Roger Pallarols (Gremi de Restauració): "Les macrofleques gaudeixen d'una impunitat absoluta a Barcelona"

El Gremi de Restauració de Barcelona va ser, durant el mandat d'Ada Colau, un dels actors més crítics amb el govern municipal. Fa dos anys, amb l'arribada de Jaume Collboni a l'ajuntament, l'organització tenia grans expectatives: recuperar el consens perdut, alleujar la pressió normativa i posar fi al que consideraven una política hostil cap al sector.

Ara, a la meitat de mandat, el seu director, Roger Pallarols, assegura a Metròpoli que el balanç del Gremi "distà molt de ser positiu".

L'advocat de professió i exregidor de l'Ajuntament de Barcelona (2007-2011) adverteix d'un creixent malestar entre els professionals del sector. Mentre celebra que s'hagi apostat per iniciatives com el Pla Endreça, lamenta la manca de "mesures concretes" que solucionin els problemes estructurals i afavorixin l'activitat econòmica.

En la següent entrevista amb aquest digital, Pallarols critica la imposició de restriccions horàries en zones com el Born, la persistent permissivitat de les macrofleques o la manca de planificació sobre el futur de les terrasses de La Rambla. "Necessitem una aposta clara per qui fa funcionar la ciutat des dels seus negocis", assegura.

Pregunta: Com valora la gestió del govern municipal en aquests dos anys?

L'inici va ser raonablement bo, gràcies a l'aprovació de la nova taxa de terrasses i a l'anul·lació de la limitació horària a Ciutat Vella. Malgrat això, el balanç general no es pot considerar positiu. La gestió actual genera preocupació entre els restauradors, que no perceben els canvis que esperaven amb l'obertura d'una nova etapa municipal.

Quines mesures urgents reclama des del Gremi per canviar aquesta percepció?

Exigim la retirada immediata de la nova restricció horària al passeig del Born i el retorn al pacte d'horaris establert a l'ordenança de 2018. Aquest acord garantia estabilitat i va ser vulnerat el 2022 per l'anterior govern de Colau i Collboni, una línia que lamentablement s'ha mantingut en l'actual mandat. Això ha provocat situacions molt complicades en molts punts de la ciutat.

En aquest context, quin clima es respira entre els restauradors?

Hi ha frustració. Es senten assenyalats de forma injusta i cada cop més limitats en la seva activitat. Es respon a la incivisme culpant el sector, criminalitzant-lo i amenacant amb retallades horàries, quan la majoria de problemes no tenen res a veure amb la seva tasca. Hi ha un cansament clar cap al tracte que reben per part de l'administració.

El Gremi ha perseguit amb fermesa durant el que va de mandat les macrofleques. Des de quan la proliferació d'aquesta activitat preocupa el sector?

Portem aproximadament una dècada denunciant la impunitat amb la qual actua aquest fenomen. Els bars de Barcelona estan fiscalitzats i les macrofleques gaudeixen d'una impunitat absoluta. La nostra posició ha estat sempre clara: qui vulgui fer de bar, que obtingui una llicència de bar, amb totes les seves avantatges, però també amb les seves obligacions. Aquestes fleques incompleixen les condicions en personal, en sous i en seguretat. Poden pagar a cambrers 400 euros menys perquè no apliquen el conveni d'hostaleria.

Quin va ser l'origen normatiu d'aquest tipus d'establiments?

Van trobar el seu encaix en una ordenança municipal de 2010, tot i que insatisfactòria per a totes les parts. En el seu moment, els límits eren estrictes i la invasió del sector era assumible. El problema ha estat la manca de control: la impunitat es va convertir en norma.

Després de les seves denúncies, creu que realment ha incrementat la inspecció en aquest mandat?

Aquest ha estat un dels canvis del govern actual: ha augmentat la inspecció i la sanció. No obstant això, mentre els bars i restaurants són fiscalitzats de forma contínua, les fleques amb degustació han gaudit d'una permissivitat absoluta.

Quines accions ha pres el Gremi davant aquesta situació?

El 2019 vam presentar una primera bateria de denúncies. Vam haver de recórrer a la Llei de Transparència per saber què havia fet l'Administració. La resposta va ser alarmant: en la majoria de casos, els incompliments es van confirmar, però els expedients estaven caducats, sense executar o sense sancions. Algo impensable si es tractara de bars o restaurants.

Quantas llicències de degustació hi ha actualment a Barcelona?

