En una Barcelona marcada per les modes passatgeres i les tendències globals, Quim Marqués continua defensant una cuina amb arrels locals i mirada contemporània. La seva trajectòria ha estat lligada a la reinterpretació de la cuina catalana, des de la reivindicació de la paella barcelonina fins a l’evolució de la tapa de proximitat i la recuperació del receptari tradicional urbà.
Després de projectes com Suquet de l’Almirall, Pepa Tomate i el recent Santa Magdalena, Marqués amplia ara el seu univers gastronòmic amb l’obertura de Piropo, un nou restaurant situat al barri de Gràcia que proposa una lectura actualitzada i sofisticada de la cuina dels anys vuitanta.
Un bistrot urbà amb identitat pròpia
Piropo neix com un espai més lleuger i desenfadat que Santa Magdalena, però sense renunciar al rigor culinari. El projecte aposta per un format de bistrot entès com a lloc còmode i distès, on l’experiència es construeix sense presses i amb proximitat al client.
Un plat de bar Piropo
Al capdavant del dia a dia hi ha el cuiner Marcel Olivares, col·laborador habitual de Marqués des de fa més d’una dècada. La cuina es desenvolupa pràcticament a la vista del comensal, reforçant una relació directa amb el producte i les elaboracions.
La recuperació gurmet dels plats dels 80
Un dels eixos centrals del restaurant és la reinterpretació de receptes populars dels anys vuitanta, tractades amb tècnica actual i producte de qualitat. La carta inclou una selecció de petits plats que recuperen sabors gairebé desapareguts, elevats ara a la categoria de plats gurmet.
Entre ells destaquen els dàtils amb cansalada, reinterpretats amb cansalada cruixent, forn i fruits secs, o els ous farcits, convertits en un mos delicat gràcies a una maionesa precisa i equilibrada. La proposta busca apel·lar a la memòria gustativa des d’una òptica contemporània.
Clàssics revisats i cuina de producte
La carta també incorpora picades d’ullet a la cuina europea clàssica, com un croque-monsieur amb gratinat generós i beixamel de caneló, o plats freds de producte com el vitello tonnato, patés casolans i assortits de formatges catalans acompanyats de codonyat.
A l’apartat calent apareixen receptes més contundents, com macarrons amb ceps, guanciale i formatge comté o un boeuf bourguignon. Els caps de setmana, el restaurant es reforça amb guisats tradicionals provinents de Santa Magdalena, inclosos canelons i croquetes.
Vi, formatges i una experiència sense presses
Lluny de ser un bar convencional, Piropo disposa d’una acurada carta de vins amb més de cent referències i una selecció d’aproximadament 25 formatges catalans, cosa que convida a una experiència pausada i gastronòmicament completa.
Embotit del bar Piropo
L’espai és reduït i íntim, amb unes 35 cadires i diversos seients davant la barra-cuina, pensats per a parelles o àpats informals sense rigideses. L’enfocament prioritza la comoditat i la naturalitat, allunyant-se de fórmules accelerades.
Disseny vuitanter i estètica barcelonina
L’interiorisme reforça el discurs culinari amb una estètica clarament inspirada en els anys vuitanta, combinant funcionalitat i elegància. El local està revestit de rajoles i taulells en tons càlids, que evoquen el disseny barceloní de l’època.
Els colors, associats al món del vi i la gastronomia clàssica, subratllen la voluntat de connectar amb una Barcelona creativa i culturalment influent, traslladant aquest esperit al present a través de la cuina i l’espai.