Els comuns han celebrat aquest cap de setmana el seu congrés en el qual han definit l'estratègia política que seguirà Barcelona en Comú (BeC) durant els propers anys.
El seu lema ‘Repensem Barcelona’ reflecteix el caràcter del cònclave, que no és més que la continuació d'un posicionament que pretén ser crític i canviant però que, en realitat, intenta recuperar els postulats i les consignes de fa una dècada, quan els comuns estaven en el seu apogeu.
L'acte de cloenda ha reflectit un equilibri en el qual s'han mesurat les forces dels dos grans sectors del partit: els que provenen de la branca d'ICV i els que provenen dels comuns.
Els noms dels seus participants ho diuen tot: Ernest Urtasun, Janet Sanz, Max Cahner, Gerardo Pisarello, Gemma Tarafa i Jess González.
Estudiat protagonisme
La distinció és per a Ada Colau, la lideresa que oficia com a presidenta de la Fundació Sentit Comú, que va tenir el seu propi espai en l'obertura del congrés amb un diàleg amb Nerea Pérez de las Heras. Cadascun dels dirigents ha tingut un estudiat protagonisme dins del congrés.
L'objectiu, no obstant això, és posar els fonaments d'una ambiciosa campanya la qual cosa és recuperar Barcelona en les properes municipals.
Fonts de Barcelona en Comú assenyalen que el fet de celebrar el congrés precisament ara està pensat per a tenir el temps suficient per posar en marxa la campanya.
Desfullant la margarida
Qui es presentarà com a cap de llista per Barcelona en les municipals de dins de dos anys? No se sap encara. Al partit s'afirma que el tema no s'ha parlat i que es decidirà en el seu moment, però també admeten que Ada Colau és la millor aposta que tenen per intentar recuperar l'alcaldia.
La líder dels comuns a Barcelona, Janet Sanz
Els més crítics advoquen que l'exalcaldessa es mostra prudent a l'espera de veure què diuen les enquestes: si vaticinen un bon paper, Colau podria deixar la presidència de la Fundació per embarcar-se de nou en l'aventura municipal. Si les enquestes vaticinen una desfeta, deixarà en un altre la responsabilitat d'assumir el repte.
Objectiu: desgastar a Collboni
En aquesta tesitura, des de les files dels comuns són conscients que l'eix principal de l'estratègia política de BeC és desgastar la figura de Jaume Collboni.
La elecció de la candidata es deixarà, així per l'últim moment. “El que s'ha de fer és campanya permanent, posar en evidència el PSC i les seves polítiques rendides als lobbies econòmics i polítics de la ciutat”, subratlla una font.
Els últims sondejos polítics, que indiquen una avantatge de fins a 8 punts de l'actual alcalde respecte als comuns és un traspié de BeC, però des del partit consideren que es pot recuperar terreny. “Collboni no ha fet res. Ha viscut de tot el que havia posat en marxa Colau”, enfatitzen des dels comuns.
Aconseguir el màxim benefici
En realitat, la gestió de la ciutat en l'última legislatura també va ser en mans del PSC, ja que Collboni era el primer tinent d'alcalde.
Però això no treu que el leitmotiv principal dels comuns d'aquí a les eleccions, segons ha pogut saber Metròpoli, sigui precisament el presentar-lo com l'extrem oposat de les polítiques de BeC.
Ada Colau, comenten, ha mesurat molt bé la intensitat i les característiques de la campanya per aconseguir el màxim benefici. Són conscients al partit que de la seva efectivitat depèn si ella es torna a presentar a les eleccions municipals.
Els fronts de batalla
Els fronts d'erosió en aquesta estratègia seran el del turisme, l'habitatge i l'aeroport. En un pla una mica menor es situa la luita contra el cotxe i la ‘pacificació’ de Barcelona apostant per les superilles.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
L'habitatge, no obstant això, és el tema estrella actual, no per casualitat és una de les principals preocupacions dels ciutadans. Aquest 2 de juliol, BeC va convocar una manifestació a Vallcarca, amb Janet Sanz al capdavant.
