La IA assenyala quin és el pitjor poble per viure a prop de Barcelona: trànsit, mala connexió i manca de serveis

En els darrers anys, molts barcelonins han optat per deixar enrere el ritme frenètic de la ciutat i mudar-se a municipis de l'àrea metropolitana a la recerca de més espai, tranquil·litat i contacte amb la natura.

Tanmateix, no totes les localitats ofereixen la qualitat de vida que aparenten. Segons una recent anàlisi elaborada amb intel·ligència artificial, Vallirana ha estat assenyalada com “el pitjor poble per viure a prop de Barcelona”, a causa de problemes estructurals que combinen trànsit crònic, aïllament en transport públic, urbanisme desorganitzat i mancances en serveis bàsics.

La valoració, realitzada pel sistema ChatGPT, ha generat un intens debat entre veïns i autoritats locals. Des de l'Ajuntament de Vallirana, no obstant això, rebutgen aquesta descripció i defensen l'esforç que el municipi ha realitzat els darrers anys per millorar el seu entorn urbà i la qualitat de vida dels seus habitants.

Trànsit crònic a la N-340

Un dels principals punts assenyalats per la intel·ligència artificial és el col·lapse de la N-340, la carretera que travessa Vallirana i que durant dècades ha estat un autèntic coll d'ampolla per als conductors.

Les cues diàries, especialment en hores punta, formen part de la rutina dels residents i dels milers de vehicles que creuen el municipi cada dia.

El túnel de Vallirana, inaugurat el 2019 amb la intenció d'alleujar la congestió, ha suposat una millora parcial, però el trànsit continua sent intens i els temps de desplaçament segueixen sent elevats.

Per a molts veïns, aquesta situació no només afecta la mobilitat, sinó també el benestar i l'economia local. Els retards constants dificulten els desplaçaments laborals i l'accés a serveis bàsics fora del municipi. 

Aïllament en transport públic

Malgrat la seva proximitat a la capital catalana, Vallirana no té estació de tren, cosa que limita enormement les opcions de mobilitat sostenible. Les línies d'autobús que connecten amb Barcelona o amb altres poblacions del Baix Llobregat resulten escasses i poc freqüents, obligant la majoria dels residents a dependre del cotxe privat.

Aquesta manca de transport públic no només incrementa la congestió, sinó que accentua la sensació d'aïllament de la localitat respecte a la xarxa metropolitana.

Urbanisme desorganitzat i dispersió residencial

L'auge urbanístic de les dècades de 1980 i 1990 va deixar una empremta profunda a Vallirana. Nombroses urbanitzacions van sorgir sense una planificació coherent, donant lloc a carrers estrets, habitatges dispersos, pendents pronunciades i zones amb infraestructures incompletes.

Aquesta configuració complica l'accés als serveis bàsics, especialment per a les persones grans o aquelles sense vehicle. En alguns barris, la manca de voreres, enllumenat o transport intern continua sent un problema quotidià.

Serveis públics insuficients

El creixement poblacional dels darrers anys no s'ha vist acompanyat per una ampliació equivalent dels serveis públics. Vallirana compta amb un únic Centre d'Atenció Primària (CAP), que sovint es veu saturat davant la gran demanda.

Tot i això, l'Ajuntament assegura que en els darrers anys s'han reforçat els equipaments educatius, esportius i sanitaris, i que hi ha projectes en marxa per millorar la connectivitat interna i l'accés als serveis.

Natura

Malgrat les crítiques, Vallirana conserva nombrosos atractius. Situat al peu del massís de l'Ordal, el municipi ofereix un entorn natural privilegiat amb rutes de muntanya, zones boscoses i una qualitat de l'aire superior a la de la gran ciutat.

A més, compta amb una àmplia xarxa d'entitats culturals, esportives i socials, que fomenten un teixit comunitari actiu i participatiu.

Vallirana representa un cas paradigmàtic dels reptes que afronten molts municipis del cinturó metropolità: equilibrar el creixement urbà amb la millora de la mobilitat i garantir serveis públics adequats.