La justícia tanca el conflicte territorial entre Cornellà i El Prat per l'estadi de l'Espanyol i l'Splau

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha posat fi a un dels conflictes territorials més prolongats de l'àrea metropolitana de Barcelona després de gairebé deu anys. El tribunal ha desestimat el recurs presentat per l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat contra la Generalitat i l'Ajuntament del Prat per fer-se amb els terrenys on s'ubiquen l'estadi de l'RCD Espanyol i el centre comercial Splau. 

La sentència avala la delimitació històrica d'ambdós termes municipals i rebutja modificar la frontera per adaptar-la a la configuració actual del territori, marcada per la modificació de pas del riu Llobregat fa unes dècades i la construcció de grans infraestructures com el Cinturó Litoral i de la Línia de Renfe al Port, com demanava el consistori liderat per Balmón. 

L'àmbit afectat per aquest litigi és la coneguda com a Plana del Galet, una franja d'unes 50 hectàrees situada entre Cornellà i El Prat que fins als anys setanta estava ocupada per un meandre del riu Llobregat i patia inundacions periòdiques. Després de la desviació del curs, el terreny es va dessecar i va acabar acollint dos grans equipaments metropolitans: l'estadi de l'RCD Espanyol i el centre comercial Splau, actualment dividits entre ambdós termes municipals.

El TSJC desestima el recurs en concloure que la Generalitat va actuar conforme a la llei en fixar el límit municipal entre Cornellà i El Prat segons la documentació històrica existent, ja que no hi havia acord entre ambdós ajuntaments. La resolució del govern autonòmic va mantenir la divisió tradicional que marcava l'antic pas del riu abans de la seva desviació. 

El Centre comercial Splau en una imatge d'arxiu / SPLAU

El tribunal considera que el que reclamava Cornellà no es podia resoldre mitjançant un expedient de delimitació, sinó que suposava una alteració del terme municipal, un procediment diferent i específic. A més, assenyala que les disfuncions al·legades no han quedat acreditades amb proves suficients i que l'Administració va aplicar correctament els criteris normatius vigents.

Un conflicte que es remunta al 2016

El conflicte entre Cornellà de Llobregat i El Prat sorgeix formalment el 2016, en el marc del procés impulsat per la Generalitat per elaborar el Mapa Municipal de Catalunya. Aquell any, ambdós ajuntaments van participar en les operacions de delimitació dels seus termes municipals i, tot i que inicialment es va aixecar una acta conjunta, Cornellà va aprovar el febrer de 2017 una acta de disconformitat, en no estar d'acord amb el traçat del límit basat en els documents històrics que marcaven el traçat del riu abans de la seva desviació. 

A partir d'aquell moment, el desacord va quedar oficialment obert i va donar lloc a un llarg procediment administratiu i judicial. Cornellà defensava que els canvis produïts en el territori —especialment el desviament del riu Llobregat i la construcció d'infraestructures— feien necessari revisar la frontera municipal, mentre que El Prat i la Generalitat apostaven per mantenir la delimitació històrica. Aquest xoc de posicions és l'origen del conflicte que ha acabat resolent ara el TSJC.

Davant la manca de consens, el Departament de Presidència va resoldre l'abril de 2023 que la delimitació s'havia d'ajustar a les actes d'atermament aixecades el 1890, interpretades amb documentació cartogràfica de 1916, que situen la frontera seguint l'antic eix del riu.

Seu de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat / AJUNTAMENT DE CORNELLÀ

Recurs de l'Ajuntament de Cornellà

Cornellà va recórrer contra aquesta decisió en considerar que aquesta delimitació històrica ja no es correspon amb la realitat física ni administrativa del territori. El conflicte entre ambdós Ajuntaments té també un darrer fons econòmic. Amb el repartiment territorial vigent, El Prat recapta íntegrament els impostos municipals de les botigues del centre comercial Splau, mentre que l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) de l'estadi de l'Espanyol es reparteix entre ambdós municipis i l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) vinculat a l'activitat del club s'ingressa a Cornellà, on es troba la seva seu social. Un eventual canvi de frontera hauria suposat que Cornellà passés a controlar fiscalment la totalitat d'ambdós equipaments.

