Joan Baltà, director de Barcelona Sagrera Alta Velocitat: "La futura estació serà la nova plaça Catalunya a escala europea"

Fa tres dècades va néixer el projecte ferroviari més ambiciós de la història de Catalunya. Al marge de Sants, en funcionament des de 1975, es va forjar la necessitat de construir l'estació més important a la zona de Barcelona amb més marge de creixement: La Sagrera.

A cavall entre els districtes de Sant Martí i Sant Andreu --sobretot en terrenys d'aquest darrer--, una superfície equivalent a la localitat de Martorell s'està convertint en "una ciutat dins d'una ciutat".

L'espai, en obres des de fa 15 anys, acollirà l'estació de la Sagrera i, al seu voltant, s'aixecaran unes 10.000 habitatges i molts altres serveis que faran de la zona una nova centralitat de Barcelona. 

Al capdavant d'aquest ambiciós projecte hi ha Joan Baltà, director de La Sagrera Alta Velocitat --companyia en la qual concorren tres administracions públiques: la de l'Estat, l'autonòmica i la municipal--. Aquesta societat és l'encarregada de coordinar la transformació i assumir aquelles obres i redaccions de projectes necessaris per materialitzar la futura estació.

En conversa amb aquest digital, l'enginyer de formació remarca la complexitat de l'obra i la dificultat de posar data a la posada en marxa de l'espai, que es realitzarà en diferents fases.

En la següent entrevista amb Metrópoli, Baltà repassa les últimes actualitzacions de la nova estació de metro --a la qual arribaran tres línies--, el pla de mobilitat per garantir els accessos al voltant de l'espai o la inversió total de l'obra, entre moltes altres qüestions.

El projecte de la Sagrera neix amb la idea de crear una ciutat al voltant de l'estació?

Aquest projecte es treballa des de fa més de 30 anys, just després dels Jocs Olímpics, sota la idea de fer ciutat. Estem a més de tres quilòmetres de la costa, però fa 20.000 anys tot això era mar. Ara és un delta en què s'ha generat un desnivell de deu metres entre Sant Martí i la Sagrera, que històricament ha servit per allotjar infraestructures.

Al segle XIX s'hi va instal·lar la línia ferroviària, i al XXI la d'Alta Velocitat. Aquesta operació preveu la cobertura i unificació d'aquest espai. A l'estació que estem fent s'ha alliberat espai on s'edificaran habitatges, oficines i hotels.

Quan finalitzarà l'obra ferroviària?

Adif està fent l'estructura de formigó de l'estació, amb finalització prevista per a finals de 2026, però encara no estaran acabades les instal·lacions i l'arquitectura que es necessiten perquè s'obri al públic.

S'ha establert una data per a aquesta obertura?

Ho anunciarà el Ministeri de Transports. A nosaltres se'ns ha encarregat un projecte d'uns 350 milions d'euros, amb un pla d'obra que possiblement es farà en sis anys, encara que és un objectiu molt ambiciós. La totalitat de l'estació haurà costat més de 1.000 milions.

L'estació vindrà acompanyada d'una gran transformació a tot l'àmbit de la Sagrera, amb especial dedicació en l'esmentada construcció d'habitatge. Quants pisos es construiran?

Unes 10.000 habitatges. El planejament fixa els metres quadrats de sostre que es podran construir, que es divideixen per establir un nombre de pisos aproximat. S'ha desenvolupat entre el 16% i el 20% del total.

Les instal·lacions compliran amb l'estimació d'acollir 100 milions de passatgers entre Alta Velocitat, Rodalies, metro i autobusos?

És una previsió d'ús variable. La Sagrera començarà amb menys viatgers, com és lògic, però s'incrementaran amb el pas dels anys. Els 100 milions de viatgers representen la capacitat de l'estació, que és subterrània i, per tant, no ampliable més enllà d'incrementar l'explotació ferroviària.

Un cop estigui operativa l'estació de la Sagrera, quina serà la repartició amb Sants? 

Centran-nos en l'Alta Velocitat, Barcelona tindrà dues estacions passants; Sants –al sud– i Sagrera –al nord–. Tots els serveis que tinguin el seu origen i final a Barcelona, pararan a Sants i acabaran a la Sagrera, o al revés, iniciaran viatge a Sagrera, pararan a Sants i continuaran.

A ambdues estacions se'ls prestarà servei amb tots els trens. Actualment, hi ha més trens cap a l'interior peninsular que cap al nord d'Europa, però un dia pot arribar a canviar. Per tant, Sagrera serà la terminal de molts més trens.

