Mireia González, alcaldessa de Santa Coloma: "El barri del Raval és una prioritat i serà el nou centre"

Mireia González (PSC) complirà aviat un any al capdavant de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. L'alcaldessa socialista afronta l'equador del mandat, que va començar la seva predecessora Núria Parlon, amb una "satisfacció" que l'empeny a creure en una ciutat que mira al futur amb expectatives de transformació.

Colomenca de naixement (1987) i pedagoga de formació, coneix la casa. Va formar part durant anys de l'equip de Parlon com a regidora i té clar que ha d'executar el pla municipal inicial en què ella va participar, aportant la seva visió estratègica que passa per cuidar l'ADN de Santa Coloma: un model únic que molts consideren "exemplar". El seu secret? Teixir una xarxa de confiança amb la ciutadania i amb els actors del municipi, amb una estreta relació amb la Policia Local que li ha permès estar un pas per davant en problemàtiques com la okupació.

En la següent entrevista amb Metrópoli, González repassa els compromisos adquirits en campanya, els desafiaments als quals s'enfronta i les prioritats del govern a curt i mitjà termini. Celebra una col·laboració fluïda amb la Generalitat que ha posat al mapa el Besòs i confia en el desenvolupament de la Gran Barcelona que ressaltarà el "gran potencial" que té el municipi.

Quin balanç fa del seu any de mandat fins ara?

El balanç és positiu. La ciutat segueix funcionant i treballem perquè hi hagi un equilibri en la gestió del dia a dia, perquè sigui una ciutat útil per a la seva ciutadania. Evidentment, hi ha aspectes que encara hem d'encaixar, però per això necessitem temps. Seguim tenint objectius de llarg abast per transformar Santa Coloma de cara al futur.

Quins èxits destacaria com els més significatius?

A nivell intern hem reconfigurat tot l'organigrama de la "casa" durant aquest any en què hem afrontat un canvi d'equip. A nivell extern, hem seguit amb els projectes que teníem en marxa. Hem consolidat les polítiques de seguretat i l'estratègia que veníem desenvolupant els darrers anys. També hem posat en marxa la política de la neteja i la cura de la via pública, que crec que és una gran fita. I hi ha molta més oferta de formació professional a la ciutat. Aquests han estat els tres grans eixos en què hem treballat.

Pel que fa a la neteja, ha seguit Santa Coloma l'exemple de Barcelona reinterpretant el contracte de neteja i exigint més?

Sí, ara mateix Santa Coloma compta amb el major contracte de la història d'aquest ajuntament: 144 milions d'euros per als propers vuit anys. Això requereix que complim també amb les obligacions que tenim amb Europa pel que fa a la recollida de residus i que facilitem que la ciutadania ho faci de manera àgil als seus barris. És un tema que depèn molt, a més, de l'exercici de responsabilitat que facin els veïns. Per això el contracte va acompanyat de sancions més dures en matèria d'incivisme.

Quines mesures es prenen des de Santa Coloma per millorar la neteja i fomentar el reciclatge?

Aquí hi haurà més de 1.800 contenidors nous a tota la ciutat. La flota de vehicles també es renovarà i serà respectuosa amb el medi ambient. També circularan amb més intensitat, hi haurà més hores de neteja, amb reforç en llocs concrets on costa més mantenir-la. Estarem gastant anualment 20 milions en aquest sentit. Pel que fa a les mesures de reciclatge per complir amb els objectius europeus, estem estudiant amb diverses empreses quines serien les millors per a Santa Coloma. El que és segur és que no tindrem un únic sistema per a la recollida selectiva i anirem implementant-ne més, adaptant-nos a les diferents zones de la ciutat.

Som una ciutat molt compacta amb edificis amb molts veïns i això redueix una mica les possibilitats. Partim amb desavantatge, perquè requereix un canvi d'hàbits i de costums, però el nostre repte és augmentar el volum de reciclatge.

Quina promesa electoral considera que no s'ha pogut complir?

El que tenim són nous reptes que no vam plantejar a l'inici del mandat perquè amb l'arribada del nou Govern de la Generalitat s'han desbloquejat diverses qüestions que no estaven previstes. Per exemple, l'inici dels projectes de segona residència per a persones grans o el desbloqueig de les obres i inversions a escoles. De moment, seguim en la fulla de ruta i encara ens queden anys per poder executar els plans.

Ha esmentat la seguretat i la neteja com a dos grans eixos, però un altre dels grans reptes, no només de Santa Coloma sinó de tot Espanya, és l'habitatge públic. Quins avenços s'han produït en aquest àmbit?

El que estem fent és desenvolupar el Pla Local d'Habitatge (PLH) que implicava la generació de 500 nous habitatges a Santa Coloma. En els propers anys també posarem a disposició de la Generalitat de Catalunya els solars que ja estaven disponibles i perfectament identificats perquè se segueixin els projectes d'habitatge públic.

En el cas del barri del Raval, concretament, que és on tenim fixats un dels grans pols de transformació dels propers anys, tenim situats quatre edificis nous d'habitatge dotacional tant per a persones grans com per a joves. També realitzarem aquesta reconversió de locals municipals en habitatges per atendre, sobretot, les situacions d'emergència habitacional. La rehabilitació d'habitatges també serà una de les nostres línies estratègiques.

Quins plans té per acabar amb la desigualtat en un barri com el Raval, la zona amb més rehabilitacions pendents?

Hem sol·licitat una inversió de 20 milions d'euros per al Raval. És un projecte molt ambiciós: pretenem que la transformació urbana vagi de la mà de la regeneració social. La setmana passada ja vam començar a rehabilitar el pavelló. En l'àmbit educatiu volem ampliar les llars d'infants i transformar tres de les sis escoles. Tota una transformació que també passarà per facilitar que els carrers siguin més accessibles.

