L'ús del català cau a l'àrea de Barcelona: menys del 25% l'utilitza com a llengua habitual
L'estudi publicat, basat en 8.682 entrevistes, mostra que el retrocés en el seu ús és una tendència que s'ha consolidat al llarg dels darrers anys
Relacionat: El castellà 'es menja' el català a Barcelona: el seu ús cau al nivell més baix de la història
Notícies relacionades
El català continua perdent presència en la vida quotidiana de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona, segons les dades més recents de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP) del Govern.
L'edició de 2023 revela que només el 24,7 % dels habitants de la conurbació barcelonina utilitza el català com a llengua d'ús habitual únic, una xifra que confirma la tendència descendent registrada des de principis de segle.
L'estudi —basat en 8.682 entrevistes a persones majors de 15 anys, realitzades entre setembre de 2023 i abril de 2024— mostra que el retrocés no és un fenomen puntual, sinó una evolució sostinguda. El 2018, el percentatge de població que tenia el català com a llengua habitual era del 27,5%, mentre que el 2003 arribava al 37,8%.
La caiguda és especialment significativa si es té en compte que l'àmbit metropolità concentra la major densitat de població de Catalunya.
Un territori divers i canviant
El fort pes demogràfic de la regió metropolitana, així com la seva composició social, expliquen bona part d'aquestes dinàmiques lingüístiques. Segons l'enquesta, només el 56,6 % de la seva població ha nascut a Catalunya, mentre que un 25,1 % prové de l'estranger. Aquest mosaic d'orígens, sumat a l'hegemonia del castellà, condiciona l'ús habitual del català en la vida diària.
Turistes i barcelonins a La Rambla
Tot i així, no tota la regió es comporta de la mateixa manera. L'estudi detecta contrastos marcats entre comarques i municipis. El Maresme, el Vallès Oriental i la mateixa ciutat de Barcelona presenten percentatges d'ús i coneixement del català superiors als del conjunt de la conurbació. A la capital catalana, el 26,9 % de la ciutadania l'empra com a llengua habitual.
En canvi, zones com l’Hospitalet de Llobregat, el nord del Barcelonès o el sud del Baix Llobregat registren xifres “molt més baixes”, reflectint una presència dominant del castellà i un major pes de comunitats internacionals.
Les comarques del Vallès Occidental i el nord de la del Baix Llobregat tenien "unes dinàmiques més semblants" a les del conjunt de la zona metropolitana.
Gent passejant al passeig de Joan de Borbó de la Barceloneta / HUGO FERNÁNDEZ
La llengua inicial i la identitat lingüística, també en retrocés
L'enquesta analitza igualment la llengua inicial —la apresa a casa durant la infància— i la llengua d'identificació —la que una persona sent com a pròpia—. A l'àmbit metropolità, el 22,3 % de la població té el català com a llengua inicial única, i un 22,9 % l'identifica com la seva llengua pròpia. Encara que aquestes xifres són superiors a l'ús habitual, també mostren una tendència descendent.
Les dades plantegen interrogants sobre el futur del català en l'entorn urbà més poblat de Catalunya, i reaviven el debat sobre la necessitat de reforçar polítiques lingüístiques en els espais on la llengua té menor vitalitat social.
Fora de l'àrea metropolitana
El panorama canvia quan s'observen territoris menys densos i amb estructures demogràfiques diferents. Les comarques de Terres de l’Ebre, Alt Pirineu i les centrals són les que presenten els percentatges més alts d'ús habitual del català, situant-se entre el 56 % i el 67 %. En aquestes zones, el percentatge de població nascuda a Catalunya supera el 68 %, una variable determinant en els patrons lingüístics.
Gent passeja pel centre de Barcelona en una imatge d'arxiu / AJUNTAMENT DE BARCELONA
A les comarques de Girona i a Ponent, tot i que el català manté una presència superior a la mitjana autonòmica, el retrocés respecte al 2018 és significatiu. Allà, la creixent diversitat lingüística —amb un pes notable de llengües diferents del català i del castellà— influeix en l'evolució del paisatge idiomàtic. A Girona, per exemple, l'ús habitual del català ha passat del 54,1 % el 2018 al 45,1 % el 2023.
Ciutats on el castellà guanya terreny
La situació s'inverteix en àrees com el Camp de Tarragona i el Penedès, on el 2023 el castellà es va situar com la llengua habitual d'entre el 40 % i el 45 % de la població, per sobre del català, que es va quedar entre el 35 % i el 38 %.
Tot i així, el percentatge de ciutadans que utilitzen ambdues llengües amb freqüència és més alt que la mitjana catalana, arribant a entre el 10 % i el 12 %.
