Aquest dimecres, Ada Colau presentava a Barcelona el llibre El problema de l'habitatge, de Javier Burón, juntament amb l'autor. El subtítol del llibre parla per si sol: ‘Com desactivar la bomba de rellotgeria que amenaça amb col·lapsar Espanya’.
El tema no tindria major interès si no fos per dos detalls que no són una minúcia: d'una banda, Colau torna a agafar les regnes d'un tema que domina (i que la va portar a la cadira d'alcaldessa), com el de l'habitatge. Per altra, Burón va ser la mà dreta de Colau durant vuit anys en matèria d'habitatge durant la seva etapa a l'Ajuntament de Barcelona.
Són dos detalls que tenen molta rellevància interna. D'una banda, Colau aterra a la política local com a presidenta de la Fundació Sentit Comú, el laboratori d'idees del seu partit, Barcelona en Comú (BeC), i ho fa amb tota mena de luxes, entrant en el terreny de la principal eina que els comuns utilitzen per desgastar a l'alcalde de la ciutat, el socialista Jaume Collboni.
Acusacions contra Collboni
El tema de l'habitatge és una constant en les crítiques dels comuns cap a Collboni, a qui acusen obertament d'haver-se “venut” als lobbies econòmics i a qui acusen, malintencionadament, de no aplicar la norma d'obligar a destinar el 30% de nova obra a lloguer social.
El exgerent d'Habitatge de Barcelona, Javier Burón / AJ BCN
"En aquest assaig, Burón ofereix una anàlisi detallada d'un dels problemes polítics més importants que vivim, l'accés a l'habitatge. El llibre fa una proposta integral per a resoldre aquesta crisi urgent que amenaça la vida de tantes persones”, va explicar el partit als seus activistes en una comunicació en la qual anunciava el llibre.
Les promeses incomplertes
El cert és que Burón va ser, el 2015, el primer gran fitxatge de Colau com a gerent d'Habitatge a Barcelona, càrrec que va ocupar fins a juliol del 2023. Les seves receptes, però, no van servir per construir habitatge públic (les promeses de Colau en aquest sentit van ser sempre incomplertes).
Ada Colau, en un acte dels comuns
Previament, Burón (advocat al despatx de Cuatrecasas) va ser viceconseller d'Habitatge del Govern basc i ara és director gerent de l'empresa pública de sòl industrial, habitatge i cohesió territorial de Navarra (Nasuvinsa).
Les tesis dels comuns
L'exgerent de Colau manté la tesi que l'habitatge és inassolible pels joves per polítiques públiques deficients en aquesta matèria i perquè s'ha centrat l'estratègia d'habitatge en usos no residencials permanents a conseqüència de fets com el turisme, els nòmades digitals o segones residències.
Aquestes tesis agraden als comuns, perquè reclama també que l'Estat ha d'intervenir en el mercat i generar habitatge públic. Una altra de les seves tesis que agrada a Colau és que és partidari de prohibir la desqualificació dels habitatges protegits.
Comparació amb Europa
L'obra que acaba d'editar aquest mes d'abril l'editorial Arpa, tracta de ser una panacea per solucionar el problema. En aquest, Burón parla de la “nou habitatge protegida”, posa com a exemples a seguir les ciutats de Viena o Amsterdam, o les polítiques d'habitatge de França, Regne Unit o els països escandinaus. Demana també el control de lloguers en zones de mercat tensionat (“quelcom molt habitual a Europa”) i encara més estricte control dels lloguers de temporada.
La seva recepta implica arremetre contra els expats, les segones residències o el lloguer turístic. Però el problema més greu és que a penes hi ha habitatge oficial o habitatge protegit, a diferència d'altres països europeus, com França o els Països Baixos.
El cert és que a Espanya només hi ha un 3,4% d'habitatge amb preus assequibles enfront del 8% de la mitjana europea. Els comuns consideren, així (Burón també), que hi ha massa habitatge privat i que s'ha d'apostar per fer habitatge públic i llogar.
Reconeix en el llibre que en alguns casos la intervenció en el mercat pot vulnerar la llei, però demana que l'esquerra dels comuns i Sumar que estudiï bé el tema per promoure una campanya.
Intensa campanya
Sigui com sigui, el tema és, avui en dia, el principal cavall de batalla dels comuns per trencar la imatge pública de Collboni. Les darreres actuacions dels comuns són una intensa campanya entre els seus acòlits arrogant-se el mèrit d'haver obligat a pactar al Govern de Salvador Illa a invertir 850 milions d'euros anuals per a habitatge públic, contractar 100 inspectors abans de finalitzar l'any per vigilar el compliment dels límits de lloguers i la creació d'una unitat d'antidesnonaments.
Unes declaracions de Janet Sanz, la cap del grup municipal de Barcelona en Comú (BeC) extretes d'una entrevista a Betevé i distribuïdes a la militància asseguraven que “quan estàvem al govern, hi havia desnonaments amb nens i tothom sabia que l'alcaldessa Ada Colau es deixava la pell perquè no passés”.
Pistes sobre les ‘receptes’ del 2027
El llibre es va presentar un dia abans que es portés a terme el desnonament de l'assentament a Vallcarca, la qual cosa va ser immediatament utilitzada pels comuns per carregar contra Collboni: “És absolutament intolerable que un alcalde desnoni a famílies i a persones vulnerables sense donar-los cap alternativa residencial. Exigim a Jaume Collboni que rectifiqui aquestes polítiques de la misèria que han deixat al carrer a famílies sense recursos”, va denunciar BeC a través de les xarxes i en les seves arengues a la militància.
La repesca de Burón i el seu llibre per sumar a l'atac contra l'Ajuntament socialista pot donar pistes de per on aniran les noves propostes que els comuns volen llançar de cara a les municipals del 2027.
Un dels eixos és oposar les polítiques de Colau a les de Collboni i situar a aquest en el mateix pla que a les autoritats de Madrid, totes del PP i amb estratègies en matèria d'habitatge radicalment oposades a les de Barcelona. Però una altra cosa són les receptes que volen per Barcelona i que durant vuit anys de govern dels comuns no van donar cap alegria als responsables municipals, ni en el terreny de l'oferta immobiliària pública ni en el del fre als desnonaments.
*Aquest article ha estat traduït automàticament utilitzant la intel·ligència artificial