A la Marián se li va aturar la vida el 4 de febrer de 2025. Recorda aquell dia com si fos ahir. Va ser l'últim que va parlar amb el seu fill, Christian. Mare i fill es van estar enviant missatges per WhatsApp fins a la matinada, com solien fer cada dia. La diferència aquella vegada és que en Christian no es va despertar al matí.
Al jove de 19 anys el van trobar mort al llit al matí. La seva àvia, amb qui vivia el noi juntament amb els seus dos germans a Vilafranca del Penedès, va anar a despertar-lo a la seva habitació quan el va trobar sense vida.
Des de llavors, la seva mare Marián no descansa. Així ho ha explicat a Metrópoli la dona que ara viu al barri de La Mina de Sant Adrià de Besòs amb el seu marit. Relata que el seu fill havia tingut problemes amb les drogues en el passat, però ja havia superat aquella etapa fosca de la seva vida. I assenyala un home com a responsable de la seva mort.
Christian, el jove de 19 anys
La Marián encara espera, després d'un any, saber exactament què va fer que el seu fill patís una aturada cardiorespiratòria aquella matinada. La investigació va descartar el suïcidi i també qualsevol signe criminal. Però, com ella mateixa defensa davant d'aquest mitjà, "un noi tan jove no es mor perquè sí".
Christian, el jove mort, amb el seu gos
Quan la policia i els serveis d'emergència van arribar al domicili aquell dimarts es van adonar que al costat de la tauleta de nit del jove, al costat del llit on va morir, hi havia un medicament que en Christian no tenia receptat: Tranxilium.
El Tranxilium és un medicament que pertany al grup dels tranquil·litzants, ansiolítics i derivats de les benzodiazepines. Es pren quan algú passa per un estat d'ansietat o depressiu. Cap d'aquests era el cas d'en Christian.
Una vida normal
El jove de 19 anys residia al pis de la seva àvia, al carrer Sant Jordi de Vilafranca, amb els seus germans. Els tres havien estat nens tutelats, però la Marián mai va deixar d'anar-los a veure, almenys cada cap de setmana.
La seva relació amb els seus fills no podia ser millor. En Christian, com ella explica, era un noi molt "familiar". "Dava molta vida a aquella casa i tenia una vida molt normal". Anava i venia de casa i estava estudiant a distància per ser auxiliar veterinari d'animals exòtics. També tenia el títol de ensinistrador caní i s'estava traient el carnet de conduir.
La seva vida, per tant, s'havia encarrilat després d'haver passat una mala època enganxat a les drogues.
Un camell
Va ser després de la tragèdia que la Marián va saber que en Christian li havia comprat aquell Tranxilium a un "camell" del barri. Un home més que conegut per la zona de l'Espirall pels trapichejos i el menudeig que protagonitza.
"Penso que li va donar alguna cosa adulterada que li va provocar l'aturada cardiorespiratòria", afirma la Marián. De fet, a l'informe de l'autòpsia, les conclusions definitives de la mort quedaven "en espera" de rebre altres resultats complementaris.
Christian, el jove mort a Vilafranca
Un "mareig" administratiu
La mare del difunt Christian no parla amb ràbia ni amb ira. Parla amb tristesa. Alguna vegada s'ha creuat per Vilafranca amb aquest traficant de drogues. De lluny. "He arribat a casa de la meva mare plorant després de veure'l". Per impotència. Per injustícia.
Des de llavors, la Marián viu instal·lada en el dubte. Ningú ha pogut dir-li amb certesa què va passar exactament aquella matinada del 4 de febrer. La causa de la mort segueix pendent d'aquelles anàlisis complementàries que, un any després, encara no han donat una resposta definitiva.
La policia i els jutjats, a més, la "maregen". "Cada dia em poso en contacte i intento que em donin respostes, però ningú ho fa", denuncia la mare esgotada.
Preguntes sense resposta
L'únic clar per a ella és que el seu fill no havia de tenir accés a aquell medicament. Que algú li'l va vendre sense recepta. I que en Christian, amb només 19 anys, va aparèixer mort amb un ansiolític il·legal al costat del llit.
Mentrestant, l'home a qui assenyala com el venedor del fàrmac continua al barri, segons relata la mare, i la investigació segueix sense tancar-se. En Christian, en canvi, ja no hi és. I la seva mare segueix esperant respostes que, de moment, ningú li ha donat.