Els esforços de l'Ajuntament per resoldre la crisi d'habitatge: "Volem que la generació Z es quedi"

La crisi de l'habitatge i els alts preus de Barcelona han convertit el viure a la ciutat en una autèntica odissea. Molts joves han hagut de buscar pis fora de la seva ciutat natal, expulsats per la impossibilitat de fer front al lloguer i ni tan sols amb la possibilitat de comprar al cap.

El sector privat aposta per modificar el 30% d'habitatge protegit a la Gran Barcelona

Davant aquesta realitat, el govern municipal ha impulsat un paquet de mesures a curt i llarg termini per solucionar l'emergència habitacional.

"El nostre repte principal és que la gent es quedi a la ciutat i, en aquests moments, hi ha tota una generació Z que té dificultat per la desequilibrada relació entre salari i renda" va afirmar el tinent d'alcalde d'economia del consistori, Jordi Valls, en les jornades del Barcelona Desperta.

Regulació urbanística "obsoleta"

Segons Valls, la raó per la qual altres ciutats europees han invertit més en habitatge públic és perquè "han patit dues guerres", la qual cosa els va portar a una "reconstrucció" obligada.

El tinent d'alcalde Jordi Valls; el director de Crònica Global, Ignasi Jorro; la diputada presidenta de l'àrea d'Urbanisme i Habitatge de la Diputació Gemma Badia, a més alcaldessa de Gavà; i el secretari de Territori Víctor Puga. Gala Espín Crònica Global CASA SEAT, Barcelona

A més, el tinent va argumentar que la crisi financera i immobiliària del 2008 va portar una nova regulació que afecta el sector públic, els bancs i va comportar un enduriment en les lleis en matèria urbanística. "És moment de canviar-la", va assegurar.

15% d'habitatge protegit el 2040

Des de 2023, l'ajuntament barceloní ha impulsat una sèrie d'acords amb Entitats Sense Ànim de Lucre (ESAL), l'Institut Català del Sol (Incasòl) i amb el sector privat —a través de la cessió del dret de superfície— per construir més habitatge de protecció oficial. L'objectiu és passar de l'1,4% al 15% per a l'any 2040.

Per això, el tinent va defensar que Barcelona explorés altres instruments de col·laboració públic-privada que han funcionat a l'Àrea Metropolitana (AMB) com Habitatge Metròpolis.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona construirà 6.000 habitatges de protecció oficial per al 2030

Posar límits al liberalisme

Quant a les polítiques d'habitatge a curt termini, el tinent d'alcalde va recordar que Barcelona va decidir no renovar les 10.000 llicències de pisos turístics que hi ha a la ciutat amb la esperança que a partir del 2028 tornessin al mercat residencial.

A més, la capital catalana va recórrer al control de rendes que estableix la Llei d'Habitatge.

Vistes de Barcelona

Ambdues són mesures que van generar molta polèmica i que encara avui en dia reben crítiques del sector privat. Malgrat tot, Valls va defensar la posició de l'Ajuntament i va assegurar que el liberalisme "pot tenir certs límits".

Exemple d'això és un fenomen que ha vist la ciutat recentment: les entitats financeres han començat a vendre la seva cartera immobiliària a fons americans per treure'n més rendibilitat. "No podem acceptar-ho alegrement", va rebutjar.

"Cal buscar equilibris quan parlem d'habitatge, si no, tenim tota una generació Z que no té accés a l'habitatge, què hem de fer?", va argumentar.

Construir en vertical, una solució?

Durant el Barcelona Desperta van intervenir altres ajuntaments metropolitans, entre ells, el de Cornellà de Llobregat. Antonio Balmón, el seu alcalde i també president de l'AMB, va insistir que calia deixar de pensar en créixer "en horitzontal" i apostar per la construcció en vertical.

No obstant això, la densificació dels edificis comportaria un canvi en les regles, tal com va defensar Valls, almenys, a la capital catalana. El Pla General Metropolità, elaborat a partir del projecte de l'Eixample d'Alfons Cerdà, estableix que l'altura i nombre màxim de plantes ve determinada per l'ample del carrer.

Imatge de les característiques illes del districte de l'Eixample AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

Per això, els immobles de l'avinguda Diagonal són més alts o el carrer Balmes, Muntaner o Consell de Cent en el cas del centre.

"Barcelona ja està molt densificada"

El jurista i president de l'Associació Espanyola de Dret Urbanístic (AEDUR), Joan Manuel Trayter, no obstant, ha advertit que cal anar "amb compte" a l'hora de modificar unes regles "que han funcionat tota la vida". "Barcelona ja està molt densificada", ha tancat.

Trayter ha explicat que les posicions favorables a construir edificis més alts argumenten que en certs barris es gastaria menys en canonades d'aigua, recollida de residus i neteja, perquè "el que es feia de manera extensiva, es comprimeix i es fa cap amunt".

Rehabilitació

Malgrat tot, és una mesura que l'expert ha descartat, en part, perquè a Barcelona no li queda gaire sol edificable en el qual poder aplicar aquesta estratègia de construcció.

Com la capital catalana ja està tota llesta, l'opció més eficient és la de rehabilitar. Cal recordar, malgrat tot, que les grans rehabilitacions estan sotmeses a la norma del 30% de reserva d'habitatge protegit.

El 'repte' de convertir una oficina en domicili a Barcelona: obliguen els propietaris a reservar habitatge protegit

Des de 2018, no s'ha dut a terme cap gran rehabilitació a la ciutat i fins i tot hi ha casos de propietaris que han aturat els seus projectes perquè estaven obligats a complir amb la reserva.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial