Alba Aguilera, pescadora a Barcelona, sobre la pujada de preus: "A mi em compren un quilo a un euro i es ven per 12 a les peixateries"
La jove denuncia com els intermediaris "inflen fins a més de 10 vegades" el preu del peix fresc, mentre els qui treballen al mar reben amb prou feines una fracció del seu valor real
Altres notícies: Alba, pescadora al port de Barcelona: "Vaig deixar de ser cambrera de discoteca per dedicar-me al que m'omple"
Notícies relacionades
Amb 24 anys, Alba Aguilera és la pescadora més jove del port de Barcelona. La seva rutina comença de matinada, quan la ciutat encara dorm i el mar dicta els seus horaris.
Tot i la duresa de les jornades, l'Alba ha fet de la pesca la seva vida, seguint el llegat del seu pare i apostant per tècniques sostenibles com el trasmall, que respecta l'ecosistema marí.
Barca de l'Alba al Port de Barcelona Barcelona
Però si alguna cosa defineix la seva actualitat, no són les matinades ni la recollida de xarxes, sinó la indignació pel que passa fora del port: com es comercialitza el peix, com s'inflen els preus i com s'invisibilitza la feina dels qui s'exposen al mar.
La queixa que sacseja el port
“N'estic farta i cada vegada que veig els preus del peix a les peixateries encara més”, esclata l'Alba, amb una barreja de frustració i cansament. La jove es refereix a un fenomen que ha presenciat centenars de vegades: el quilo de peix que ella ven a 1 euro a la llotja arriba a les botigues multiplicades fins a més de 10 vegades el seu valor.
“Com pot ser que a mi em comprin el quilo de melva a 1 euro i el tinguin posat al taulell a 12 euros el quilo?”, comenta l'Alba en la seva darrera publicació a xarxes socials, que acumula milers d'interaccions.
Alba, la pescadora més jove de Barcelona Barcelona
El problema, insisteix l'Alba, no és al mar ni als pescadors: “Els que ens deixem l'esquena i ens juguem la vida, som nosaltres, els pescadors, i després arriba la cadena d'espavilats que no han ensumat mai la mar i li foten un clavàs de més de 10 vegades al preu”.
Una cadena que invisibilitza el seu esforç i fa que la culpa del preu recaigui injustament sobre els professionals del port.
La injustícia de la cadena
En les seves declaracions més recents, l'Alba denuncia la desigualtat en la distribució de beneficis dins del sector. Mentre ella i altres pescadors inverteixen hores incalculables sota el sol, netejant i classificant peix, els intermediaris i botigues eleven els preus sense tenir contacte amb la mar.
“El pescador no fa el peix car. Els que inflen el preu són els de sempre”, afirma. La seva veu reflecteix el cansament dels qui senten que la seva feina és ignorada, mentre la societat paga preus que no reflecteixen l'esforç real darrere del peix fresc de proximitat.
Un sector en crisi i sense relleu
Barcelona, com moltes ciutats costaneres, afronta una crisi en la pesca tradicional: disminueix l'ocupació laboral i cada vegada són menys els qui volen dedicar-se al mar. L'Alba ho sap millor que ningú: ser la pescadora més jove del port no és un motiu d'orgull, sinó un símptoma que alguna cosa falla al sector.
Alba, la pescadora més jove de Barcelona Barcelona
Malgrat els plans de l'economia blava i les polítiques de promoció del peix local, la rendibilitat real per als pescadors continua sent baixa.
Els preus a la llotja no permeten competir amb peix industrial o importat, i la dificultat d'atreure noves generacions amenaça la continuïtat de la tradició.
El local davant del global
El contrast entre la feina artesanal i la indústria global és una de les grans frustracions de l'Alba. Mentre ella garanteix frescor i sostenibilitat, els consumidors opten per productes més barats, portats de llocs tan llunyans com la Xina o el Marroc, sense cap connexió amb la mar barcelonina.
“La gent va al súper, compra salmó, i ni es planteja d'on ve. Aquí no hi ha salmó. Però és el que ara està de moda i nosaltres no podem competir amb això”, comenta en conversa amb Metròpoli.
Les seves paraules resumeixen la paradoxa: el valor real de la feina pesquera es dilueix en un mercat que prioritza el preu per sobre de la qualitat i la proximitat.
Un crit des del port
Alba Aguilera no busca romantitzar la pesca ni presentar-la com un ofici idíl·lic. El seu missatge és crític, directe i urgent: la pesca local és explotada i desvaloritzada, mentre els qui hi treballen amb prou feines reben una compensació justa.
“Prou ja. Que se sàpiga que els pescadors no som els culpables que el peix sigui car. Som nosaltres els qui estem al peu del canó, jugant-nos la vida i rebent una fracció del que realment val el nostre esforç”, sentencia.
Xarxes de pesca al Port de Barcelona Barcelona
Entre xarxes, cubetes i jornades interminables, l'Alba representa tota una generació de pescadors que lluita per visibilitzar la seva feina i reclamar justícia econòmica. La seva veu és, en paraules de molts, el crit necessari d'un sector que no es pot permetre desaparèixer.
