Un exveí de Barcelona, sobre el preu de l'habitatge: "Em vaig anar i ara visc en una casa per 150.000 euros"

La crisi de l'habitatge és la major preocupació dels barcelonins. Així ho va reflectir el darrer baròmetre municipal i els veïns ho denuncien a diari: els preus a la capital catalana s'han disparat en els últims anys i molts es veuen obligats a abandonar la ciutat. 

És el cas d'Xavi, un exveí de Barcelona que vivia a Horta-Guinardó i va decidir deixar-ho tot per traslladar-se a Astúries.

L'afectat va decidir marxar juntament amb la seva dona i la seva filla de dos anys davant els elevats costos del lloguer, el creixent desordre urbà i una sensació d'inseguretat que, segons ell, ha anat en augment a la ciutat.

1.000 euros de lloguer

Fins al moment de la seva partida, Xavi residia en a piso de només 40 metres quadrats que els costava prop de 1.000 €/mes. Aquesta despesa, sumada als costos de vida --guarderia, desplaçaments, alimentació--, absorbia gran part dels seus ingressos.

Quan es van traslladar "a finals de febrer", assegura, van prendre la decisió de quedar-se. Avui viuen en un poble prop d'Oviedo, on amb 150.000 € han aconseguit una casa amb terreny.

Allà, segons explicava el testimoni en conversa amb Metròpoli, respiren "aire pur" i tot és "més econòmic". 

Crítiques a la transformació de Barcelona

Xavi no dubta a assenyalar directament a la ciutat que va deixar enrere. “Barcelona és per estrangers”, afirmava, denunciant que ha estat modelada per a qui té ingressos alts.

Per a ell, pràcticament tot a Barcelona costa diners: “Em cobraven fins i tot per respirar”, denunciava. En la seva opinió, la ciutat ha anat perdent la seva essència, convertida en un escenari on preval el turisme, l'especulació i el negoci immobiliari.

Els esforços de l'Ajuntament 

Davant aquesta realitat, l'Ajuntament de Barcelona s'ha posat mans a l'obra --en estreta col·laboració amb la Generalitat-- per revertir la situació.

Des de 2023, el consistori barceloní ha impulsat una sèrie d'acords amb Entitats Sense Ànim de Guany (ESAG), l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i amb el sector privat —a través de la cessió del dret de superfície— per construir més habitatge de protecció oficial. L'objectiu és passar del 1,4% al 15% per a l'any 2040.

Quant a les polítiques d'habitatge a curt termini, Barcelona va prendre la decisió de no renovar les 10.000 llicències de pisos turístics que hi ha a la ciutat amb l'esperança que a partir del 2028 tornessin al mercat residencial.

A més, la capital catalana es va acollir al control de rendes que estableix la Llei d'Habitatge. No obstant això, totes dues són mesures que van generar molta polèmica i que encara avui reben crítiques del sector privat.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial