Manu Reyes: «No crec en la Gran Barcelona de la uniformitat, la identitat de Castelldefels és la meva prioritat»

Han passat dos anys des que Manu Reyes (Barcelona, 1976) va recuperar l’alcaldia de Castelldefels. Després de vuit anys relegat a l’oposició –com a conseqüència d’un pacte d’esquerres–, l’home de confiança de Feijóo no ha perdut el temps, centrant els seus esforços a aconseguir una ciutat més cohesionada, segura i sostenible.

«Castelldefels té un gran potencial», afirma Reyes en conversa amb Metrópoli. L’alcalde és conscient dels reptes que encara té per davant, però se sent fort i confia que revalidarà el càrrec el 2027. «Queda molta feina per fer, però hi ha hagut un abans i un després des de la meva arribada», afegeix.

Durant l’entrevista, el dirigent popular aborda qüestions clau com la crisi habitacional, l’impacte del turisme a la ciutat, la seguretat o l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, un projecte polèmic en què destaca per ser l’única veu del PP que s’hi oposa.

Reyes ja va ser alcalde de Castelldefels entre 2011 i 2015, després d’obtenir una àmplia majoria a les eleccions municipals. També es va imposar als comicis de 2015 i 2019, tot i que una aliança entre l’oposició el va apartar de l’Executiu local.

Ara es compleixen dos anys del seu retorn al capdavant del consistori, en una situació similar a la de Xavier García Albiol, un company a qui admira. «La gent de Badalona ha sabut triar el millor alcalde», assegura.

A més de liderar el govern local, Reyes compagina la seva tasca amb la presidència del Partit Popular a Barcelona. També ha estat diputat provincial a la Diputació de Barcelona (2015-2019) i al Parlament de Catalunya en dues etapes: 2012-2015 i 2020-2021.

Fa dos anys, va començar el mandat amb una convicció: «Vull transformar Castelldefels en una ciutat segura». Creu que ho ha aconseguit?

S’han incorporat més agents, hem reforçat els dispositius tant de dia com de nit i les dades de la darrera junta de seguretat demostren que està sent efectiu. Hi ha un descens dels delictes a Castelldefels de més del 6%, una xifra molt millor que la mitjana catalana.

A més, hem presentat a la Generalitat un projecte per construir una nova comissaria conjunta amb els Mossos d’Esquadra i estem treballant tant amb Interior com amb Territori perquè sigui una realitat.

Una altra de les seves grans preocupacions quan va tornar a governar fa dos anys era la neteja. En quin punt ens trobem?

S’han millorat les freqüències de neteja, s’ha introduït el baldeig amb aigua –que estava present a tots els pobles d’Espanya menys aquí– i s’han renovat els camions.

Una de les primeres accions que vam fer en entrar va ser llogar un camió per poder netejar els contenidors, ja que ens vam adonar que feia gairebé dos anys que no es netejaven. La veritat és que hem avançat molt i tenim una mirada molt positiva.

En quin aspecte o àmbit flaqueja la ciutat?

Un dels punts febles de Castelldefels –i que costarà molt poder revertir– és que tenim una ciutat dividida per barreres artificials –la C-31, la C-32 i les vies del tren– que fan que la cohesió territorial sigui complicada.

Per solucionar-ho, necessitem la col·laboració d’altres administracions que contribueixin a fer que sigui una ciutat més permeable entre els diferents barris.

Hi ha algun projecte en marxa en aquest sentit?

Sí, estem treballant amb la Generalitat, amb la UPC, amb l’Incasòl i amb el Canal Olímpic en un projecte d’integració. A més de les tres barreres que ens limiten, tenim un Campus Universitari i un Canal Olímpic que funcionen com si fossin «dues illes independents».

Ens agradaria que tot això s’integri, ja que ens permetrà tenir un campus de primer nivell amb centres de recerca i destacar un canal olímpic que és singular a tot Espanya. Ja vam aconseguir declarar la primera zona ZEPA urbana a la Olla del Rei –al Campus– i ara el que cal aconseguir a més de la protecció del medi ambient és integrar aquest espai en un ambient urbà.

