Antonio Balmón: "La regió metropolitana és tot el que està a una hora i mitja en tren des de Barcelona"
L'alcalde de Cornellà i vicepresident de l'AMB debat amb alcaldes metropolitans i reclama que sigui el Govern de la Generalitat el que “planifiqui sobre el territori"
Un debat d'altura sobre el que es juga l'àrea metropolitana de Barcelona, amb matisos, amb consensos, però també amb diferències. L'alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l'AMB, Antonio Balmón, té clar els seus límits, i també les seves ambicions. Per a Balmón l'àrea metropolitana és "tot allò que està a una hora i mitja en tren des de Barcelona".
Ho ha assenyalat en una taula rodona al Cercle d'Economia, que ha organitzat l'esdeveniment per debatre sobre la governança metropolitana. Amb la presència del conseller de Presidència, Albert Dalmau, que ha apostat per col·laborar i resoldre els problemes que es vagin presentant, un a un, Balmón ha pres la iniciativa en un debat amb l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa i l'alcaldessa de La Garriga, Meritxell Budó.
Quin és l'obstacle principal del desenvolupament metropolità en els darrers anys? Balmón ho ha assenyalat de forma clara: "El germà gran ha estat absent, no ha planificat el territori, no ha impulsat determinades polítiques, com la d'habitatge". Aquest "germà gran" és el Govern de la Generalitat, al seu judici, que ha estat pendent de les polítiques identitàries en els últims dotze anys.
I Catalunya?
La situació ara és diferent. Tant Budó com Fonollosa, de Junts per Catalunya, han estat d'acord en moltes de les reflexions de Balmón, especialment sobre l'impuls que l'AMB ha donat a l'habitatge públic, amb un instrument inversor públic-privat, que ha construït habitatges i també ha rehabilitat habitatges en polígons construïts en els anys 60.
Però l'elefant seguia a l'habitació. Si la regió metropolitana arriba a uns cinc milions d'habitants, comprenent tota la zona del Vallès, què passa amb Catalunya, que té vuit milions d'habitants?
El conseller de Presidència, Albert Dalmau, en el Cercle d'Economia
Amb tots els ponents en contra de crear noves administracions, amb l'objecte d'aprofitar la potencialitat de les existents, com l'AMB, Budó ha pres impuls: "Cal tenir una mentalitat per al conjunt i pensar en diferents àrees metropolitanes del país, com la del Camp de Tarragona. En cas contrari, què es faria amb els tres milions de catalans si només es potencia la regió metropolitana de Barcelona?".
Reforçar o no l'AMB
No obstant això, en el debat no s'ha intensificat aquesta possible contradicció. Balmón, que s'ha convertit en una mena de 'guardià de les essències', ha demanat que cada administració s'encarregui del seu. Assenyala que els ajuntaments tenen competències limitades, i que ha de ser el Govern de la Generalitat el que s'impliqui. És a dir, que tingui una mirada pròpia sobre el fet metropolità, i que tots els instruments administratius serveixin al conjunt de Catalunya.
Pot haver-hi un canvi en aquesta direcció? El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha insistit que aquesta col·laboració "es produirà", i que la Generalitat, en mans del socialista Salvador Illa, coneix la realitat metropolitana. Però tot sense construir nous instruments, sense augmentar les competències que ja té l'AMB.
El Cercle d'Economia vol prioritzar aquest debat metropolità. Ho ha assenyalat el seu president, Jaume Guardiola. El lobby empresarial va elaborar un document que reclama una millor governabilitat de l'AMB, amb la possibilitat de comptar amb més municipis.
El Cercle d'Economia es va agafar a una idea del propi alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qui en una conferència a Foment del Treball –la patronal ha col·laborat en l'organització de la jornada de debat del Cercle d'Economia—va apostar per reforçar l'AMB.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial
