L'Ajuntament de Barcelona vigilarà amb lupa els moviments dels fons europeus que maneja la capital catalana.
Aquests fons gaudeixen d'un control ja especial, ja que s'han de rendir comptes a les autoritats comunitàries, però no n'hi ha prou amb que tot sigui exquisit i correcte, sinó que també ha de semblar-ho des de fora.
D'aquesta manera, es vol allunyar dubtes sobre la transparència dels projectes finançats amb fons públics de la UE.
Els anomenats Fons Next Generation van ser aprovats pel Consell Europeu el 21 de juliol de 2020: es destinarien 750.000 milions d'euros per fer front a la pandèmia.
D'ells, la major part són per al Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència (MRR), dotat amb 672.500 milions, dels quals 360.000 milions estan destinats a préstecs i els 312.500 milions restants són transferències no reemborsables.
La seva finalitat és recolzar la inversió per aconseguir una recuperació econòmica sostenible i resilent, al mateix temps que es potencien les prioritats ecològiques i digitals de la UE.
Gairebé 278 milions
D'aquests diners, 140.000 milions corresponen a Espanya, uns fons que estaran disponibles fins a l'any 2026.
Fa només un mes el Consell de Ministres va aprovar una addenda al pla de recuperació que preveu mobilitzar més de 10.000 milions d'euros en transferències addicionals a l'octubre, així com altres 83.000 milions en préstecs del fons Next Generation EU i del Repower EU.
L'alcalde Jaume Collboni al seu despatx a l'Ajuntament
En aquest marc, l'Ajuntament de Barcelona serà l'encarregat de vigilar aportacions per 277.731.744 euros, corresponents a 25 subprojectes.
A causa de la seva procedència pública, la UE observa amb lupa com es gasta els diners d'aquests fons.
Rehabilitació de barris i pisos
La major part dels projectes finançats amb fons europeus a Barcelona s'encadren dins de la rehabilitació de barris de la ciutat, rehabilitació d'edificis o millores en l'eficiència energètica dels habitatges.
No obstant això, també se'n veuen beneficiats projectes de control de la zona de baixes emissions, control de trànsit o pacificació de carrers.
El control de la despesa en aquests projectes genera una feina extraordinària que no poden assumir els auditors.
“Aquesta càrrega sobrevinguda de treballs auditors, que únicament pot realitzar personal amb la deguda qualificació, així com els limitats mitjans de que disposa la Intervenció General d'aquest Ajuntament comporten la necessitat de contractar una entitat auditora o auditor extern”, diu un informe intern del consistori.
Cinc propostes
Els responsables municipals van convocar, així un concurs restringit al qual es va convidar a participar a diverses companyies externes. Hi van concórrer sis companyies: una d'elles va ser rebutjada de ple per “no complir el requisit mínim de solvència”.
Una altra de les concursants va ser exclosa més tard per haver presentat una oferta econòmica qualificada d'anormalment baixa.
La licitació va ser guanyada finalment per Ernst & Young, una de les grans firmes auditories del mercat.
El contracte aquest es va adjudicar el passat 3 de juliol, per un import de 387.200 euros. La vigència del mateix acabarà el 31 de desembre de 2026.
En l'acord amb l'Ajuntament s'especifica que l'auditora “ha de realitzar els informes per la justificació dels subprojectes o actuacions el termini màxim de justificació dels quals estigui compres entre l'1 de gener de 2025 i el 31 de desembre de 2026”.
Xocolata espessa
En les prescripcions tècniques del contracte, s'especifica que Ernst & Young ha de comprovar la correcta tramitació de totes les subvencions per a l'execució dels projectes, i la regularitat de les operacions".
També per "verificar el compliment dels objectius complerts pels òrgans gestors dels diferents projectes, revisar tota la documentació justificativa i la relació classificada de les despeses i pagaments realitzats, així com revisar les memòries d'activitats i econòmica.
“Aquestes tasques són merament enunciatives, ja que els informes d'auditoria a emetre per l'adjudicatari del contracte hauran de seguir i donar compliment a tota la normativa establerta per cadascun dels subprojectes o actuacions associats als fons Next Generation EU i es realitzaran sota la supervisió de la Intervenció General de l'Ajuntament”.
En altres paraules, els gestors econòmics de Barcelona volen “les comptes clares i la xocolata, espessa”.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant Intel·ligència Artificial
