Aquest és el pitjor poble per viure a prop de Barcelona, segons la IA: "Trànsit, aïllament i manca de serveis"

En un moment en què moltes famílies busquen allunyar-se del soroll de Barcelona a la recerca d'una vida més tranquil·la, municipis de l'àrea metropolitana apareixen en el mapa com a opcions aparentment ideals.

No obstant això, darrere d'una imatge de poble envoltat de natura i habitatges accessibles, s'amaga una realitat molt diferent en alguns d'ells. ¿La raó? També amaguen problemes viaris i a més pateixen una manca de serveis bàsics.

Segons la intel·ligència artificial, Vallirana és el pitjor poble per viure a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons ChatGPT, aquest municipi del Baix Llobregat pateix en cinc aspectes: el trànsit crònic a l'N-340, l'aïllament en transport públic, l'urbanisme desorganitzat i habitatges mal connectades, les mancances en serveis públics i la inseguretat.

Vista panoràmica del municipi de Vallirana

Una carretera col·lapsada cada dia

L'N-340, principal via d'accés i sortida de Vallirana, és des de fa anys un dels focus de congestió més greus del Baix Llobregat. Els embussos diaris s'han convertit en la norma, especialment a les hores punta.

Encara que el túnel de Vallirana, inaugurat el 2019, prometia descongestionar el trànsit, el resultat ha estat limitat i molts residents i conductors segueixen atrapats en desplaçaments interminables cada dia, tant per treballar com per dur a terme tasques quotidianes.

Accés túnel de Vallirana Ministerio de Transportes

Manca transport públic

Tot i estar a uns quilòmetres de la capital catalana, Vallirana manca d'estació de tren i les línies d'autobús a Barcelona són insuficients i poc freqüents.

Aquesta mancança obliga la majoria de la població a utilitzar vehicles particulars, la qual cosa no només incrementa la congestió, sinó que aïlla encara més el municipi de la xarxa metropolitana. Per a molts, desplaçar-se sense cotxe és senzillament inviable.

Desenvolupament urbanístic deficient

El desenvolupament urbanístic desordenat durant els anys 80 i 90 va deixar empremta a Vallirana. Moltes urbanitzacions es van construir sense una planificació coherent, amb carrers estrets, pendent pronunciat, manca de voreres i enllumenat deficient.

Bus urbà Aj Molins de Rei

Aquesta dispersió urbanística dificulta l'accés a serveis bàsics a peu i crea una sensació d'aïllament, especialment entre persones grans o famílies amb nens.

A més, molts dels veïns viuen en urbanitzacions. Això, juntament amb un entorn natural amb pendents insalvables, fa que l'estructura urbanística sigui deficient i dificulti que arribin tots els serveis. 

Serveis públics insuficients

El creixement poblacional no ha anat acompanyat d'una millora proporcional en els serveis públics. Actualment, Vallirana només disposa d'un centre d'atenció primària (CAP) que no dona l'abast per cobrir tota la demanda.

Imatge d'arxiu metges CANVA

Les escoles estan saturades, no hi ha hospital al municipi, i els serveis socials estan desbordats, generant malestar entre els residents i deixant els més vulnerables sense atenció adequada.

Inseguretat a les urbanitzacions

A aquest panorama s'afegeix una sensació creixent d'inseguretat, especialment a les urbanitzacions allunyades del nucli urbà. En els últims anys s'ha registrat un augment de robatoris a habitatges, la qual cosa ha obligat Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil a reforçar la vigilància. Tot i això, la preocupació dels veïns persisteix i s'afegeix a la llista de factors que deterioren la qualitat de vida a la zona.

A això s'afegeix una certa fractura social entre les zones més antigues del nucli urbà i les urbanitzacions noves o de segona residència, on els serveis triguen encara més a arribar.

Mossos durant un control LUIS MIGUEL AÑÓN (MA)

Per tot això, Vallirana representa un exemple clar dels reptes que enfronten moltes localitats del cinturó metropolità de Barcelona. Atrapada entre la manca d'infraestructures adequades i una expansió urbanística mal planificada, la localitat lluita per oferir una vida digna als seus veïns.

Una realitat que, més enllà de l'anàlisi d'una intel·ligència artificial, és viscuda dia a dia per qui resideix al municipi.

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir la intel·ligència artificial