La líder de BeC a Barcelona manifestant-se contra el seu antic soci de govern és una potent imatge que el partit de Colau explotarà fins a la sacietat.
De fet, la intenció és que Barcelona en Comú sigui vista com la principal força de l'oposició municipal. “És que és així. La principal força opositora som nosaltres, perquè l'altra gran força que podria ser-ho, Junts, s'ha dedicat a pactar amb Collboni en els temes econòmics. Això ens situa com l'única força opositora, que trenca motlles i que planteja en realitat un model de ciutat diferent per al futur”, argumenten fonts municipals dels comuns.
El PSC en la diana
La guerra en els diferents fronts serà, en els pròxims dos anys, sense treva. Als seus activistes, Barcelona en Comú els va enviar un missatge acusant Collboni de ser el causant del desnonament de 40 persones en tres blocs de Vallcarca, “13 d'elles menors”.
En els seus missatges a la militància, la cúpula dels comuns és implacable amb els socialistes. “Expulsar veïnes de casa seva és més propi d'un fons voltor que d'un govern que s'autodefineix ‘d'esquerres’. A Barcelona en Comú no serem còmplices del desnonament de 13 menors”.
Per explotar el conflicte de Vallcarca, els comuns han mobilitzat entitats socials com el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca o l'Associació Veïnal Som Barri, tots alineats amb les seves tesis.
Van aconseguir juntar diversos centenars d'activistes (juntament amb altres plataformes com la FAVB, Docents 080, Bombers contra els Desnonaments, A Cobert o el Sindicat de Llogateres), tot sota una gran pancarta que era un lema polític: “El PSC desnona”. El que havia de ser lluita veïnal s'ha convertit, així, en un camp de batalla política entre dos partits.
La gran aposta política
A els comuns ja els va bé polaritzar la lluita i transmetre la idea de conflicte polític entre dos partits al carrer. És, precisament, la seva gran aposta per presentar-se a les properes municipals com el contrapes del PSC.
Després de la manifestació del 2 de juliol, el partit de Colau va treure pit: “Hem aconseguit aturar l'enderroc de 40 persones, entre elles 13 menors (…) Amb la força i la lluita de l'Associació Veïnal Som Barri de Vallcarca i el Sindicat d’Habitatge, la ciutadania li ha plantat cara al PSC i li ha recordat a Collboni que les cases i els barris són per viure, no per fer negoci”.
Campanya antiturisme
Les campanyes contra el turisme també han començat a recrudescir. Els comuns han bombardejat amb missatges i pancartes la consigna que “Jaume Collboni pateix més pel sector hoteler que s'embolica 4.185 euros cada minut que pel veí que ha de passar gana per pagar lloguer”.
És un missatge que es complementa amb les dades alarmistes que es traslladen a la societat: a Barcelona hi ha 916 turistes per cada 100 barcelonins o que “Barcelona va rebre 15 milions de turistes l'any passat, el que són més turistes dels que reben Brasil i Austràlia junts”.
D'aquí, els comuns salten a un altre dels seus temes estrella: l'oposició a l'ampliació de l'aeroport de Barcelona.
Amb ella, afirmen, “ens portaria 15 milions de turistes més”, el que posaria la capital catalana amb “30 milions de turistes a la ciutat”.
Per això, BeC va distribuir fa només uns dies entre la seva militància un titular advertint que “Barcelona és la destinació turística més massificada del món, segons un estudi”.
Es tracta, doncs, d'una estratègia dura no exempta de cert risc. Tanmateix, està molt mesurada per ubicar els comuns com l'única alternativa a un altre hipotètic govern del PSC.
La baixada que vaticinen els sondejos a Junts per Catalunya ajuda en aquesta tesitura, deixant el camp lliure als de Colau per situar-se com el contrapes de Jaume Collboni.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial