Els paradistes de La Boqueria, dividits: "No té sentit que ens obliguin a vendre productes que no triomfen"
L'administració ha ordenat que, a partir de 2026, totes les botigues hauran de destinar el 40% dels seus lineals a vendre determinats productes frescos en un mercat cada cop més transformat per a ús i disfrute del turista
Relacionat: La Boqueria, cinc anys més en obres: el mercat de Barcelona posa de nou "en risc" als seus paradistes
Notícies relacionades
- Retorn al passat al mercat de la Boqueria de Barcelona: "Els que no tenien 'cash' es van anar sense pagar"
- Los paradistas abrazan la transformación de la Boqueria, pero desconfían de la recuperación del cliente barcelonés
- Cal Neguit, la fruita centenària que resisteix a La Boqueria: “El turista no és el nostre target”
El mercat de la Boqueria de Barcelona es debat entre dues ànimes oposades entre elles: la del mercat de barri i la de ser, cada cop més, un parc temàtic per al turista, una màquina de fer diners que corre el risc de devorar-se a si mateix.
La seva ubicació estratègica a pocs metres de La Rambla ha convertit el mercat en un pol d'atracció per a grups, creueristes i visitants en general, fins al punt que es compten per milions a escala anual.
Si bé això assegura una font d'ingressos tant per als paradistes com per a les arques de la ciutat, el cert és que molts negocis han adaptat el seu model a un consum ràpid, passatger, fins a desproveir al mercat de la seva pròpia essència.
Fruiteries que ja no venen fruita sencera, carnissers en els quals es pot trobar de tot (sucs, fruita tallada, burritos o empanada). Tot menys carn fresca.
Són moviments encarats al take away, a un perfil de comprador que, precisament, allunya el client de barri.
El mercat de La Boqueria Barcelona
Producte fresc
L'Ajuntament, conscient de la situació i que la Boqueria corre un cert risc de morir d'èxit si es renuncia a aquesta essència, s'ha posat mans a l'obra via una nova normativa. Els paradistes, segons ha pogut saber Metròpoli, l'acullen amb escepticisme.
La nova norma implica que es destinarà el 40% del lineal de botiga a producte fresc i el 60% restant, amb llibertat per introduir elements com el take away. Tot això, suposadament, dins de l'epígraf de cada negoci.
Interior del mercat de La Boqueria Barcelona
Dit d'una altra forma, una fruiteria haurà de tenir peces de fruita sencera juntament amb la tallada, però es posa fi a la venda de burritos o empanades. Una polleria "haurà de vendre només gallina i derivats de la gallina", aclareixen les fonts consultades.
Dues cares
La norma té, sens dubte, una part positiva de cara a la imatge que es projecta. "Això s'ha anat de mare, ara tothom ven el que vol i afecta la identitat del mercat". No obstant això, també connotacions negatives.
"No té sentit que se'ns obligui a vendre productes determinats que els mateixos negocis deixem de vendre perquè no triomfen i acaben posant-se malbé", lamenten.
I és que la normativa no es queda en la idea de 'producte fresc', sinó que dicta quins productes, concretament, cal tenir en taulell.
Una parada al mercat de la Boqueria de Barcelona
A partir de gener del 2026, suposadament, aquesta situació es regularà i s'obligarà a adequar les instal·lacions als productes.
Com a exemple, assenyalen: "si una xarcuteria vol vendre entrepans, haurà de tenir un espai d'obrador adequat per a l'elaboració dins de la mateixa parada".
Escepticisme
"No creiem que es vagi a aplicar", teoritzen, ja que obligaria al fet que molts comerços que compten amb obradors de fora del mercat hagin de fer grans inversions en rehabilitar les parades. I en una mena de limbe queden, al que sembla, aquells productes d'obrador extern.
Quines conseqüències tindrà? L'afectació serà desigual per a cada comerç. Aquells que en els últims anys han fet grans inversions per adaptar-se al consum del turista rebran un autèntic cop.
Interior del mercat de la Boqueria Barcelona
Aquells que han mantingut el seu negoci com sempre o amb escasses adaptacions, d'aplicar-se la normativa, l'acullen com "una benedicció".
No obstant això, "hi ha molts monstres al mercat com perquè això es vagi a aplicar", sospiten.
Reorganitzar les prioritats
El mercat de la Boqueria pateix de dos grans problemes que, segons els paradistes consultats, són l'accessibilitat i la seguretat.
El primer pas per tornar-li al mercat aquesta identitat a la qual no es vol renunciar passa per fer que el client se senti segur i que se senti còmode en anar-hi.
"Amb la quantitat de robatoris que hi ha a La Rambla i en el mateix mercat cada dia, és comprensible que no vulgui venir una família al matí d'un cap de setmana a fer un passeig i fer la compra al mercat, perquè surten sense cartera", lamenten.
Fruita tallada en una fruiteria de la Boqueria / MA
L'accessibilitat és més complicada, ja que el gran flux de visitants no canviarà i les obres de La Rambla encara s'estan duent a terme, per la qual cosa no s'esperen millores de gran importància a curt termini.
Amb aquestes inversions i una normativa més flexible per al negoci, els comerciants creuen que podrien orientar-se cap a un model que no renunciï ni al turista ni al perfil local, sense perjudicar a la viabilitat i vendes de cada comerç.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant la intel·ligència artificial