Tindrem un servei ferroviari que serveix la ciutat en dos punts i és el ciutadà qui decideix a quina estació es dirigeix. 

La Sagrera serà l'estació de referència en Alta Velocitat? 

Sí. L'estació de la Sagrera serà un servei de tota una àrea metropolitana i, fins i tot, d'una gran part de Catalunya.

Per això, una de les coses que estem construint són uns túnels que, des del nus de la Trinitat, permetin als cotxes arribar al pàrquing de la Sagrera sense molestar a la ciutat. Això també permetrà que els autobusos arribin a l'estació sense complicacions.

Serà, doncs, el punt de la ciutat amb més accessibilitat en transport públic? 

En aquests moments, a tothom li vindria al cap dir que aquest punt és la plaça Catalunya: conflueixen els Ferrocarrils de la Generalitat, Rodalies, metro… 

Nosaltres estem fent un punt d'alta accessibilitat, però a més gran escala: la Sagrera serà la nova plaça Catalunya a escala europea.

Com s'adaptarà l'entorn per justificar aquest concepte?

Més enllà de la construcció d'habitatge, als voltants de l'estació està prevista l'edificació de grans edificis: hotels, hospitals… Atrauran un públic europeu.

El servei de Rodalies està assenyalat per les incidències i retards dels darrers anys. Què suposarà l'existència d'una nova estació per a aquest servei?

És cert que totes les vies, carrils i l'electrificació seran totalment nous. Això significa que hi haurà menys avaries en aquest tram. Tot i així, en afegir una parada més, hi haurà usuaris als quals se'ls sumaran dos minuts de viatge. No obstant això, per als que necessitin fer connexions a través de la Sagrera serà una millora molt notable. 

Es va anunciar que els accessos al metro de la L4, la L9 i la L10, amb una nova estació (Sagrera-TAV) estaran llestos el 2027. Creu que és viable mantenir aquesta data? 

Sí, això és el que diu la Generalitat. La línia 9 i la línia 10 ja funcionen a la forquilla nord i a la sud, falta el tram central. A la forquilla nord, el metro acaba a Sagrera-Meridiana i passa pel que serà la futura estació, però òbviament encara no fa parada. De la línia 4 ja hi ha també un tram construït. Ja estem preparant l'entorn, ja que cal acondicionar el carrer que rebrà les entrades i sortides d'aquesta estació. 

La parada de metro estarà connectada amb l'Alta Velocitat?

Sí, la boca de metro estarà al costat de l'estació d'Alta Velocitat i els vestíbuls estaran completament connectats per sota, fins i tot més que a Sants: serà encara més directa i d'accés més ràpid. 

Hi haurà una parada d'autobusos dins de l'estació?

Sí, però només per a autobusos interurbans. Òbviament, els urbans pararan a pocs metres, però l'estació està pensada per donar servei a totes les ciutats de l'àrea metropolitana i de la Catalunya interior, entre d'altres.

Per anar a l'aeroport, la Generalitat ha pactat amb ADIF establir uns serveis llançadora fins a l'estació de Sant Andreu –l'antiga Sant Andreu Comtal--. Quan la Sagrera TAV estigui operativa, també farà parada a l'estació, de manera que la connectivitat serà total. 

La Sagrera porta 15 anys en obres i les associacions veïnals s'han queixat en múltiples ocasions per les molèsties en el seu dia a dia. Existeix una comunicació amb aquests col·lectius per arribar a acords? 

Sí, he tingut desenes de reunions amb veïns i és un diàleg que es canalitza des de l'Ajuntament de Barcelona, sobretot a través dels districtes de Sant Martí i Sant Andreu. 

Des del districte s'han de donar explicacions i arribar a punts d'entesa. De fet, el proper 2 de desembre es traslladarà una formigonera que produïa molèsties als residents d'un dels nous blocs de pisos que ja s'ha construït a l'entorn.

S'ha perfilat un pla de mobilitat per garantir la integració de tots els modes de transport? 

Sí, com en tot pla urbanístic. Per això comentava la necessitat d'instal·lar els túnels subterranis, per garantir la mobilitat dels viatgers sense ocupar espai de la “nova ciutat” que es construirà per sobre. Cal tenir en compte que hi haurà uns 25.000 veïns nous, amb uns 10.000 pisos més, que necessiten tenir infraestructures per a la seva mobilitat diària, que va més enllà de l'estació d'Alta Velocitat.