Cornellà 'desbloqueja' la construcció de 354 habitatges en una antiga zona industrial del centre
El ple ha aprovat la modificació definitiva del pla de millora urbana PAU 7 Tintes, que dona llum verda al planejament aprovat inicialment el 2019, i que permetrà sumar 122 habitatges protegits i concertats al parc públic
Altres informacions: Cornellà de Llobregat també eliminarà els pisos turístics el 2028
Notícies relacionades
Cornellà sumarà més habitatge al seu parc públic. L'Ajuntament metropolità ha desencallat la construcció de 354 pisos a l'àmbit del Centre-Riera. El planejament permetrà sumar 122 habitatges de caràcter protegit i concertat. Els 232 restants es destinaran al mercat lliure.
El pla afecta un total de 20.345 metres quadrats, segons recull el document aprovat pel ple municipal. Entre ells reserva 5.371 metres quadrats destinats a parcs i jardins, a més de contemplar la remodelació de la zona amb la prolongació de l'actual avinguda dels Ferrocarrils Catalans i la seva connexió amb l'avinguda del Baix Llobregat.
Es tracta d'una de les operacions urbanístiques més rellevants dels darrers anys, culminada amb l'aprovació definitiva de la modificació del Pla de Millora Urbana Tintes (PMU7), un àmbit estratègic situat a l'extrem sud de la ciutat, al costat de l'Estadi Municipal Pilar Pons.
L'obertura de nous vials, la implantació de zones verdes i la configuració dels nous edificis formaran part d'un sector que, segons el document de reparcel·lació, representa “el darrer gran àmbit de transformació urbana del teixit urbà del barri Centre”.
Zona afectada per la modificació urbanística de Les Tintes a Cornellà
La modificació actualitza els estàndards d'habitatge, elimina restriccions que impedien aprofitar l'edificabilitat prevista i adapta el planejament a les necessitats actuals d'accés a l'habitatge.
Anys de bloqueig
La tramitació del sector Tintes ha avançat durant una dècada marcada per revisions, recursos judicials i ajustos tècnics que havien deixat el desenvolupament pràcticament encallat.
L'origen es remunta al 2008, quan es va aprovar una modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) que afectava Tintes Especials i l'àrea de Pius XII.
Aquella ordenació va ser objecte de recurs i, el 2012, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar parcialment el planejament, obligant l'Ajuntament a excloure parcel·les de l'àmbit i recalcular els aprofitaments urbanístics.
Arran de la sentència, el consistori va redactar una nova proposta que garantís la viabilitat econòmica del sector sense alterar les càrregues d'urbanització. Aquesta reorganització va quedar recollida en la modificació del PGM aprovada el gener de 2015, el desenvolupament de la qual es va traduir en el PMU7, aprovat inicialment el 2018 i informat favorablement per Urbanisme de la Generalitat el maig d'aquell mateix any.
Zona de Tintes a Cornellà de Llobregat
L'aprovació arribaria el juliol de 2019, però la complexitat del sector i les restriccions normatives van impedir la seva activació real. Tot plegat va mantenir el projecte en un estat de bloqueig que ara queda superat amb l'aprovació definitiva al ple del 29 d'octubre de 2025.
Bona part de les finques afectades per aquest pla urbanístic estan en mans de l'empresa Cornellà Tintes S.L. Altres són propietat de persones físiques o administracions públiques com l'Ajuntament o la Generalitat de Catalunya.
![Centro cívico de San Ildefons, en Cornellà de Llobregat](["https:\/\/a2.elespanol.com\/metropoliabierta\/2025\/11\/21\/gran-barcelona\/1003742709557_15430682_320x180.jpg"])
Un canvi normatiu desbloqueja el sector
La modificació aprovada elimina un dels principals obstacles del planejament original: les superfícies mínimes exigides per als habitatges. El text modifica la mida exigible per als habitatges protegits i els de mercat lliure amb la finalitat de flexibilitzar les exigències normatives sobre superfícies mínimes amb l'objectiu de desplegar tot el seu potencial residencial.
El PMU7 imposava mides molt elevades —110 m² per a habitatge lliure i 90 m² protegit—, cosa que reduïa la capacitat real del sector. Amb la modificació, aquestes superfícies s'ajusten als criteris metropolitans: 90 m² per a habitatge lliure i 70 m² per a habitatge protegit.
L'objectiu és augmentar el nombre d'habitatges sense incrementar l'edificabilitat, simplement reorganitzant la distribució interior. D'aquesta manera, el municipi podrà assolir 356 habitatges en aquest sector, xifra màxima prevista en el marc general del planejament.
Zona afectada pel planejament urbanístic de Les Tintes
Més habitatge en un context tensionat
La modificació del PMU7 no s'entén sense el marc més ampli de la política social d'habitatge aprovada per l'Ajuntament el 2021, que defineix la fulla de ruta per garantir l'accés a l'habitatge en un context de forta pressió immobiliària, especialment en la darrera dècada.
Les dades de l'Ajuntament recullen que mentre la renda de les famílies ha crescut al voltant d'un 30%, el preu de l'habitatge ha augmentat un 37% a Cornellà i un 49% a Barcelona, cosa que genera un efecte de major pressió residencial sobre el municipi.
És per això que des de l'Ajuntament consideren que resulta imprescindible activar tots els mecanismes urbanístics disponibles per incrementar l'oferta d'habitatge assequible i evitar que la bretxa entre ingressos i preus, que xifren en un 7%, segueixi creixent.
3.000 habitatges nous
La modificació aprovada s'alinea a més amb l'estratègia municipal 2020–2030, que té com a objectiu ampliar el parc d'habitatge assequible i protegir els col·lectius més vulnerables.
El document, titulat Anàlisi i orientació de la política d'habitatge social a Cornellà, va ser validat en ple municipal l'any 2021 amb una clara aposta per triplicar esforços en tres fronts: incrementar la reserva d'habitatge protegit fins al 61%, impulsar una borsa de lloguer social sòlida i rehabilitar el parc residencial existent per millorar la seva accessibilitat i sostenibilitat.
L'Avinguda del Baix Llobregat a Cornellà de Llobregat
Les línies d'actuació, integrades dins del planejament, ja assenyalaven la necessitat de desbloquejar sectors com Tintes, Bagaria, Millàs o Ribera-Salines per respondre a una demanda creixent d'habitatge.
Aquesta anàlisi municipal també traçava un diagnòstic contundent: Cornellà necessita al voltant de 3.000 habitatges protegits per donar resposta a les sol·licituds inscrites al registre oficial, i el planejament vigent ofereix la capacitat teòrica per arribar a 3.854 habitatges de caràcter social o protegit entre noves promocions, reserves urbanístiques i la borsa de lloguer social.
El planejament distribuïa la creació d'habitatge protegit en diversos àmbits estratègics de la ciutat. L'àrea que recollia més potencial és Ribera-Salines/Centre, que pot albergar fins a 1.569 habitatges, seguida de El Pedró amb al voltant de 420, i Almeda–Famades, on es van projectar 359 habitatges. A Suris–Fontsanta es van preveure unes 320, mentre que la Gavarra completaria el mapa amb 275 habitatges addicionals.