Catalunya i Barcelona acumulen un gran dèficit de construcció d’habitatge. Com respon Castelldefels a l’actual context d’emergència habitacional?

L’habitatge és el principal problema de la majoria dels espanyols. Nosaltres sempre diem que és molt difícil donar una solució des de l’àmbit municipal, ja que és un problema nacional. Cal recordar que els ajuntaments no legislem, i aquí les administracions competents han de donar simplicitat, flexibilitat i contribuir a agilitzar els tràmits per potenciar l’habitatge.

Cal treure traves burocràtiques per accedir a l’habitatge i rebaixar impostos. Necessitem rebaixes fiscals i seguretat jurídica. Ens enfrontem a una regulació a Catalunya que ha fet que es redueixi massa el mercat i desaparegui l’oferta de lloguer.

Hi ha altres comunitats autònomes en què sense aquesta legislació els preus han pujat, però menys que a Catalunya. Nosaltres, des de Castelldefels, demanem un canvi legislatiu i buscar solucions a nivell metropolità.

Quina solució veu més factible a mitjà termini?

Això es podria aplicar també a la resta d’Espanya, però centrant-nos en el nostre territori, moltes vegades es parla de la Catalunya buidada a la qual ningú vol anar perquè no hi ha feina, serveis, equipaments… Si realment hi hagués oportunitats i mitjans de transport àgils, molta gent es plantejaria anar a viure a aquests territoris «buits».

Arrosseguem la «xapuça» de Rodalies i, si no canviem la mobilitat, això serà molt difícil. És una llàstima perquè a 50 quilòmetres de Barcelona hi ha molt espai per construir però la gent vol estar a prop del centre perquè no té connexions per garantir una mobilitat fluida. Jo crec que una solució clau és posar el focus en descentralitzar de manera efectiva.

Castelldefels ha cedit algun solar a la Generalitat per construir habitatge públic?

Nosaltres hem entregat un solar. Anem a provar, veurem si al final el compromís del PSC és real i construeix habitatge. Si compleix amb la seva paraula, en buscarem un segon. Per ara el marcador segueix a zero, zero habitatges construïts pel PSOE i zero pel PSC.

Castelldefels ja supera els 70.000 habitants. Té més capacitat de creixement?

Jo m’he trobat el sòl urbanitzable de Castelldefels esgotat al 99%. Som una ciutat envoltada per mar i muntanya. Tenim cinc quilòmetres de platja i el Parc Natural del Garraf que ens abraça per darrere. La ciutat no té per on créixer.

Tampoc ho busquem, no competirem per tenir més habitants que altres municipis. En només 33 anys hem doblat la població i el que necessiten ara els veïns és tenir tots els equipaments i serveis necessaris per guanyar qualitat de vida, que és en el que estem treballant.

I en l’àmbit turístic, pot créixer més?

Nosaltres vivim del turisme. El 75% dels llocs de treball del municipi estan vinculats als més de 500 restaurants que tenim, a l’hoteleria, al comerç, als serveis… Si Castelldefels deixa d’apostar pel turisme, no sé què donarem a la nostra gent jove.

No obstant això, tampoc pot créixer de manera exponencial perquè no tenim més capacitat. Cal buscar aquest punt d’equilibri entre donar sortida a la gent que necessita una solució habitacional i seguir treballant en el turisme –perquè vivim d’això– sense que la cosa es descontroli.

La líder del PSC, Eva López, ens va dir en una entrevista que «si el PP no regula el turisme, la ciutat pot morir d’èxit». Té por que això passi?

Ja estem regulant el turisme perquè fa molts anys que apostem per un turisme de qualitat. Ja en el meu anterior mandat ho vam fer. Nosaltres apostem pel turisme de congressos, turisme esportiu i turisme familiar, que aporta sense perjudicar la ciutat.

