Els esforços per netejar la imatge de l'Aeroport de Barcelona estan donant els seus fruits. CCOO del Baix Llobregat, sindicat majoritari de l'aeroport, assegura a aquest digital que la percepció de seguretat ha millorat després del reforç policial a la zona, des de fa uns mesos en mans dels Mossos d’Esquadra.
Des de l'organització també celebren l'acord a quatre mans entre la Generalitat, Aena i els ajuntaments de Barcelona i El Prat de Llobregat per atendre les persones sense llar instal·lades a les terminals. “És un primer pas per millorar la seva situació”, afirma Pol Mena, coordinador de CCOO.
Malgrat tot, considera que el conveni és “insuficient”, ja que —segons lamenta— “no s'ajusta a les necessitats reals d'aquestes persones”, tal com expressa en declaracions a Metròpoli.
Una persona sense llar a l'Aeroport de Barcelona
Davant aquestes acusacions, Aena puntualitza que “encara no s'ha formalitzat cap acord definitiu”. En tot cas, l'empresa ha expressat el seu agraïment per la feina de les “administracions competents”.
En fase de tramitació
L'actuació, amb una partida anual de 500.000 euros per part de la Generalitat, contempla la incorporació de tres treballadors socials –dos d'ells a temps complet– per a la gestió de conflictes, a més de l'habilitació d'una oficina, un menjador social i allotjaments d'urgència.
El conveni estava encallat des de 2022, un dels principals factors, segons CCOO, de la proliferació de persones sense llar a l'aeroport en els darrers anys. A tots ells –més de 160– els garantiran acompanyament, atenció urgents i cobertura de necessitats bàsiques. No obstant això, el projecte encara es troba en fase de tramitació.
Apartats de l'acord
El sindicat majoritari a les instal·lacions denuncia, a més, que va ser “exclòs” de la taula de negociació malgrat haver sol·licitat participar per aportar la seva visió sobre la situació. “Qui millor coneixem els problemes de la zona som nosaltres, i, així i tot, no ens han tingut en compte per elaborar l'acord”, condemna Mena.
El representant també assenyala la falta de transparència per part de les administracions implicades. “Amb Aena mai hem mantingut una reunió bilateral sobre aquest tema”, afirma el mateix, que denuncia a més que el gestor aeroportuari eludeix la seva responsabilitat davant els conflictes que es produeixen a les seves instal·lacions.
“Adopten una actitud molt diferent quan el problema afecta un dels seus treballadors o algú del sindicat”, afegeix.
Una persona sense llar dormint a l'Aeroport de Barcelona
Tampoc han pogut seure a parlar-ne amb l'Ajuntament de Barcelona, que, segons indica Mena, s'hi van negar. Amb la Generalitat, tot i que va ser complicat al principi, finalment van aconseguir reunir-se amb ells. “El Prat de Llobregat, en canvi, no ens ha donat cap problema”, destaca el coordinador de CCOO.
Una visió holística
Una de les actuacions prèvies que es va dur a terme mentre es treballava a perfilar el conveni va ser l'allotjament de les persones sense llar de l'Aeroport de Barcelona. La nit del 25 de febrer, les més de 160 persones que pernoctaven allà van ser expulsades, però moltes d'elles van tornar l'endemà.
Encara que el sindicat de CCOO va considerar l'operació una “rentada de cara” davant la celebració del Mobile World Congress a la ciutat, el president d'Aena, Maurici Lucena, ho va negar.
Maurici Lucena, president d'Aena
Reintegració sociolaboral
“El cas és que aquestes persones, moltes d'elles amb problemes de salut mental, continuen instal·lades a l'aeroport sense una solució residencial ni un pla d'atenció integral que respongui a les seves necessitats reals”, lamenta el sindicat, que advoca per una visió holística per abordar la situació.
Consideren necessària, per tant, una política estructural que ofereixi respostes a l'altura de la situació, per la qual cosa reclamen una alternativa residencial per a tots ells, així com la seva reintegració sociolaboral. “Expulsar-los de l'aeroport no és la solució”, remarca Mena.
Molts d'ells, segons indiquen des del sindicat, també necessiten atenció sanitària per problemes d'addicció. Per això, des de CCOO insisteixen que és necessari anar més enllà: “aquesta realitat representa només la punta de l'iceberg d'un problema molt més greu”.
Por i inseguretat
Des del sindicat, veuen les passades actuacions per expulsar les persones sense llar de l'interior de l'aeroport com una forma de “centrifugació”: un desplaçament forçat cap a l'exterior que no resol el problema de fons, ja que molts tornen l'endemà o es reubiquen als aparcaments i zones perifèriques de l'aeroport.
Aquesta situació ha generat preocupació entre les treballadores. Si abans es trobaven amb persones sense llar a l'interior de les terminals, ara el contacte es produeix a l'exterior, molt menys transitat i amb menor seguretat, la qual cosa incrementa la sensació de vulnerabilitat.
“Les companyes tenen por, i temen que amb l'arribada del bon temps la situació s'agreugi”, adverteixen des de CCOO.
Torre de control de l'Aeroport de Barcelona
Expliquen que, atès que l'aparcament de la Terminal 1 està destinat als passatgers, moltes treballadores han d'estacionar a la Terminal 2, ubicada a una distància major i amb menys trànsit. “Se senten desprotegides”, hi afegeixen.
Des del sindicat destaquen un incident ocorregut fa tres mesos, quan una empleada va ser agredida físicament en una de les Salas VIP per una persona sense llar. El succés va tenir lloc a les quatre de la matinada quan la treballadora va ser empesa a terra i esgarrapada a la cara.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial