Barcelona és una ciutat tunejada. O sigui, plena de túnels. En total, té 36 vies subterrànies tant al centre de la ciutat com a la circumval·lació.
Aquesta realitat obliga a l'Ajuntament a desplegar un esforç extraordinari per controlar aquestes zones, atesa la perillositat que poden suposar en cas d'un incident greu al seu interior.
De fet, la normativa europea exigeix comptar amb un “servei d'operació amb personal que controli i operi l'equipament i actuï davant incidències i emergències”.
Control les 24 hores del dia
El sistema de vigilància viària funciona de forma ininterrompuda: 24 hores al dia, els 365 dies de l'any.
La tasca consisteix a monitoritzar tot el que succeeix en aquests túnels —des d'una possible parada de vehicles fins a accidents, fallades elèctriques o incendis— i activar els protocols corresponents per a la seva resolució.
A més, els operadors han de centralitzar i coordinar qualsevol emergència que es produeixi, aplicant les mesures previstes, la execució de les quals és responsabilitat de l'empresa adjudicatària.
Túnel de la Rovira
A milió per any
Recentment, l'Ajuntament ha adjudicat el contracte de gestió a la unió temporal d'empreses Operadors Túnels BCN II, integrada per Alumbrados Viarios (Aluvisa) i Aerco.
El contracte té una durada de tres anys i un import de 3.056.222 euros, amb opció de pròrroga per dos anys més, fins al 2030, la qual cosa elevaria el cost total a 5,1 milions d'euros.
En resum, supervisar aquestes infraestructures costa als barcelonins més d'un milió d'euros anuals.
36 passos subterranis
La xarxa de passos sota terra a Barcelona arriba a les 36 unitats: 13 a la Ronda de Dalt, 8 a la Ronda Litoral i la resta a diverses artèries de la ciutat, com ara la Gran Via, la Ronda del Mig o la plaça de les Glòries.
Entrada al túnel de Glòries desde la calle de Padilla / METRÓPOLI - PABLO MIRANZO
Noves galeries a l'horitzó
A aquesta extensa xarxa podrien sumar-se més en els pròxims anys. Estan en estudi ampliacions, noves cobertes en trams de les rondes i els futurs accessos a la macroestació del AVE de La Sagrera, que inclouran trams subterranis.
El contracte preveu que, si la càrrega de treball augmenta per la incorporació de nous trams sota terra, "se valorarà objectivament per determinar la possible modificació del contracte".
Vigilància des de Gràcia
El centre de control se situa al carrer Torrent de l’Olla, al barri de Gràcia, dins d'una oficina blindada i d'aspecte futurista. Una de les seves parets és un panell gegant on es projecten les imatges de les càmeres repartides per tota la ciutat.
En situacions excepcionals, l'activitat es pot traslladar a la Sala Conjunta de Comandament, al carrer Lleida, que compta amb una rèplica exacta del sistema de Gràcia.
Un informe municipal detalla les característiques de cada pas subterrani: dels 36 existents, 24 són bidireccionals i 12 unidireccionals. Tots els de la Ronda Litoral permeten doble sentit, mentre que a la Ronda de Dalt hi ha tres amb un sol sentit de circulació.
Els més llargs… i els més curts
El tram bidireccional més extens és el de la Guineueta (Ronda de Dalt), amb 987 metres, seguit pel de la Vila Olímpica (814 metres) i el de l’Oreneta (786 metres).
Els més curts en aquesta categoria són els de Cervantes (94 metres), plaça Cerdà (129 metres), Miramar i Illa (tots dos de 120 metres).
Entre els unidireccionals, el més llarg és el de Badal, a la Ronda del Mig, amb 2.197 metres, seguit pels de la Rovira (1.306 metres en sentit descendent i 1.294 en l'ascendent) i el de Glòries (958 metres).
El més curt, amb diferència, és el del Nus de la Trinitat, a la Ronda de Dalt, amb gairebé 154 metres.
El Nus de la Trinitat en una imatge d'arxiu
Una desena sense càmeres
Només una desena d'aquests passos manquen de càmeres de control de trànsit.
A la Ronda Litoral, tots estan completament monitoritzats. En canvi, a la Ronda de Dalt hi ha quatre sense càmeres: Cervantes (a la B-20), el Ramal IJ, el Nus de la Trinitat i el Ramal de la Maquinista.
El Ramal IJ és un desviament del pas de Borràs que permet la connexió directa des de Vallvidrera cap a la Ronda de Dalt en direcció al Besòs.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial