Ada Colau és, des d'aquest mes d'abril, la nova presidenta oficial de la Fundació Sentit Comú, que fins ara era presidida per Sara Moreno i en la qual figurava l'exministre Joan Subirats com a president honorífic a causa que el seu càrrec de ministre no li permetia un càrrec operatiu. El think tank, el motor generador d'idees i estratègies dels comuns, es posa així en marxa amb la vista posada a les municipals de 2027.
Del treball que surti dels fogons s'alimentarà el programa de Barcelona en Comú (BeC) per reconquerir la ciutat de Barcelona, el punt neuràlgic de tota estratègia de futur del partit de Colau. El seu cometit és donar credibilitat a la proposta municipalista per després reviure en les eleccions generals i autonòmiques i reflotar un vaixell que fa aigües.
Enquestes adverses
Les enquestes no són gens favorables per a Barcelona en Comú i Catalunya en Comú (CeC). De fet, els sondejos realitzats fins ara auguren un banc important per als de Colau i una remuntada dels socialistes. D'aquí la gran preocupació dels de Colau per debilitar al PSC a Barcelona i per desgastar la imatge de l'alcalde Jaume Collboni. Les contínues manifestacions de les plataformes controlades per BeC i els duríssims comunicats contra Collboni tenen la seva arrel en el nerviosisme de la cúpula dels comuns pels sondejos adversos.
Colau té ara dos anys per davant per canviar la situació, dos anys en els quals la Fundació ha de treballar a fons, recuperar imatge i proposar noves idees per il·lusionar un hipotètic electorat que s'escora cap a altres ofertes polítiques.
Ada Colau en una imatge d'arxiu
Tornada a la política
Allò que va començar com una activista social és ara una experimentada política que vol triomfar en la política pels segles dels segles, tot i que va prometre en el seu moment estar només una legislatura en el negoci. Si res ho impedeix (com, per exemple, enquestes molt negatives), treballa per abordar la seva quarta candidatura a l'alcaldia de Barcelona.
Després d'un parèntesi de diversos mesos, Colau torna a la política amb ganes, però dirigint els fogons dels comuns des del seu atalaia de presidenta de Sentit Comú. Per complir amb el seu cometit, ha reformat el patró i s'ha blindat de fidels, encara repartint joc als seus socis que provenen d'ICV.
Formar la militància
El seu antigament mentor, i fins ara president de la Fundació, Joan Subirats, continuarà sent president honorífic. Hi ha entesa entre els dos, tanta que el divendres 25 d'abril van protagonitzar el primer dels debats d'aquesta nova etapa, que és una mostra clara de cap on van a anar els tirs: el seu títol era "Reptes d'un nou cicle polític". La intenció era plasmar "com encarar l'actual context d'incerteses i trobar oportunitats en temps difícils".
Colau pretén establir un espai de difusió de les seves tesis cada divendres mitjançant xerrades, impartint formació i consignes a la militància. El proselitisme militant és una de les eines que amb més destresa utilitzen els comuns per conquerir el carrer i convèncer la ciutadania.
Joan Subirats i Ada Colau, a l'Ajuntament de Barcelona / EFE - QUIQUE GARCÍA
La seva mà dreta
La seva mà dreta en aquest organisme serà Lucía Morale, que assumeix el càrrec de directora de la Fundació. Morale va néixer a Argentina, és advocada penalista i va ser cap de gabinet de la tinent d'alcalde de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI. Fa uns anys, va ser assessora de l'àrea de seguretat de l'Ajuntament.
També havia estat directora tècnica del Centre Iridia, el gabinet vinculat a Jaume Asens i molt proper als comuns. En l'actualitat, forma part del gabinet del Ministre de Cultura, Ernest Urtasun, el que li correspon per quota als comuns.
Júlia Miralles, Gerardo Pisarello, Lucia Morale, Carlos Umaña y Ana Fernández durant un acte de BeC
Desapareixen històrics
En el patró hi ha canvis importants. Desapareixen històrics ecosocialistes i apareixen noms de la nova fornada i fitxatges de Colau per blindar la seva posició. S'inclouen, per exemple, la polèmica exdirectora de Comunicació de l'Ajuntament, Águeda Bañón, o Marco Aparicio (doctor en Dret molt vinculat als moviments impulsats pels comuns relacionats amb els drets humans).
S'inclouen en el nou patró també a Álvaro Porro (ex comissari d'Economia Social del 2017 al 2023 i actual director d'Economia Social i Cooperatives de Barcelona Activa), l'exconseller municipal dels comuns David Pequeño, Júlia Trias (ex coordinadora del grup municipal de BeC, també vinculada a Irídia) i Sara Moreno (que en la anterior etapa era presidenta).
Els desapareguts
Del patró desapareix, per exemple, la corrosiva Tània Corrons, protagonista de sonades polèmiques quan oficiava com a assessora dels comuns a l'Ajuntament essent Ada Colau alcaldessa. Tampoc hi són Gala Pin, Mario Ríos, Marc Parés, Lucía Artazcoz, Encarna Bodelón, Teresa Fortuny, Beatriz Martínez, o els pesos pesats d'ICV Laia Ortiz y Joaquim Brugué.
Però continua mantenint a Ricard Gomà, exregidor, un vestigi dels ecosocialistes quan treballaven sota les sigles d'ICV, o el coordinador del grup En Comú Podem al Parlament, Ximo Balaguer. Vàries dels membres del patró són de la cúpula dels comuns, com Trias o Pequeño.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial