i cadascun té realitats i demandes molt diferents. El darrer Summit de Barcelona Oberta ho va deixar clar: no és el mateix la inseguretat que hi ha a la Barceloneta que les demandes dels comerciants de la Via Laietana, que pateixen les conseqüències de les obres i la restricció del trànsit.
“No hi ha cap visió de conjunt ni de futur. L'Ajuntament necessita una nova estratègia i desfer el nus que s'ha creat”, assevera l'ex-treballador.
“Tornar a fer el que va fer Procivesa no té sentit; però actuar, sí. I cal una empresa independent per a això. L'experiència ja la tens”, afegeix.
Turistes a Ciutat Vella en una imatge d'arxiu
Abella reconeix que la zona, essent el centre de la ciutat, sempre estarà al límit del conflicte. Tanmateix, perquè no “mori d'èxit” l'administració l'ha de tenir com a prioritat.
“He tingut una vivència professional i humana extraordinària en què vam ser capaços de treballar de manera ordenada i compromesa, aconseguint coses que no s'han aconseguit enlloc del món”, recorda Abella.
Per a ell, la solució per tornar la dignitat al centre històric està clara. Més ambició per part dels polítics i un projecte definit: “Ha de ser l'Ajuntament qui s'hi jugui i assumeixi el risc”.