El consistori al·legava que la modificació del riu Llobregat i la construcció de les infraestructures viàries i ferroviàries han generat una "falca" del terme municipal del Prat dins de Cornellà, una situació que —segons defensava— provoca “efectes molt negatius” en la prestació de serveis públics i en l'exercici de les competències municipals, ja que aquest àmbit queda separat del nucli urbà del municipi liderat per Alba Bou i plenament integrat en la trama urbana del territori cornellanenc.

"Fa que aquesta part del municipi del Prat quedi separada de la resta del municipi, del nucli urbà (que està a quilòmetres de distància)", assegura el text, la qual cosa "incideix de manera negativa en la prestació dels serveis públics i en l'exercici de les potestats públiques en l'àmbit de la seguretat i conservació".

A més, l'Ajuntament defensava que la normativa permetia adaptar la delimitació a la realitat geogràfica existent quan es produeixen canvis significatius en el territori, i qüestionava les modificacions legals introduïdes els darrers anys per la Generalitat, en considerar que s'havien aprovat “a mida” i sense respectar els principis de bona regulació i transparència.

Exterior de l'Stage Front Stadium de Cornellà ARXIU

El tribunal rebutja els arguments

Tanmateix, el TSJC no ha acceptat aquests arguments. En la seva sentència, la sala subratlla que el procediment analitzat no era l'adequat per introduir els canvis sol·licitats per Cornellà i avala la resolució de la Generalitat. 

Segons el tribunal, el que pretenia el consistori liderat per Balmón no era una mera delimitació de termes municipals —és a dir, fixar una línia quan existeix desacord—, sinó modificar el terme municipal, la qual cosa implicaria “una segregació d'una part del territori del Prat de Llobregat i una annexió al municipi de Cornellà de Llobregat”.

Aquest tipus de modificació, recorda la resolució, s'ha de tramitar a través d'un expedient específic d'alteració de termes municipals, diferent del que estava en qüestió.

La sala considera que la decisió de la Generalitat va ser “raonable” perquè va atendre les circumstàncies preexistents i els actes administratius consolidats, donant prioritat a les delimitacions més antigues. En aquest sentit, el tribunal destaca que les actes de 1890, signades el mateix dia per ambdós ajuntaments i amb una descripció coincident del límit, “contenen prou informació sobre la delimitació entre ambdós termes municipals” i constitueixen una base jurídica sòlida per fixar la frontera en absència d'acord.

Informes insuficients

El tribunal també rebutja que els informes tècnics aportats per Cornellà acreditin de manera suficient els perjudicis que, segons l'Ajuntament, genera l'actual delimitació. Al parer de la sala, les al·legacions sobre problemes de gestió administrativa o prestació de serveis no han quedat demostrades amb "proves idònies i imparcials" que justifiquin un canvi de la frontera municipal dins d'aquest procediment.

El riu Llobregat en una imatge d'arxiu CEDIDA

Un altre dels punts clau de la sentència és la validació de les reformes normatives aprovades per la Generalitat, tant del reglament de delimitació territorial com de la llei municipal catalana. El tribunal rebutja aquesta impugnació i afirma que no s'ha acreditat que aquestes reformes vulnerin els principis de bona regulació, transparència o seguretat jurídica. En aquest sentit, recorda que l'exposició de motius d'una norma “no té valor normatiu, sinó interpretatiu”, i que la modificació reglamentària estava justificada per la necessitat d'adaptar la normativa i completar el Mapa Municipal de Catalunya.

Un cas amb "seriosos dubtes"

Tot i avalar l'actuació de la Generalitat, el TSJC reconeix la complexitat del cas i l'existència de "seriosos dubtes" jurídics. Per això, decideix no imposar les costes del procés a l'Ajuntament de Cornellà, en apreciar la concurrència de l'anomenada “justa causa litigandi” prevista en la legislació contenciosa-administrativa.

La sentència no tanca del tot la porta a un eventual canvi de límits en el futur. El mateix tribunal recorda que la normativa vigent preveu que, “si la línia de terme aprovada no s'adapta a la realitat geogràfica o administrativa existent”, la Generalitat pot iniciar, a proposta d'algun dels ajuntaments afectats, un expedient d'alteració de termes municipals que permeti modificar la frontera. Això sí, subratlla que aquest canvi s'ha de tramitar pel conducte legal específic i no a través d'un procediment de delimitació en desacord.

La sentència no és ferma i l'Ajuntament de Cornellà podrà interposar un recurs de cassació davant el mateix tribunal.