Barcelona acomiada l’últim rastre militar de la Ciutadella: comença l’enderroc dels pavellons de Wellington
Les màquines van iniciar dimecres passat la demolició dels antics habitatges d’oficials, pas previ a l’expansió del campus de la UPF
Antecedents: Adéu a les històriques casernes militars de la Ciutadella: la UPF inicia l’enderroc d’un edifici del segle XIX
Notícies relacionades
El perfil urbà del carrer Wellington, a l’ombra del Parc de la Ciutadella, ha començat a canviar per sempre aquesta setmana. Des de dimecres passat, 14 de gener, el soroll de la maquinària pesada ha substituït el silenci que imperava als antics pavellons militars annexos al quarter de Roger de Llúria.
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha iniciat oficialment l’enderroc d’aquests cinc blocs històrics, una operació que marca el punt final de la petjada castrense a la zona i l’inici d’una nova era acadèmica.
Els treballs de demolició van arrencar amb força a mitja setmana i s’estendran, previsiblement, fins a finals d’aquest any. L’objectiu és alliberar el solar per aixecar un nou edifici que ampliarà el Campus de la Ciutadella, una peça clau en l’estratègia de la universitat per consolidar-se com a referent internacional en recerca.
D’habitatges militars a ruïna "okupada"
Els edificis que estan desapareixent sota la piqueta no són quarters en el sentit estricte, sinó pavellons residencials del segle XIX. Construïts a la dècada de 1880 després de l’enderroc de la odiada fortalesa de la Ciutadella, aquests blocs van allotjar durant dècades les famílies dels oficials i sotsoficials destinats als regiments de Jaume I i Roger de Llúria.
Adéu a les històriques casernes militars de Wellingotn
Propietat de la UPF des de 1992, les estructures havien caigut en una profunda degradació. Fins fa tot just tres anys, alguns d’aquests espais van estar parcialment "okupats", cosa que va dificultar durant molt de temps la intervenció urbanística. Ara, buits i apuntalats, cedeixen el seu lloc al progrés.
"Amb l’enderroc dels antics pisos de Wellington estem construint el futur de la UPF", assegurava la rectora Laia de Nadal, destacant que la institució torna a liderar la transformació física de la ciutat, tal com va fer als 90 amb la rehabilitació dels quarters principals.
Operació rescat
L’enderroc no està sent indiscriminat. L’operació compta amb un protocol de patrimoni quirúrgic: s’han de salvar les pedres. Els fonaments i sòcols d’aquests edificis estan construïts amb pedra de Montjuïc, un material geològic ja exhaurit i d’incalculable valor històric per a Barcelona (la mateixa pedra amb què es van construir la Sagrada Família o Santa Maria del Mar).
Façana de les casernes militars de Wellington a Barcelona
Es calcula que es recuperaran uns 320 blocs de carreus, cosa que equival a prop de 400 tones de material. Aquestes pedres, juntament amb elements ornamentals de les façanes, seran netejades i lliurades a l’Ajuntament de Barcelona, que les emmagatzemarà en solars municipals per a futures restauracions de monuments de la ciutat.
És una manera de reciclar la història: els fonaments de la vella Barcelona militar serviran per reparar la Barcelona monumental del futur.
Objectiu 2029: La 'Ciutadella del Coneixement'
Un cop el solar quedi net a finals de desembre, començarà la fase de construcció. El nou edifici, que hauria d’estar operatiu entre finals de 2028 i principis de 2029, sumarà metres quadrats vitals a l’ambiciós projecte de l’"Antic Mercat del Peix" i la "Barcelona Àgora pel Benestar de la Societat".
Render del 'hub' de recerca a l’antic mercat del Peix
Tot i que els usos concrets de les noves aules i laboratoris encara s’estan acabant de definir, l’enfocament serà interdisciplinari, buscant solucions des de les ciències socials, les humanitats i la biomedicina per als reptes del benestar planetari.
Cicatrius de guerra que desapareixen
Amb la caiguda d’aquests murs, també desapareixen testimonis muts de la història més convulsa d’Espanya. Les façanes del carrer Wellington encara conservaven impactes de bala i metralla, records tangibles de l’aixecament de 1936 i, sobretot, dels bombardejos de l’aviació feixista italiana i alemanya el 1938.
L’enderroc iniciat aquest dimecres tanca un cicle de 150 anys. On abans dormien soldats i es preparava la guerra, d’aquí tres anys estudiaran universitaris cercant, paradoxalment, el benestar de la societat.
