Els veïns de Glòries es rebel·len contra l’homenatge de Barcelona a Montserrat Caballé: "Va ser una defraudadora"

La proposta de l’Ajuntament de Barcelona d’instal·lar una escultura dedicada a Montserrat Caballé a l’entorn de les Glòries ha desfermat l’oposició frontal de quatre entitats veïnals de la zona, que consideren “inapropiat” retre homenatge a la soprano a causa de la seva condemna per frau fiscal.

El manifest, difós aquest dimarts, 18 de novembre, sota el títol “A Glòries no volem monuments que ens avergonyeixin”, ha estat signat per les associacions veïnals del Camp de l’Arpa del Clot, Fort Pienc, Poblenou i Sagrada Família.

En el text, els col·lectius rebutgen la iniciativa impulsada pel govern municipal de Jaume Collboni, que planteja erigir una figura conjunta dedicada a Caballé i al cantant Freddie Mercury, intèrprets del tema emblemàtic Barcelona.

Condemna per frau fiscal

Les entitats recorden que Caballé va ser condemnada per delictes de frau fiscal i sostenen que no es pot reconèixer a l’espai públic una persona "que va fixar la seva residència a l’estranger, posant l’interès personal per damunt del servei al seu país". 

Les entitats veïnals ho consideren una circumstància incompatible amb un homenatge promogut des d’una administració pública.

Nova proposta

A més del rebuig, les associacions formulen una alternativa: dedicar la futura escultura a Ildefons Cerdà, l’urbanista que va projectar l’Eixample i va anticipar la rellevància de la plaça de les Glòries en el disseny de la nova Barcelona.

Al seu parer, l’emplaçament seria “idoni” per saldar la manca de reconeixement institucional envers la figura de l’enginyer.

“Confiem que l’Ajuntament, governat per un partit que es declara socialista i de progrés, rectifiqui i aposti per un homenatge del qual la ciutat pugui sentir-se’n orgullosa”, assenyalen en el document.

Record als Jocs Olímpics del 1992

La idea de retre tribut a Caballé i Mercury a Glòries va ser anunciada per l’executiu local el setembre de 2023. Collboni va defensar aleshores que Barcelona manté una “deute pendent” amb ambdós artistes per la seva contribució a la projecció internacional de la ciutat durant els Jocs Olímpics de 1992.

Tots dos cantants es van convertir en dues figures clau gràcies a la creació de Barcelona, la cançó que van compondre i gravar junts el 1987. Tot i que el tema va néixer com un projecte artístic personal entre tots dos, ràpidament va ser adoptat com un dels simbles musicals de la candidatura olímpica, convertint-se en una peça central de la imatge moderna i cosmopolita que la ciutat volia transmetre al món.

La seva col·laboració, inesperada i trencadora, va unir la potència lírica de Caballé amb el carisma i la versatilitat vocal de Mercury, generant un himne que va transcendir el musical per esdevenir un element identitari d’una Barcelona que s’obria a l’exterior.

Tot i que Freddie Mercury va morir el 1991 i no va poder participar en la cerimònia inaugural, Barcelona va sonar de manera destacada durant els Jocs Olímpics, especialment en els actes oficials i retransmissions internacionals, consolidant-se com la banda sonora emocional d’aquell estiu del 92.

Montserrat Caballé i el cantant britànic van gravar el videoclip de la cançó anys abans, el 1987.