Una aposta clara, sense matisos, per Llatinoamèrica, amb la idea que Barcelona no pot ni ha de renunciar al seu propi llegat literari. L'Ajuntament, juntament amb el Consorci de Biblioteques de Barcelona i Casa Amèrica Catalunya, impulsa una residència literària per a autors llatinoamericans, amb una beca de 80.000 euros –de les més altes en aquest tipus de projectes culturals—durant tres mesos.
Ho ha anunciat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en el marc de la Fira Internacional de Literatura a Guadalajara, a Mèxic. Amb una fira plena de públic, --és la que més lectors aplega, a diferència de la Fira de Frankfurt que agrupa el sector comercial editorial—Collboni ha assenyalat la importància que Barcelona segueixi molt pendent de Llatinoamèrica.
Jaume Collboni, a la FIL de Guadalajara
Més enllà del boom literari, de les figures que sempre es recorden, com García Márquez o Vargas Llosa –que van ser en gran mesura escriptors de renom internacional des de Barcelona gràcies a l'agent literària Carmen Balcells—el que Barcelona pretén és fomentar l'interès per la ciutat, atraient tot el talent possible de Llatinoamèrica.
Català i castellà
Durant tres mesos un autor o autora llatinoamericana que ja tingui un cert recorregut –amb publicacions interessants i reconegudes—podrà viure a Barcelona amb una beca de 80.000 euros. Com a salari, d'aquest total, es destinarà la quantitat de 20.000 euros. Altres 17.000 seran per a transport, i residència, i 43.000 per als drets de publicació i traducció.
Cada any es concedirà aquesta beca, amb la idea de constituir una col·lecció d'obres sobre algun aspecte de Barcelona.
Collboni assegura que es tracta de concitar esforços i de projectar la ciutat al món llatinoamericà. Sense voler competir per tot el que fa Madrid, que comença a ser considerada com el nou Miami per a la comunitat llatinoamericana, Barcelona vol incrementar les relacions amb el continent americà d'una manera diferent.
Vols directes
Després de deixar enrere certs complexos, Collboni entén que a Barcelona es parlen, principalment, dues llengües, el català i el castellà. I aquest vincle amb Llatinoamèrica es reforça amb el fet que Barcelona segueix sent la capital mundial de l'edició en llengua espanyola.
La indústria editorial està a Barcelona. Dues de les principals multinacionals del sector tenen la seva seu a la capital catalana: Grupo Planeta –encara que formalment encara segueix a Madrid, després de la decisió presa en ple procés independentista—i Penguin Random House. A més, compta amb una xarxa de petites i mitjanes editorials, com Minúscula o Anagrama.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a la FIL de Guadalajara
És a dir, té la classe alta i la classe mitjana del sector. I el que l'alcalde Collboni impulsa ara és una aposta decidida pel món llatinoamericà, que passi, entre altres qüestions, per la promoció de vols directes entre Barcelona i les grans ciutats llatinoamericanes, com la mateixa Guadalajara, que podria tenir un vol directe a partir d'aquest mateix mes de desembre.
Barcelona és la ciutat convidada a la Fira Internacional de Literatura de Guadalajara. Hi ha exposicions per al públic i s'ha buscat la publicitat per a un grup d'autors que escriuen tant en català com en castellà.
Però també s'ha fomentat un fòrum entre la Universitat de Barcelona i les universitats llatinoamericanes, a més d'una aliança econòmica i comercial amb el sector empresarial, una tasca en què també està implicat el president de la Generalitat, Salvador Illa.
El model del Museu del Prado
De fet, Collboni seguirà Illa en el viatge a Mèxic a la capital del país, a Mèxic Districte Federal. Al llarg de la setmana que comença els dos mandataris buscaran aquesta major implicació amb Llatinoamèrica.
En el cas de la residència d'escriptors, un comitè que es crearà a partir de l'ICUB, l'Institut de Cultura de Barcelona, seleccionarà una terna de possibles candidats. I l'Ajuntament acabarà de decidir l'autor o autora que podrà disposar d'aquesta beca de 80.000 euros.
Com a Vides passades
Els exemples que s'han pres són diversos, però un dels que més agrada és la beca que concedeix el Museu del Prado. Als Estats Units aquestes residències d'escriptors són habituals, i han atret molts autors d'arreu del món.
A la pel·lícula coreana Vides passades, la seva protagonista, Nora, coneix el seu promès, un jove autor de Nova York, en una residència per a escriptors. Deixa Seül per viatjar a Nova York i des d'allà viatja al nord-oest del país per participar en una residència d'escriptors, a partir d'una beca.
Alguna cosa similar podria passar, a més d'impulsar Barcelona, amb l'autor o autora que s'instal·li a la capital catalana.