L'any de la Gran Barcelona: els grans projectes de 2025 que consoliden la seva influència a Europa

El 2025 ha estat un bon any per a la Gran Barcelona, un territori amb cada cop més influència sobre la capital catalana. Alguns dels projectes més importants del país s'han desenvolupat en municipis metropolitans, que disposen d'espai suficient per cobrir les principals necessitats de la ciutadania.

D'entre totes elles, la crisi habitacional ha marcat l'agenda política a Barcelona. Aquest any, tots els esforços dels governs locals s'han centrat en la construcció d'habitatge social, amb alguns municipis amb millors resultats que altres.

En aquesta cursa metropolitana hi ha tres noms clars al podi: Gavà, Cornellà i Viladecans –a qui Esplugues li trepitja els talons–. Però una cosa són les promocions anunciades i una altra les que ja són una realitat a pocs dies d'acomiadar el 2025.

Esplugues, de ciutat dormitori a destacar el 2026: nous barris, 2.300 habitatges i node d'innovació en salut

Líders en habitatge

La ciutat amb més efervescència constructiva aquest any ha estat Viladecans. Segons apunten fonts municipals a Metrópoli, dels 3.000 habitatges previstos al barri de Llevant, 740 ja estan acabats –dels quals 278 són VPO–. Altres xifres a destacar són les 214 en obres (106 d'elles socials) i altres 202 que estan a punt d'iniciar la seva construcció (146 d'habitatge protegit).

Eduard Sanz, alcalde d'Esplugues, després de la signatura d'una nova promoció a l'ARE Montesa GALA ESPÍN Barcelona

Com dèiem, Esplugues també ha fet grans esforços per pal·liar el dèficit d'habitatge a l'àrea metropolitana. Tanca l'any amb prop de 245 pisos construïts i habitats, pertanyents a la futura Àrea Residencial Estratègica (ARE) Montesa. Es donen per acabades, així, les promocions NO|BA Homes I, de 67 habitatges, i NO|BA Homes II, de 178.

Així són els futurs pisos d'alt standing de l'ARE Montesa a Esplugues: des de 300.000 euros i amb vistes a Sant Ildefons

Node connectat amb Europa

A més d'habitatge, la cessió de terreny per a hubs d'innovació en salut ha estat un altre dels aspectes a destacar aquest any a la Gran Barcelona. Hi ha dos municipis que lideren la iniciativa, L'Hospitalet de Llobregat i Esplugues, i que aquest 2025 han passat a formar part del major clúster biomèdic del sud d'Europa.

Tot i que es tracta d'un projecte a llarg termini, en el cas d'Esplugues ja va prenent forma amb la finalització de la Tower One. El gratacel de 116 metres d'alçada és la porta d'entrada a Porta Diagonal i el primer edifici que dona forma al futur parc empresarial, que s'afegeix al BioClúster europeu. Aquest node d'innovació converteix la ciutat en una nova centralitat metropolitana, catalana i, fins i tot, nacional.

En sintonia amb el reforç de l'ecosistema biomèdic de la localitat, Esplugues inaugurava fa tan sols un mes el nou Vithas Barcelona. Un referent en l'atenció sanitària avançada a Montesa. El centre ha obert les portes amb xifres rècord: més de 39.000 metres quadrats de superfície, 18 plantes, 160 habitacions individuals, 14 quiròfans i urgències 24 hores.

És el Vithas més gran del grup a Espanya, amb una capacitat d'acollida de 1.800 professionals i una inversió de 101 milions d'euros.

Paco Ramos, secretari de Treball; Anna Guiró, directora Vithas Barcelona; José Crespín, subdelegat del Govern d'Espanya; Eduard Sanz, alcalde d'Esplugues; Jorge Gallardo, president de Vithas; Miquel Sàmper, conseller d'Empresa i Treball; Dr. Pedro Rico, director general de Vithas; Pilar Díaz, delegada de la Generalitat; i Francesc Castellana, director del Servei d’Ocupació Vithas Barcelona

Sant Joan Despí és un altre dels municipis del Baix Llobregat que ha fet un salt qualitatiu en l'atenció sanitària. Al novembre, després d'un any d'obres i una inversió de quatre milions d'euros, l'Hospital Moisès Broggi va culminar un ambiciós projecte de transformació.

Es tracta de la remodelació integral dels espais assistencials i l'ampliació d'Urgències, que consolida un model que diferencia circuits segons la gravetat clínica, optimitzant així els espais i fluxos de treball.

Salt endavant en l'atenció sanitària a Sant Joan Despí: així són els nous espais de l'Hospital Moisès Broggi

Pol d'inversió hotelera

Si d'alguna cosa pot presumir la Gran Barcelona és de la riquesa del seu entorn, que la converteix en una de les destinacions predilectes per al turisme. Per això, convertir-se en un nou pol d'inversió per a grans empreses del sector hoteler és un dels propòsits d'aquesta gran regió, una aspiració que comença a materialitzar-se a la zona del Besòs.

Sant Adrià ha inaugurat aquest any un macro-hotel de la luxosa cadena SLS, obert des del passat mes d'abril. Aquest projecte suposa un nou fita en l'skyline de la ciutat i representa un pas endavant en la remodelació del litoral, que culminarà amb la reconversió definitiva del complex de les Tres Xemeneies.

L'hotel SLS impulsa Sant Adrià de Besòs com a nou pol d'inversió a l'àrea metropolitana

El nou SLS alberga rere la seva façana ondulant un total de 471 habitacions i suites, totes elles amb vistes privilegiades al mar, a més d'una variada oferta gastronòmica i d'oci nocturn.

Exemple davant l'okupació

En l'àmbit social, un dels projectes més rellevants ha estat el desallotjament del B9 de Badalona, un antic institut que portava dos anys i mig ocupat per 400 persones. El seu abordatge per part del govern d'Albiol ha suposat la fi d'un dels principals focus de conflicte social, polític i de seguretat del municipi.

Amb aquesta actuació, l'alcalde ha complert la seva promesa als veïns. Després de mesos de treball coordinat amb altres administracions, el líder popular ha tancat –almenys per ara– un dels episodis més convulsos de la història recent de Badalona.

Tot i que el projecte encara no ha conclòs, ja se n'ha iniciat la primera fase, que inclou la retirada d'amiant, la neteja de l'edifici i l'adequació del terreny, passos previs al seu enderrocament definitiu.

Imatge d'arxiu de l'interior de l'institut B9 a Badalona quan estava ocupat Simón Sánchez

La gestió d'Albiol davant l'okupació ha contribuït a situar aquest fenomen al centre de l'agenda municipal. El recent desallotjament del B9 és un exemple de l'abordatge impulsat pel govern local, basat en una major implicació. Més enllà del cas concret, el missatge és clar: l'okupació deixa de tractar-se com un fenomen inevitable per convertir-se en un problema que s'ha d'abordar des de l'àmbit local.

Aquest enfocament ha traspassat les fronteres de Badalona i ha començat a marcar el pas en altres municipis. La figura d'Albiol actua així com a catalitzador d'un canvi de marc en un context de creixent pressió ciutadana, on la seva actuació apunta a una nova referència per al municipalisme català.

El desallotjament de l'institut B9, des de dins: el final (incert) a més de dos anys de misèria i conflictes a Badalona