L'habitatge continua encarint-se a Barcelona. El preu del lloguer a la capital catalana va tancar el 2025 amb un increment de l'1,9 % respecte a l'any anterior, consolidant-se com la capital més cara d'Espanya, segons l'informe anual del portal immobiliari Idealista.
El preu mitjà del metre quadrat a la ciutat es va situar en 23,8 euros, davant dels 22,7 euros de Madrid, els 18,3 de Palma o els 15,9 de València.
Entre les principals capitals, Madrid va liderar l'augment amb un 9,7 %, seguida d'Alacant (8,3 %), Sevilla (7 %) i València i Palma, ambdues amb un augment del 6,4 %. A Barcelona, malgrat el creixement interanual, els preus van baixar lleugerament en el trimestre i el mes anteriors, amb reduccions del 0,4 % i 0,7 %, respectivament.
Sarrià-Sant Gervasi, l'únic on baixa
Per districtes, tots van registrar augments, excepte Sarrià-Sant Gervasi, on els preus van caure un 0,8 %. A nivell provincial, la pujada va ser del 2,5 %, fins als 20,4 euros per metre quadrat, mentre que a tot Catalunya l'increment va arribar al 3 %, situant-se en 18,6 euros/m². Al conjunt d'Espanya, l'augment mitjà va ser del 8,5 %, amb un preu mitjà de 14,7 euros/m².
Habitatge social a les Casernes de Sant Andreu
L'informe d'Idealista subratlla que l'escassetat d'oferta disponible continua sent el principal problema del mercat del lloguer. La forta competència deixa fora moltes famílies, fins i tot aquelles que podrien afrontar el pagament del lloguer, davant d'altres amb perfils considerats de menor risc. A més, 25 de les 50 capitals analitzades van assolir màxims històrics en el darrer trimestre de 2025, entre elles València, Màlaga i Bilbao.
Per comunitats, Madrid encapçala els preus més alts, amb 20,8 euros/m², seguida de Balears (19,1), Catalunya (18,6) i Canàries (15,3). Per províncies, les més cares són Madrid, Barcelona, Balears i Màlaga, mentre que Lleida va registrar la pujada interanual més gran, del 16,4 %.
L'habitatge, la principal preocupació
L'accés a l'habitatge s'ha consolidat com la major preocupació per als veïns de Barcelona, segons les dades del segon baròmetre municipal de 2025, que va enquestar unes 800 persones.
El 32,8 % dels enquestats va assenyalar l'habitatge com el problema més greu, superant per segon any consecutiu la inseguretat, que ocupa el segon lloc amb un 25,2 %.
En menor mesura, altres problemes que preocupen els veïns són la neteja urbana (6,8 %), la immigració (6 %) i el turisme (4,1 %), tot i que l'Ajuntament adverteix que aquestes xifres poden variar segons l'època de l'any i el context social.
Habitatges a Barcelona en una imatge d'arxiu
L'informe evidencia que la crisi habitacional continua sent el principal desafiament per a Barcelona, on els preus de lloguer més alts del país i la forta competència pels immobles disponibles generen tensions creixents entre els veïns, consolidant l'habitatge com l'assumpte que marcarà l'agenda municipal el 2026.
Pressupostos
L'Ajuntament ha reforçat la seva estratègia en matèria d'habitatge, destacant mesures com el topall als preus del lloguer, la regulació del frau en arrendaments temporals i d'habitacions, i la promoció de més habitatge social amb el suport de la Generalitat.
A més, es preveu l'eliminació de 4.700 pisos turístics a l'Eixample, que representen gairebé la meitat dels apartaments turístics del districte, amb l'objectiu de recuperar immobles per a ús residencial. De fet, l'ajuntament ha aprovat el pressupost per al 2026, el més elevat de la seva història, amb una partida important dedicada a l'habitatge.
En l'àmbit de l'habitatge, dels 239,1 milions destinats a la matèria, 84 milions serviran per a la promoció i gestió del parc públic, 50 milions són fons destinats a la rehabilitació, 25 milions a alliberar sòl per a noves promocions a la Sagrera i 20 milions a una bossa per exercir el dret de tempteig i retracte.