També s'està construint la nova comissaria de la Policia Local. Quin impacte tindrà a la zona?

Sí, El Raval és una prioritat i serà el nou centre. La idea és que l'entorn de la comissaria es reurbanitzi fins a la zona de Safaretjos. També s'edificarà un altre nou edifici amb 171 habitatges i s'incorporaran més jocs infantils. Es traslladarà el centre cívic i es renovarà el CER Raval. No tindrà res a veure amb el que avui es veu. És clarament el pol de transformació de Santa Coloma.

Amb la nova comissaria s'aposta pel reforç de la seguretat. En quin punt es troba Santa Coloma en aquesta matèria?

Estem veient els fruits d'una estratègia a llarg termini que es va iniciar fa uns cinc o sis anys. Té a veure amb la capacitació de la Policia Local i amb la col·laboració amb altres cossos. A dia d'avui no ens conformem, però les dades reflecteixen que el que fem funciona.

Estem en un nivell de delinqüència similar al d'una ciutat de 50.000 habitants i som més del doble. És una bona tendència. És evident que hi ha tipus de delictes en què aquesta percepció no és tan bona, especialment els relacionats amb una qüestió més física. Per això per a nosaltres mai és suficient, però d'aquí a final de mandat augmentarà la plantilla --incorporarem uns 25 agents més-- i seguirem en la línia dels operatius conjunts.

Influeix en aquest bon ritme que hi hagi una bona relació entre el consistori i la Policia Local?

Sí, crec que hem desenvolupat una confiança mútua. Els hem atorgat aquest valor i aquesta professionalitat que es mereixen. És una policia que coneix molt bé el territori des de fa moltíssims anys i està preparada.

Es podria parlar d'un "model Santa Coloma" com a referent en aquest sentit?

Jo crec que sí. És el que suposo que li va donar la confiança al President perquè qui va executar aquest model en el seu moment tracti de fer el mateix a nivell català. Nosaltres hem de dir que aquí la relació també és molt bona amb Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional. Es fan molts operatius conjunts i opino que això és quelcom que destaca i que veu tothom que passa per la ciutat.

Santa Coloma ha aconseguit anar per davant en algunes matèries com l'okupació. Quin és el secret?

En quelcom tan polèmic com això el que hem fet ha estat evolucionar amb discreció. Hem sabut ser referents per a la ciutadania, que és el més important. Si estem ampliant la capacitat d'actuar quan hi ha una okupació és perquè els veïns saben que si truquen a la Policia Local tenen garantia que els ajudarem. Oferir aquesta confiança al cos també ha fet que la ciutadania ho faci.

S'ha notat una major col·laboració amb la Generalitat?

Noto una disposició absoluta perquè la intervenció de la Generalitat a la ciutat de Santa Coloma sigui evident. Veiem el desbloqueig d'algunes qüestions per la facilitat en la relació. I em consta que no és exclusivament amb nosaltres, perquè siguem un municipi del mateix color polític, sinó que la voluntat s'estén a tots els ajuntaments.

I amb l'Ajuntament de Barcelona?

També hem estat en relació en diverses qüestions, sobretot amb el tema del BesArt. És un espai que Barcelona no seguia amb tant d'interès com l'hem pogut seguir a Santa Coloma els darrers anys i on ara han vist un motor de creixement econòmic i cultural que s'estén a Sant Adrià i Barcelona.

En aquesta línia, creu en el concepte de la Gran Barcelona?

Sí, rotundament. En els propers anys viurem una transformació important amb l'obertura de la Sagrera, que generarà un creixement cap a aquest costat del Besòs. Em sembla imprescindible captar les oportunitats que ens genera Barcelona.

Santa Coloma acollirà molt aviat el Rock Fest. És una ciutat capacitada per acollir esdeveniments de gran envergadura?

Sí, nosaltres fa ja molts anys que acollim el Rock Fest a Can Zam. Venen moltíssimes persones amb poder adquisitiu que fan un ús --generalment respectuós-- de la nostra ciutat durant tres dies. Genera turisme de qualitat i forma part de la nostra identitat.

Us preocupa que la saturació turística de Barcelona pugui repercutir a Santa Coloma?

No ens preocupa, ens interessa moltíssim. Som una ciutat que no aspira a ser una ciutat on els turistes vinguin a dormir, perquè no hi ha lloc per a això. Però sí que tenim moltíssims atractius que poden fer que es destensi el centre de Barcelona, però que es coneguin grans recursos de la Gran Barcelona. L'exemple clar és Can Zam, un espai natural que en qualsevol altra ciutat mundial es visitaria.

A nivell personal, quina evolució hi ha hagut des que era regidora fins ara com a alcaldessa que en poc temps començarà a preparar la campanya electoral?

Ja ha passat un any des que ocupo el càrrec i aquest temps m'ha permès connectar amb les polítiques que ja coneixia i connectar amb la ciutadania. Crec que he aconseguit que es consolidi un projecte molt centrat en un exercici constant d'escolta activa i de connexió amb el moviment associatiu de Santa Coloma, que és molt intens i nombrós.

Diria que aquesta connexió activa amb els veïns és la clau de l'èxit per governar a Santa Coloma?

És clau per oferir certa confiança a la ciutadania. El nostre missatge és clar: els transmetem que ens importa la resolució dels seus problemes i hi ha una feina constant per a això. Hi ha qüestions que requereixen més temps --i actors-- per solucionar-les, com la crisi d'habitatge.

En tot allò que està a les nostres mans, ningú pot dir-nos que no ens hem posat en marxa per solucionar-ho. Hi ha múltiples canals per contactar amb l'alcaldia i és una maquinària que gira i funciona des de fa temps.