Les classes de llengua àrab i cultura marroquina que s'imparteixen en més de cent escoles catalanes protagonitzen, des de fa unes setmanes, el discurs polític de Vox.
Després que Francisco González, portaveu a L’Hospitalet de Llobregat, exigís la seva supressió al ple municipal de setembre, altres ciutats s'han sumat a l'ofensiva.
Sabadell, Tordera, Sant Feliu de Guíxols, Barcelona… formen un front comú davant, per a ells, l’“amenaça” del Programa per a l'ensenyament de llengua àrab i cultura marroquina (PLACM). “Són espais on adoctrinen els nens”, va denunciar Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament, el passat diumenge davant d'una escola de Girona.
“Avanç de l'islamisme”
A Catalunya, 120 centres educatius ofereixen aquests cursos en horari extraescolar, segons dades del Departament d’Educació. Una iniciativa financera pel Govern del Marroc la qual supressió exigeix la formació verda.
Garriga no només es dirigeix a la Generalitat; demana als ajuntaments, AMPAs i famílies que “es plantin i diguin prou”.
Segons ell, és “un autèntic perill posar catifes a l'avanç de l'islamisme” i veure com, al seu judici, augmenten les mesquites i la cultura marroquina a Catalunya. “I si algú vol que a les classes es pugui fer aprenentatge de cultura marroquina i llengua àrab, que marxi al Marroc”, conclou.
Baixada de la participació
A diferència del que denuncia Vox, el nombre de centres educatius catalans adscrits al programa ha anat baixant any rere any. Segons dades proporcionades per al Departament d’Educació, a les classes 2021-2022 es van impartir classes de llengua àrab en 142 centres, amb un total de 2.504 alumnes.
En 2022-2023 hi va haver un creixement –l'únic fins ara– amb la participació de 146 escoles i 2.306 estudiants. Però és a partir de 2023-2024 quan baixa fins als 135 col·legis i els 2.347 nens, i durant el període 2024-2025, el més recent del qual es tenen registres, els col·legis inscrits van baixar a 120 i els estudiants a 1.831 (xifra aproximada per la Generalitat).
El total d'escoles que van participar el curs anterior es distribueix de la següent manera: 18 a Tarragona i Girona, 17 al Vallès Occidental, 13 a Lleida, 11 al Maresme-Vallès Oriental, 10 al Baix Llobregat, nou a Terres de l’Ebre, vuit al Barcelonès i en el Consorci d’Educació de Barcelona, sis al Penedès i cinc a la Catalunya Central.
Sense suport a L’Hospitalet
González, en el seu intent d'aturar el programa a L’Hospitalet, va rebre un 'no' rotund per part del PSC, ERC i els comuns. La formació verda es va quedar sola davant de la moció, on ni tan sols el Partit Popular li va mostrar el seu suport, abstenint-se en la votació.
“Amb aquest programa no s'aconsegueix la integració dels alumnes marroquins, sinó tot el contrari”, sosté González en declaracions a Metròpoli.
El portaveu de L’Hospitalet no només denuncia la desagregació dels “immigrants marroquins”, també la cessió d' equipaments públics a “un govern estranger” per impartir, “sense cap tipus de control sobre el contingut”, classes de cultura àrab.
González proposa, en canvi, incorporar la llengua àrab a l' Escola Oficial d'Idiomes (EOI) de la ciutat, on, en paraules d'aquest, “el seu ensenyament tindria molt èxit entre la població marroquina que, lògicament, vol preservar la llengua dels seus pares i avis”.
El portaveu sosté que, d’aquesta manera, les classes s'impartirien “sense contingut ideològic ni polític”, cosa que ara, denúncia, “no es pot garantir”.
Objectius del programa
El programa busca fomentar valors de respecte intercultural entre els alumnes a través de la promoció de les tradicions i el patrimoni cultural del país. Les classes estan obertes a tots els alumnes, tot i que principalment acudeixen aquells de parla àrab.
A Catalunya, el programa està vigent des del 2013, fruit d'un conveni de cooperació cultural entre Marroc i Espanya de 1980, signat a Rabat. Aquest pacte estableix les bases per a la posterior aplicació del PLACM al país i a Catalunya.
El programa no només engloba l'àrab, sinó també el xinès, amazic, romanès, ucranià, portuguès, romaní, rus, japonès, neerlandès, urdú i coreà.
Pares i alumnes al pati d'un col·legi, en una imatge d'arxiu
Encara que és el Ministeri d'Educació del Marroc qui assumeix les retribucions salarials del professorat, la Generalitat realitza una inversió anual per a les activitats formatives i a l'adquisició de material. El 2025, la previsió inicial d'aquesta despesa és de 7.000 euros. El 2024 la despesa va ser de 3.200 euros.
*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial