Una regió metropolitana que agrupa 5,2 milions d'habitants. S'ha d'institucionalitzar, crear la figura d'un gran alcalde metropolità? El debat continua latent, després que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, apostés per l'ampliació de l'actual AMB, l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Els alcaldes, però, han deixat clar que no volen renunciar a cap de les seves atribucions. Però, com es poden prestar més i millors serveis als ciutadans?
El periodista Xavi Casinos, amb una llarga trajectòria professional, lligada principalment als assumptes metropolitans de Barcelona, aposta per aquesta ampliació de municipis, però sense un control centralitzat. Ho mostra al llibre Barcelona Metropolitana, Del Consell de Cent a la ciutat global, editat per l'Ajuntament de Barcelona.
Casinos presenta un recorregut històric i recorda que al segle XIII ja es pot parlar d'una governança sobre el territori metropolità amb la instauració del govern municipal del Consell de Cent a Barcelona.
La jurisdicció comprenia des de Montgat fins a Castelldefels i tot el pla des de Collserola. Un espai que coincideix avui en gran mesura amb l'àrea metropolitana.
Portada del llibre de Xavi Casinos
Les propostes sobre com gestionar aquest territori s'han anat oferint en els dos darrers anys, amb idees que han sorgit d'estudis de la patronal Foment del Treball i també del Cercle d'Economia.
La suggerència central és que Barcelona i la seva àrea d'influència s'han de coordinar millor per prestar serveis en diferents àmbits, com l'habitatge, el transport o el medi ambient.
Cap pla de construcció d'habitatge protegit, per exemple, pot obviar la realitat metropolitana. Al contrari, sense el concurs de tota l'anomenada regió metropolitana serà molt complicat comptar amb sòl residencial.
La decisió de Pujol
Va ser un alcalde, Pasqual Maragall, qui va impulsar aquesta integració metropolitana, amb un major aprofitament de la Corporació Metropolitana de Barcelona, creada el 1974, amb la signatura de l'aleshores Príncep Joan Carles, que va actuar en aquell moment com a cap d'Estat a causa d'una flebitis que havia deixat Franco de baixa.
La intenció de Maragall de dotar de més contingut i de flexibilitat la Corporació, va acabar el 1987 amb la decisió de Jordi Pujol, president de la Generalitat, de suprimir-la.
Una disjuntiva clara. Pujol va prendre la decisió després de comprovar el que havia fet Thatcher al Regne Unit. La primera ministra s'havia carregat el Greater London Council un any abans, que va veure com un contrapoder en mans dels laboristes. Aquest poder local, de l'àrea metropolitana de Barcelona, podia exercir també de contrapoder a la Generalitat. I Pujol ho va tenir clar.
Sense Barcelona al centre
L'actual AMB es va crear, recuperant aquest fil metropolità, el 2010, amb competències clares i reduïdes per a aquesta Gran Barcelona. Fins a 36 municipis es van integrar a l'AMB amb la possibilitat d'ampliar el nombre, que és la proposta que va fer Jaume Collboni en una conferència a Foment del Treball.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, a Foment del Treball / MA
El que aporta Casinos és suggerent. En aquest duel entre dues visions de Catalunya, la municipal i la nacionalista, el periodista entén que pot haver-hi un enteniment que vagi en benefici del ciutadà.
Amb enormes reptes supramunicipals, amb la necessitat de competir en un món global format per grans taques urbanes, Casinos aposta per una Gran Barcelona amb diferents centres, sense la imposició de la ciutat de Barcelona.
La visió d'aquest món nacionalista que sempre ha recelat de Barcelona passa per connectar les ciutats mitjanes i petites de tot el territori català.
Competir en un món global
L'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, és qui millor ho ha expressat. Seguint el projecte noucentista, el de la Catalunya-ciutat, Budó considera que seria un error avançar cap a la “metropolització” de la Catalunya dels vuit milions d'habitants. I que Barcelona hauria d'exercir el paper de “capital del país”, com a impulsora d'iniciatives que es recullin en “un sistema de ciutats i polaritats demogràfiques”.
Això és incompatible amb l'ampliació de l'AMB, fins a integrar tota la regió metropolitana, amb els dos Vallès inclosos?
Per a Casinos aquí hi ha el centre del debat. El periodista defensa també una àrea metropolitana de Tarragona-Reus i les àrees metropolitanes de Girona i Lleida.
“Ben mirat, el model de regió metropolitana policèntrica i el noucentisme de xarxa de ciutats que defensa el nacionalisme hereu de la Lliga de Prat de la Riba i la Mancomunitat de principis del segle XX tenen grans punts en comú. Només raons partidistes i polítiques les fan irreconciliables”.
Aquest és el punt. El llibre de Casinos ofereix arguments per poder apropar posicions, des de la premissa que només aquestes grans aliances metropolitanes garantiran el desenvolupament econòmic i social en un món global.