Collboni reivindica la Barcelona "agosarada i plural" a la FIL de Guadalajara
L'alcalde, juntament amb el governador de Jalisco, destaca l'esforç de la ciutat amb el muntatge d'exposicions sobre la "lluita de les dones" i la força de la literatura i l'art d'escriptors i artistes com Rodoreda, Brossa i Verdaguer
Barcelona és una ciutat "agosarada i plural", amb una enorme riquesa cultural, que pot servir d'icona per a moltes altres urbs. I que exhibeix també la seva pròpia singularitat, la d'escriptors i escriptores, i la d'artistes que s'han projectat al món.
És el missatge que ha volgut difondre l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a Guadalajara, a Mèxic, on la capital catalana és la ciutat convidada a la Fira Internacional de Literatura (FIL). A primera fila --amb una temperatura pròpia de l'estiu barceloní-- hi havia membres del consistori, com el líder de Junts per Catalunya a Barcelona, Jordi Martí, que seguia atentament la intervenció de l'alcalde, o el regidor d'ERC, Jordi Castellana. També una nodrida representació de responsables de l'equip de govern del consistori.
El governador de Jalisco, amb l'alcalde Jaume Collboni, després de rebre la B de Barcelona, com a regal de l'Ajuntament
Les característiques comunes amb Guadalajara, una ciutat que té a la FIL una de les seves grans atraccions anuals, les ha volgut accentuar el governador de Jalisco, l'estat al qual pertany Guadalajara. El governador, Pablo Lemos Navarro, ha incidit que l'àrea metropolitana de Guadalajara és de 5,5 milions d'habitants, el mateix nombre de l'anomenada Gran Barcelona, aquesta regió metropolitana que és una realitat quotidiana, més enllà de la institucionalització de la seva governança.
Dones amb Barcelona
En aquesta plaça, al Museu Cabañas, --una impressionant fortalesa, que va ser un hospici i el govern mexicà va transformar en un enorme museu, on s'han desenvolupat diverses cimeres de caps d'estat i de govern d'Hispanoamèrica—Collboni ha manifestat l'enorme "orgull" de poder organitzar diferents esdeveniments amb què la pròpia indústria editorial –en català i en castellà— pot impulsar-se a tota Amèrica Llatina.
Collboni s'ha referit al desig de Barcelona de mostrar-se com una ciutat "rabiosament actual, valenta i diversa". Per això, i com ha assenyalat la pròpia comissionada per a l'esdeveniment, Anna Guitart, els autors escollits i les obres responen a un equilibri entre escriptors consagrats i joves valors, amb una atenció especial també al món llatinoamericà.
Un cartell a l'exposició 'Vindran les dones', a Guadalajara
L'Ajuntament s'ha bolcat a la FIL amb l'organització de quatre exposicions. Dues d'elles al Museu Cabañas. La primera amb el títol de Vindran les dones, recordant Mercè Rodoreda, amb el seu conte “vindran les flors”. Es tracta d'un repàs de la lluita de les dones des de principis del segle XX, amb la reivindicació de millors condicions socials i del seu propi paper a la societat. Destaquen les veus de Rodoreda, o de Montserrat Roig, i de la contemporània Lucia Lijtmaer. L'evolució d'aquesta lluita corre en paral·lel a la pròpia de Barcelona, una ciutat que avui expressa altres malestars, com el produït per un excés de turisme en algunes àrees concretes.
L'alcalde Collboni al Museu Cabañas, a l'exposició 'Vindran les dones', a Guadalajara (Mèxic)
La segona exposició versa sobre tres artistes, Rodoreda, Brossa i Verdaguer. Es tracta de muntatges audiovisuals, que expressen les mentalitats i les obsessions dels tres. És una trilogia de Cabosanroque, que ja es va veure a Catalunya.
Obres catalanes i en català
Al Museu de les Arts de la Universitat de Guadalajara (Musa) es podran veure dues exposicions més. Una d'elles de gran ambició, amb el títol de Els llibres de Barcelona, comissariada per Enric Jardí, amb la col·laboració del DHub, que dirigeix Mireia Escobar. El que presenta és un recorregut per la història del disseny editorial a la capital catalana i com a centre de referència de la indústria editorial, a partir de una selecció de més de 300 llibres on la coberta es converteix en element de disseny capaç de personalitzar col·leccions de llibres.
Una atenció, per tant, a la indústria, reivindicant l'impressor com a editor. El llibre com a producte industrial, i amb un homenatge a l'evolució del disseny de les cobertes, amb exemplars de col·leccions icòniques com Cua de Palla, Anagrama –la famosa ‘febre groga’, en paraules de José Manuel Lara-- o Blackie Books, entre moltes altres.
L'exposició sobre l'edició de llibres a Guadalajara (Mèxic)
I al Musa també s'exhibeix Espai oníric. Un viatge immersiu per la creativitat digital de Catalunya, un espai immersiu que mostra projectes de Blit, Desilance, Eyesberg, Masso, Onionlab i Sevi Iko Domochevsky i que busca donar visibilitat al talent dels artistes digitals.
Amb una aposta decidida per part de l'Ajuntament de Barcelona, la Fira del Llibre de Guadalajara, que s'inaugura aquest diumenge, s'entén com una gran palanca per a la indústria del llibre i per als propis autors, molts escriptors i escriptores en català que han vist com les seves obres es traduïen al castellà per assolir un mercat més gran a Llatinoamèrica, gràcies a la col·laboració de l'Institut Ramon Llull.