Com està el projecte de fer una tercera estació entre Gavà i Castelldefels per donar servei als nous veïns del Pla Ponent, on es preveu la construcció de 5.000 habitatges?

Des de Castelldefels ens oposem totalment al Pla Ponent. Creiem que és un pla que passa per destruir l’entorn natural entre Castelldefels i Gavà i no podem compartir el projecte metropolità del PSC de Collboni perquè des de Castelldefels fins a Montgat sigui tot asfalt.

La ‘gran metròpoli’ per competir amb altres ciutats jo no la comparteixo. Jo defenso la singularitat de Castelldefels, que viu del medi ambient i que presumeix dels seus espais verds.

S’oposa al concepte de la Gran Barcelona?

No crec en la Gran Barcelona de l’asfalt i la uniformitat, preservar la identitat de Castelldefels és la meva prioritat. Sóc conscient que Barcelona ha d’aspirar a ser molt més, i evidentment és un gran partner per a nosaltres com a ciutat.

Però la subordinació no la comparteixo i no es pot pretendre que des d’un altre punt es decideixi el que ha de ser el nostre municipi.

És vostè l’única veu del PP contrària respecte a l’ampliació de l’aeroport d’El Prat. Per què no hi està a favor?

Castelldefels és el municipi més afectat pel soroll dels avions i la contaminació atmosfèrica. Tot i que no som el que està més a prop, som els que tenim més població afectada.

Ja hi ha gran part del veïnat amb problemes pels 55 milions de passatgers que acull actualment el Prat. Si s’arriba als 70 milions, les afectacions seran immenses.

Quina creu que és l’alternativa?

Crear riquesa a Catalunya no vol dir crear riquesa a 15 quilòmetres de Barcelona. Quan qualsevol de nosaltres va a Londres, per exemple, ningú es planteja aterrar tan a prop de Picadilly Circus. Per què has d’aterrar a un pas de la plaça de Catalunya?

Tenim la sort de tenir un aeroport que es diu Reus, un altre que està a Girona i un altre que està a Alguaire, que estan relativament a prop. Les quatre capitals de província de Catalunya tenen l’alta velocitat, ja l’hem pagat el conjunt dels ciutadans. Hem de buscar la intermodalitat.

Quina Castelldefels espera deixar de cara al 2027? Creu que revalidarà el càrrec el 2027?

Seguirem treballant en seguretat, neteja, equipaments, en la protecció del medi ambient i en trobar una fórmula per integrar el territori i millorar la mobilitat.

El que espero és que al final del mandat la gent pensi que hem fet una gran feina i que després voti en consciència el que consideri millor per a la ciutat, jo sempre estaré a disposició dels meus veïns.

Com és la relació amb SOM després de dos anys de mandat compartit?

Està sent una relació molt positiva, hem format un gran equip. Des del mateix ajuntament se sorprenen, mentre abans cada àrea del govern funcionava segons el color polític, ara la gent veu que hi ha un projecte.

Som 15 regidors que suem la mateixa samarreta, això ho veu la ciutadania i és el que necessita Castelldefels, un govern cohesionat que treballi conjuntament.

Més en relació al partit, s’acosta el Congrés estatal del PP que ha convocat Feijóo. Quin paper juga el PP català? Què han d’aportar dirigents com vostè o Albiol, els alcaldes del PP en el conjunt del PP nacional?

Aportem el nostre granet de sorra i crec que tenim un paper molt important. De fet, Alberto Núñez Feijóo ha estat aquest dissabte a Castelldefels, i demostra constantment que es pren molt seriosament Catalunya i espero que aviat sigui president de tots els espanyols.

Se sent recolzat al PP català? Creu que pot ocupar altres llocs de responsabilitat a l’organigrama intern del PP?

Em sento totalment recolzat pel meu partit i actualment estic on vull estar, que és sent alcalde de Castelldefels. A més, sóc president del partit a nivell provincial, tinc molta feina per millorar els resultats a nivell municipal el 2027 i estic molt satisfet de la posició en què estic jugant.