Joan, taxista de Barcelona (64 anys), sobre la seva jubilació: "Amb una pensió de 1.400 euros, prefereixo anar-me a Màlaga"
El treballador assegura que la ciutat on va néixer ja "no és un lloc on gaudir de la seva jubilació" als seus 64 anys
Et pot interessar: Abel, d'un lloguer al centre de Barcelona a ser propietari en un poble a prop de Manresa: "Tot són avantatges"
Notícies relacionades
Després de més de quatre dècades recorrent els carrers de Barcelona, Juan Fernández assegura que, quan es jubili, marxarà de la capital catalana.
Als seus 64 anys, aquest taxista barceloní va explicar a Metròpoli que considera que la ciutat on va néixer ja no és un lloc on poder viure dignament.
El seu nou destí? Andalusia. “Amb 1.400 euros de pensió aquí no fas res. A Màlaga, encara pots viure i l'aprofitaré més”, va explicar a aquest digital.
Segons va detallar el treballador, fa uns anys es va comprar un apartament en un poble de la província i va descobrir que allà "podia gaudir més de la vida".
Canvis en el sector
Fernández va començar a conduir un taxi el 1982, quan pràcticament tenia 21 anys. “Llavors hi havia respecte, companyonia i es podia viure del treball”, recorda.
Avui, en canvi, lamenta que Barcelona s'hagi convertit en una ciutat “caríssima, massificada i cada vegada més hostil per a qui la sosté amb la seva feina”.
Un taxista de Barcelona en una imatge d'arxiu / EFE
“Barcelona s'ha tornat impossible”
El taxista, nascut al barri de la Barceloneta, descriu una realitat que es repeteix entre molts veïns: preus disparats, lloguers inassumibles i una sensació d'expulsió constant. “Viure aquí és un luxe. La ciutat ja no està feta per a la gent normal”, assegura.
Segons Fernández, cada cop més companys i coneguts se'n van a altres províncies o tornen als seus pobles d'origen en jubilar-se. “No és només per diners, també per la forma de vida. Als pobles la gent viu d'una altra manera”, explica.
Preus alts, vivenda impossible i turisme sense control
El seu testimoni reflecteix un fenomen que va en augment: la sortida de barcelonins per motius econòmics. El preu mitjà del lloguer i de la vivenda continua en màxims històrics, i el cost de vida supera la mitjana nacional. Fernández ho resumeix en una frase: “Aquí tot costa el doble i es viu la meitat”.
Turistes davant de la Sagrada Família
A aquesta situació s'afegeix, segons ell, la massificació turística. “Barcelona s'ha convertit en un parc temàtic per a turistes. Nosaltres som figurants”, lamenta. Critica que la ciutat hagi prioritzat l'atracció de visitants davant del benestar dels seus residents: “El turisme ha portat diners, però també soroll, brutícia i lloguers impossibles”.
“Ja no queda el respecte d'abans”
Més enllà dels preus, Fernández percep una pèrdua generalitzada de civisme i de respecte. Recorda amb nostàlgia els anys vuitanta, quan “els taxistes i els agents es respectaven, i la gent al carrer tenia educació”. Ara, diu, “no hi ha companyonia ni seguretat”.
També denuncia les condicions del sector en llocs com l'aeroport del Prat, on assegura que els taxistes treballen sense serveis bàsics: “No hi ha lavabos dignes, ni llocs on menjar, ni bancs on seure”.
Manifestació de taxistes a Barcelona
Dificultats per trobar feina
Mentre treballadors com Juan marxen de Barcelona per trobar una vida millor, altres arriben buscant-la a la capital catalana. És el cas de Maryam, una arquitecta iraniana que va explicar a aquest digital que estava sent molt difícil trobar feina "del seu camp".
Actualment, la jove treballa de cambrera tot i la seva àmplia formació: el català i la manca de contactes són, segons denuncia, les principals dificultats per trobar un treball relacionat amb la seva carrera.
A dia d'avui, la prioritat de Maryam és romandre a la ciutat. “M'encanta la gent de Barcelona, és més oberta que a la resta d'Europa”, deia a aquest digital, després del que va destacar l'hospitalitat dels barcelonins i va afegir que se sent “segura en el transport públic, fins i tot de nit”.
No obstant això, i després de les reiterades negatives rebudes a la ciutat, la jove iraniana s'ha postulat en altres ciutats europees i internacionals, a les quals està disposada a traslladar-se en cas de no poder desenvolupar la seva carrera a la capital catalana. “Si no trobo una feina relacionada amb la meva carrera, marxaré”, sentenciava Maryam.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