Segons l'Ajuntament, unes 600. Periòdicament demanem aquestes dades a través del portal de transparència. A vegades apareixen nous locals en llocs on seria difícil justificar la seva legalitat, i és aquí on sospitem que ni tan sols han comunicat la seva apertura com a zona de degustació.

Confien en què l'Administració actuï?

Veiem una lleu reacció, però encara és massa aviat per avaluar-la. La desconfiança cap a la capacitat de control municipal segueix sent lògica. Nosaltres anunciarem en breu un nou paquet de denúncies contra altres locals que també incompleixen.

Quines conseqüències té aquesta expansió per a la ciutat i els seus restauradors?

Genera un mercat distorsionat, amb competència deslleial, sous més baixos, menor qualitat de servei i pèrdua d'identitat. No aporta res a nivell artesanal ni millora les condicions laborals. Porta a un model de ciutat que deixa enrere l'arrelament i la innovació que han caracteritzat els nostres bars, restaurants i fleques.

En què creu que falla l'actual govern municipal?

En la manca d'actuació. És fàcil responsabilitzar només el funcionariat, que evidentment hauria d'entendre que la seva funció és de servei públic i actuar en conseqüència. Però la responsabilitat principal és dels càrrecs electes. Han estat votats per governar, i això implica prendre decisions i dirigir als seus equips. A Barcelona, això ha de canviar.

Com valora el Gremi el Pla Endreça? Ha tingut un impacte positiu per al sector?

L'encert ha estat no negar l'evidència: Barcelona té des de fa temps problemes de neteja, seguretat i ordre. L'enfocament és el correcte, però ara es necessiten fets. L'Ajuntament ha de demostrar que vol afavorir l'activitat econòmica i recolzar als restauradors. Això passa per eliminar traves innecessàries en la renovació de llicències o en l'ampliació de terrasses, i centrar-se en el que realment és important.

En moltes ocasions han denunciat que alguns moviments veïnals perjudiquen al sector per una persecució "exagerada". Quina és la situació actual de la relació entre el Gremi i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) en matèria de terrasses, una de les qüestions més polèmiques?

La FAVB és una organització respectada, però no representa a tots els veïns de Barcelona, que són molts més. És una entitat legítima, amb àmples recursos públics, però les seves posicions estan molt allunyades de l'opinió mitjana de la ciutadania. Durant aquest mandat, han dut a terme una ofensiva contra les terrasses coherent amb la seva postura tradicional, que s'oposa també a l'hostaleria, al turisme o a grans esdeveniments. És legítim, però no són interlocutors amb qui negociem, perquè no representen tot el veïnat. El Gremi opta per dialogar amb els representants electes, que sí representen a la ciutadania en el seu conjunt.

El Gremi va respondre a la seva ofensiva --una recollida de signatures en contra de l'ampliació horària de les terrasses-- amb una altra que va doblar els participants a favor seu. Quina és la reacció dels grups municipals davant aquestes iniciatives?

La majoria ha mostrat una actitud sensata i constructiva. Confiem que aquesta responsabilitat es mantingui i que no es generi un conflicte per la normativa de terrasses, especialment perquè nosaltres som els guanyadors d'aquest debat i mostrem voluntat de facilitar solucions.

Quina importància té el consens assolit en l'ordenança de terrasses de 2018?

És un consens real, difícil d'aconseguir i no gaire llunyà en el temps. Ha estat revisat amb àmplis acords, per exemple per permetre que terrasses excepcionals passin a ser definitives. També es va assolir un pacte sensat en quant a horaris.

Barcelona no preveu reobrir el debat sobre l'ampliació d'horaris en terrasses. Què en pensa el Gremi?

Nosaltres creiem que s'hauria de reobrir, sens dubte. Les terrasses de Barcelona, malgrat ser una ciutat global, haurien de tenir uns horaris més amplis que Tarragona, Lleida o Girona. I no és així. Hem actuat amb generositat i responsabilitat, aconseguint una entesa que potser només nosaltres hem respectat.

Heu portat als tribunals alguns retalls horaris. En quin punt us trobeu?

Fa poc es va conèixer una primera sentència sobre la Plaça del Sol que dóna la raó al Gremi de Restauració. El jutjat ha considerat il·legal la restricció horària i ha estimat les nostres al·legacions. Però el problema és que el sistema judicial és lent. L'Ajuntament actua sabent que les seves decisions poden ser il·legals, amparat en la presumpció de legalitat i en l'executivitat dels actes administratius. Mentre tant, el petit restaurador triga quatre o cinc anys a obtenir una sentència ferma. Això genera una clara desigualtat. El legislador, tant espanyol com català, hauria de reflexionar-hi.