Estiu d'incendis i calor extrem: així va resistir Collserola l'estiu que va posar a prova Barcelona

L'estiu del 2025 quedarà a la memòria com un dels més extrems. Espanya va registrar una de les temporades estivals més càlides de la seva història i va patir ones de calor prolongades que van avivar incendis violents i desplaçaments massius de població.

L'agència meteorològica estatal (AEMET) confirmava anomalies tèrmiques rècord i una successió d'episodis que, segons experts, evidencien el signe del canvi climàtic sobre el terreny.

Enric Brazís (Endesa): "Barcelona, Roma i Marsella són les ciutats on més s'ha notat el canvi climàtic"

En l'escala europea i estatal, el recompte d'hectàrees devastades i el nombre de focs ja ha superat moltes previsions, la qual cosa reforça l'advertiment científic que episodis amb comportaments de foc extrems —els anomenats focs "de sisena generació" o "gran incendi" per la seva rapidesa i agressivitat— són cada cop més probables en condicions climàtiques com les d'aquest any.

Un bomber de la Generalitat combat un incendi forestal a Catalunya EUROPA PRESS

En poques setmanes es van registrar incendis que han omplert els mitjans d'imatges de columnes de fum i pobles confinats, amb les flames que cremaven sobre les províncies de  Lleó i Ourense a la portada. 

A escala regional, la consellera d'Interior i Seguretat Pública de la Generalitat, Núria Parlon, ha advertit d'un "nou paradigma de risc" que afronta Catalunya després que aquest estiu s'hagin produït 2.168 incendis, un 62,6% més que el 2024, segons les dades recollides durant la campanya forestal entre l'1 de juny i el 15 de setembre. 

El risc estructural de Collserola

Enmig d'aquest escenari, el Parc Natural de Collserola —8.200 hectàrees que toquen la ciutat, amb 16.000 residents a l'interior i un 60% de propietat privada— s'ha definit durant mesos com un terreny amb risc augmentat: sotaboscos densos, parcel·les abandonades de conreu i arbres morts per la sequera formen un còctel combustible que pot convertir una espurna en tragèdia.

Risc alt d'incendis a Barcelona: Collserola podria cremar completament en sis hores

Segons Raimon Roda, director-gerent del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, "malgrat el risc, malgrat les dues ones de calor que hem tingut -la segona va ser un moment molt tens perquè veníem dels grans incendis que estaven cremant per la península- no hi va haver molts conats. I quan els hi va haver, actuem de pressa". Una frase amb la qual resumeix a Metròpoli tant l'alleujament momentani com la inquietud sobre un potencial futur.

Un termòmetre de Sant Adrià de Besòs, a 40 graus aquest dissabte METRÓPOLI

El responsable del parc subratlla que el risc d'incendi el mesuren els agents rurals, que traslladen al Consorci la informació diària sobre l'evolució del terreny.

La sequera, explica, ha tingut diversos impactes. Després d'una primavera de pluges, el bosc va experimentar un rebrot d'herbes i material lleuger que, amb la primera ona de calor de juny, es va assecar ràpidament.

"Per tant, hi havia molt material d'aquest tipus, sec", detalla. No obstant això, puntualitza que durant bona part de l'estiu les masses boscoses van mantenir certa humitat.

Així es protegeix Barcelona dels incendis forestals: tot terrenys, drones i ambulàncies adaptades

La usual, continua, és que al matí la humitat del bosc sigui relativament elevada, es perdi a la tarda i es recupera durant la nit. Però les ones de calor trenquen aquest cicle: "quan hi ha ones de calor, la recuperació nocturna pot no donar-se, i això provoca humitats molt baixes".

Foto d'arxiu de Collserola Europa Press

Tot i això, assegura que Collserola ha mantingut aquest estiu un equilibri acceptable d'humitat, cosa que ha reduït el risc en comparació amb altres zones de Catalunya.

Roda també descriu la diversitat del parc: "el vessant de Barcelona és pràcticament tot pi blanc, amb molta herba i mato, mentre que la zona del Vallès és més alzinar, més frondosa i humida".

Aquesta diferència d'ecosistemes determina també l'estratègia preventiva. "És veritat que a Collserola hi ha diverses casuístiques, fins i tot en temes de prevenció d'incendi. El que passa és que hi ha molta herba", comenta.

Mapa del Pla Alfa dels Agents Rurals de la Generalitat el 19 de setembre del 2025 Parc Natural de Collserola

A això s'afegeix el fet que el risc varia segons el municipi. Els plans Alfa —el sistema que marca el nivell d'alerta— mostren contrastos notables. "A la zona del Llobregat, el 72% dels dies d'aquest estiu van estar en nivell zero, sense risc. En canvi, en municipis com El Papiol, el nivell zero només ha estat el 13% dels dies", exemplifica.

En funció de la posició i l'orientació del terreny, la vulnerabilitat canvia radicalment dins d'una mateixa serra.

Balanç de l'estiu: llums i ombres

La campanya de prevenció ha evitat que es produïssin grans incendis dins del Parc Natural, però les xifres mostren un lleu repunt respecte a l'any anterior.

Raimon Roda ho explica detalladament: "Ha augmentat una mica el nombre de conats d'incendis que hi ha hagut, tant a l'àrea metropolitana com a Collserola, però al parc estem parlant que fins ara, des de l'inici d'any, hi ha hagut 14 punts d'ignició, i que s'ha cremat en total menys d'una hectàrea".

Un camió dels Bombers de Barcelona circula per Collserola / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Es tracta d'un augment respecte a l'estiu passat —"és el doble que l'any passat"—, però que segueix sent una xifra reduïda si es compara amb el risc real del parc i amb el que succeeix en altres boscos de Catalunya. 

A un pas del gran incendi urbà

El risc a Collserola no es limita a incendis forestals. La seva proximitat a nuclis urbans converteix qualsevol conat en un problema que pot afectar la ciutat.

Roda adverteix: "Allò que tenim aquí quan parlem d'incendis és que estem parlant d'incendis forestals, però al mateix temps estem parlant d'incendis urbans. I aquí està, crec, el repte. Recorda el que va passar a Los Àngeles: allà va començar un foc forestal, però després el problema va deixar de ser forestal i va afectar la zona urbana".

Així pot protegir-se Barcelona d'incendis com el de Los Àngeles: ha de recuperar 17.000 ha agrícoles

Un incendi de grans dimensions podria tenir conseqüències molt més enllà de la superfície cremada.

Incendi a Collserola / BOMBERS DE BARCELONA