No és Nova York: aquesta és l'Estàtua de la Llibertat que s'amaga al bell mig de Barcelona

Milers de persones passegen cada dia pel passeig de Sant Joan sense sospitar que, darrere d'una discreta façana modernista, s'amaga una joia que connecta Barcelona amb un dels monuments més icònics del planeta: l'Estàtua de la Llibertat.

No, no és una maqueta ni una atracció turística, sinó una autèntica rèplica en bronze de la famosa escultura de Nova York, guardiana silenciosa de la Biblioteca Pública Arús, la primera biblioteca oberta al públic a la ciutat.

Aquesta estàtua, gairebé desconeguda fins i tot per a molts barcelonins, fa tot just dos metres i fa més de 120 anys que custodia l'entrada de la biblioteca, fundada el 1895 per Rossend Arús i Arderiu, un filantrop, escriptor i maçó compromès amb l'educació popular.

La seva versió de l'Estàtua de la Llibertat va ser encarregada a l'escultor Manuel Fuxà i Leal, amb la col·laboració del bronzista italià Odoardo Luis Razzauti, i es va inaugurar el 1903, una dècada abans que la biblioteca es consolidés com un dels principals centres de coneixement obrer i racionalista de la Barcelona moderna.

Una rèplica amb ànima pròpia

Tot i que l'escultura barcelonina reprodueix fidelment les línies i la postura de l'obra original d'Auguste Bartholdi, hi ha un detall que la fa única.

Al llibre que la figura sosté amb la mà esquerra no hi apareix la data de la independència dels Estats Units (4 de juliol de 1776), sinó la inscripció Anima Libertas, que en llatí significa llibertat de l'ànima.

Una frase que no va ser triada a l'atzar: per a Arús i els seus contemporanis, el coneixement i la cultura eren els camins cap a la veritable emancipació humana. Així, la petita dama de la torxa es converteix en símbol de la llibertat intel·lectual, una metàfora perfecta dins d'un temple del saber com la Biblioteca Arús.

Entre la maçoneria i l'ideal il·lustrat

La relació entre l'estàtua i la maçoneria ha estat objecte d'interpretacions durant dècades. Rossend Arús, conegut pel seu pensament progressista i la seva militància maçònica, va voler que la seva biblioteca fos un espai obert al poble, on qualsevol ciutadà pogués accedir a llibres i aprendre per si mateix.

No és casual que l'Estàtua de la Llibertat, símbol de la raó i del progrés humà, presidís la seva entrada: representava l'ideal il·lustrat de la llum del coneixement davant la foscor de la ignorància. Avui, la biblioteca segueix fidel a aquest esperit, convertida en un referent internacional per a investigadors especialitzats en maçoneria, moviment obrer, anarquisme i, curiosament, en l'univers de Sherlock Holmes, una altra de les grans passions del fundador.

Un racó històric al bell mig de l'Eixample

Ubicada al passeig de Sant Joan número 26, la Biblioteca Pública Arús és un edifici d'estètica modernista tardana que passa fàcilment desapercebut.

Però qui en creua la porta es troba amb un interior majestuós: columnes de marbre, làmpades d'època i prestatgeries que guarden més de 80.000 volums, molts dels quals del segle XIX i principis del XX.

Com visitar-la

La Biblioteca Arús està oberta al públic i ofereix visites guiades tots els dissabtes, organitzades per Cases Singulars, amb explicacions en català, castellà i anglès. Les entrades van des dels 12 fins als 17 euros, amb descomptes per a estudiants, majors i famílies.

A més, s'hi pot accedir lliurement en els horaris habituals: dilluns, dimecres i divendres de 10:00 a 15:00, i dimarts i dijous de 15:30 a 20:30.

Arribar-hi és senzill: es troba a pocs metres de l'Arc de Triomf, accessible amb metro (L1, estació Arc de Triomf) o a peu des de plaça Catalunya. Una parada perfecta per a qui vulgui descobrir el costat més ocult de Barcelona, on la història, la cultura i el simbolisme s'entrellacen.