Radiografia de l'habitatge: gairebé el 90% del parc a Barcelona, en mans de petits propietaris
Un estudi de la Cambra de la Propietat Urbana basat en dades del Cadastre assegura que no existeix un inversor massiu que concentri el capital, i assenyala que el problema és la manca d'oferta, la regulació i la pressió demogràfica
Relacionat: La prohibició del Govern sobre l'habitatge especulatiu posaria en risc dos de cada tres lloguers a Barcelona
Notícies relacionades
Un habitatge per propietari. Un informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona revela que gairebé el 90% del parc a la capital catalana està en mans de ciutadans que, de mitjana, acumulen 1,24 propietats.
L'estudi Estadística cadastral sobre titulars i propietats a Catalunya, Barcelona província i Barcelona ciutat, elaborat pel gerent de l'entitat, Òscar Gorgues, busca oferir dades reals sobre l'estructura de la propietat a la ciutat en resposta a la intenció de la Generalitat de Catalunya de prohibir l'habitatge especulatiu a la comunitat autònoma.
En aquest sentit, les principals associacions i patronals privades del sector immobiliari van emetre un comunicat al novembre, quan el Govern va anunciar que es trobava en procés de posar fre a la compra especulativa, en què asseguraven que la mesura “no solucionarà el problema d'accés a l'habitatge” i reduirà encara més l'escassa oferta que hi ha al parc de lloguer.
Gorgues, encara en un context de debat sobre si una regulació d'aquest abast ha de veure la llum, afirma que a Barcelona “no existeix un procés intensiu d'acumulació patrimonial en poques mans, sinó més aviat un parc ampliament distribuït”.
Un habitatge de lloguer a Barcelona
Petits propietaris
Segons les dades oficials del Cadastre que es recullen a l'estudi, les persones físiques sumen 508.524 titulars, el 96% del total, i concentren 632.848 propietats, gairebé el 90% de les referències cadastrals de la ciutat.
Aquests ciutadans acumulen una mitjana de 1,24 propietats per titular.
Les administracions, les que més acumulen
D'altra banda, les persones jurídiques representen el 3% del total de titulars i acumulen 57.206 propietats, l'equivalent al 8% del parc, amb una mitjana de 3,56 propietats cadascuna.
Les administracions públiques, que són només 56 titulars, arriben a les 11.088 referències, aproximadament l'1,57% del total. De manera que són aquestes institucions les que disposen de mitjana d'unes 198 referències.
Edificis d'habitatges
Barcelona, el centre del debat
L'estudi és conscient que les dades cadastrals identifiquen referències, no habitatges, però assegura que són les més adequades per analitzar el parc a Barcelona, on es concentra bona part del debat polític i mediàtic.
“Aquesta centralitat simbòlica ha convertit el parc immobiliari barceloní en un espai sobreinterpretat, sovint amb escàs suport empíric, sobre el qual es projecta la idea d'una ciutat sotmesa a una dinàmica de finançament accelerat”, assevera.
Una visió que, segons la seva opinió, “no troba cap suport”.
Distribució de titulars agrupats i immobles segons el nombre de propietats, percentatge i mitjana de propietats per titular. Barcelona (municipi), 2025
“Barcelona és una ciutat en què gairebé nou de cada deu habitatges estan en mans de petits propietaris i en què el conjunt d'actors amb més de 25 referències, incloses les administracions, no arriba al 0,3% dels titulars”, detalla.
Grans tenidors
D'altra banda, el gerent de la Cambra recorda que les societats professionals i les administracions públiques tenen un paper “imprescindible” a l'hora de rehabilitar, construir obra nova o reorganitzar el teixit edificat de la ciutat.
“Penalitzar-los, sigui mitjançant restriccions d'accés a la propietat, inseguretat jurídica o limitacions a la transmissió, equival a reduir la capacitat del sistema per generar oferta”, adverteix.
També afegeix que augmentar la pressió reguladora podria provocar, paradoxalment, una menor accessibilitat i una intensificació dels preus que es pretenen corregir.
Habitatges en construcció en una imatge d'arxiu
Manca d'oferta
El gerent de l'entitat descarta, per tant, una concentració especulativa i assenyala que el problema de l'habitatge s'explica sobretot per factors d'oferta, regulació i dinàmica demogràfica, no pas per una acumulació massiva en poques mans.
Alhora, tendeix la mà a fomentar la col·laboració entre administracions, agents econòmics i societat civil per poder adaptar-se a les necessitats actuals.
