Barcelona blinda els drets del poble gitano amb un nou pla estratègic fins al 2030
L'alcalde Jaume Collboni presenta una Mesura de Govern consensuada per transformar el compromís històric en polítiques reals contra l'antigitanisme i a favor de la igualtat social en el marc de les celebracions pels 600 anys de la seva arribada a la península
L'Ajuntament de Barcelona ha marcat aquest dilluns, 12 de gener, un punt d'inflexió en la seva relació amb la comunitat gitana.
L'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, ha aprofitat la cloenda de la commemoració dels 600 anys de l'arribada del poble gitano a la península Ibèrica per anunciar la nova Mesura de Govern del Pla Local del Poble Gitano 2026-2030.
Aquest ambiciós projecte no neix com una declaració d'intencions, sinó com un contracte social que busca elevar la lluita contra la discriminació al rang de prioritat executiva.
El Saló de Cent, testimoni dels grans fets de la capital catalana, ha estat l'escenari on Collboni ha deixat clara la direcció del seu govern.
"Aquesta commemoració no pot quedar-se només en un record simbòlic, sinó que ha de passar de la memòria i el compromís a l'acció pública", ha explicat l'alcalde de la capital catalana.
Una fulla de ruta forjada en la participació
La nova Mesura de Govern 2026-2030 és el resultat de mesos de treball conjunt. Segons ha detallat l'alcalde, el pla ha estat estrictament consensuat amb el Consell Municipal del Poble Gitano i coordinat amb les diverses àrees del consistori.
El pla se sustenta sobre tres pilars fonamentals que definiran les polítiques municipals durant el proper lustre: combatre l'antigitanisme, promocionar la cultura gitana i la igualtat real de drets.
Sis segles d'història recorren els carrers
La jornada ha començat amb una imatge per al record. Una caminada d'aproximadament un centenar de persones s'ha iniciat a la plaça de l'Àngel, punt neuràlgic de la memòria històrica de la ciutat. Entre els participants, mig centenar han lluït vestits tradicionals, representant visualment l'odissea d'un poble que fa 600 anys va creuar fronteres per establir-se en aquestes terres, aportant una riquesa cultural que avui és inseparable de la identitat barcelonina.
La comitiva, rebuda a l'Ajuntament per Collboni i la segona tinenta d'alcalde, Maria Eugènia Gay, ha simbolitzat el llarg camí des de la marginació històrica fins a la plena ciutadania. Durant l'acte, s'han lliurat reconeixements a membres del Consell Municipal per la seva incansable tasca en la defensa dels drets humans i la preservació de les tradicions.
El paper de la dona i el valor de l'idioma
L'esdeveniment no només ha mirat al passat, sinó que ha posat el focus en els reptes del segle XXI. La taula rodona titulada "El futur del Poble Gitano en femení" ha destacat com les dones gitanes estan liderant els processos de transformació interna i externa, trencant sostres de vidre i mediant en la resolució de conflictes comunitaris.
La cultura també ha tingut el seu espai a través de la música i la llengua. L'actuació d'artistes com La Tana, Falete Perona, Mariano Santiago, Antonio Fernández i Joni Cortés han omplert el Saló de Cent d'art flamenc, però el moment de més càrrega emotiva ha estat la interpretació en romanó —la llengua pròpia del poble gitano— a càrrec de Perseo Cizmic, director de Kher.
