Així serà el nou pulmó verd de Badalona: una reivindicació veïnal històrica entre dos barris
Després de dècades de reivindicació, la Riera de Pomar es transformarà en un parc urbà que connectarà el barri amb Morera, incorporant zones verdes, àrees de joc i mesures de renaturalització
Notícies relacionades
La Riera de Pomar, històricament abandonada i divisòria entre els barris de Pomar i Morera, es convertirà en un gran espai verd obert a tota la comunitat.
La iniciativa, presentada aquesta setmana per l'alcalde Xavier García Albiol en un acte amb veïns i responsables municipals, respon a més de 50 anys de demandes veïnals per recuperar la zona i donar-li un ús públic i recreatiu.
Segons Albiol, les obres començaran al gener de 2026 i s'estendran durant 17 mesos, marcant un abans i un després en la vida del barri.
Espais per gaudir i conviure
El projecte preveu un parc que s'estendrà des de la rotonda de l'Alguer fins a l'avinguda de Carlemany. Es crearan zones de passeig, àrees de joc infantil, bancs i espais de descans, així com una zona destinada a gossos.
Una nova passarel·la connectarà diferents carrers i s'ampliaran voreres i terrasses, facilitant la mobilitat i la relació entre Pomar i Morera.
El barri de Pomar Badalona
La recuperació de la riera inclourà mesures de renaturalització, preservant els arbres existents i plantant nous exemplars, arbustos i vegetació adaptada al llit, amb l'objectiu de fomentar la biodiversitat i el contacte amb la natura.
Un èxit col·lectiu de la comunitat
El projecte no només busca millorar l'entorn físic, sinó també enfortir la cohesió social. Durant la presentació, els veïns van participar activament, destacant la importància que el parc reflecteixi les necessitats reals de qui viu a la zona.
La transformació de la Riera de Pomar es concep com un “cosit urbà” que supera dècades de separació física entre barris i aporta un lloc de trobada, oci i gaudi per a totes les generacions.
Amb la creació d'aquest nou pulmó verd, Badalona fa un pas ferm cap a la sostenibilitat i la qualitat de vida, demostrant que la reivindicació veïnal pot transformar una riera abandonada en un referent de convivència, natura i ciutat.
