Un estudi afirma que Barcelona és la ciutat d'Espanya que més ha patit la gentrificació: districtes més i menys afectats
Un informe de la UAB ha analitzat el procés de gentrificació de les ciutats més poblades del país
Relacionat: Ciutat Vella perd el rumb 30 anys després dels Jocs Olímpics: “Es necessita una estratègia nova”
Notícies relacionades
La gentrificació es consolida a Barcelona. Un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona assegura que aquest fenomen, analitzat al llarg de deu anys, ha estat el "més intens" a la capital catalana en comparació amb la resta de ciutats espanyoles.
En un comunicat, la universitat ha afirmat que l'estudi observa com la gentrificació s'ha expandit entre el 2011 i el 2021 cap a barris de l'Eixample com Sagrada Família i Sant Antoni, a més d'algunes zones de Sant Martí o Sants-Montjuïc.
Els investigadors expliquen que els resultats confirmen que aquest procés no només transforma el paisatge urbà, sinó que "altera profundament l'estructura social de les ciutats".
Un dels autors, Carlos Sanz, fins i tot relata com la gentrificació és capaç de redefinir qui pot viure a cada barri.
Eixample, Gràcia i Ciutat Vella
L'estudi ha elaborat un mapa interactiu de les deu ciutats espanyoles analitzades que assenyalen el nivell de gentrificació i la seva intensitat en un valor d'entre 0 i 1.
En base a aquesta estadística, els barris de Ciutat Vella, Eixample i Gràcia són els més afectats, fregant l'1 a l'escala.
Mapa de gentrificació de Barcelona, segons un estudi de la UAB
D'altra banda, les zones de la perifèria de Barcelona ubicades a Nou Barris, Sant Andreu i Sants són les que menys han patit processos de gentrificació en la darrera dècada.
Resta d'Espanya
De les altres ciutats analitzades a l'informe, Madrid és la més similar a Barcelona, el procés de gentrificació de la qual s'ha estès cap al districte de Tetuán i Arganzuela, així com a Carabanchel i Latina.
A València el procés avança cap a l'oest a La Trinidad i Mármoles; a Saragossa s'expandeix des del centre històric cap al sud a Juntas de Centro y Universidad; i a Sevilla el procés avança des del centre cap al barri de Triana.
Les ciutats insulars registren com a zones més gentrificades els seus centres històrics (en el cas de Palma, a la zona est del centre) i les seves costes, especialment en el cas de Las Palmas de Gran Canaria (la zona de Guanarteme).
D'altra banda, a Bilbao, la zona més gentrificada es troba a Abando, el districte que concentra l'activitat econòmica de la ciutat, i el segueix el centre històric; i a Múrcia la zona més gentrificada és un conjunt de pedanies que pertanyen al municipi però que estan desconnectades de la resta de la trama urbana.
