El barri més econòmic per llogar un pis a Barcelona: menys de 1.000 euros mensuals per arrendatari
A més de tenir una mitjana econòmica molt més assequible que d'altres, els pisos que s'ofereixen tenen de mitjana uns 90 metres quadrats, una xifra superior a la resta d'ubicacions de la capital catalana
Més habitatge: Arantxa, experta en dret immobiliari, sobre viure en habitacions: "Pot ser una solució temporal, però no és un habitatge"
Notícies relacionades
L'habitatge a Barcelona continua fent estralls en la població i, enmig d'aquesta situació asfixiant, sempre hi ha una excepció que confirma la regla. Segons l'Enquesta de Serveis Municipals 2025, el 20,8% de la ciutadania assenyala l'habitatge com la seva principal inquietud social, només superada per la inseguretat.
Un informe recent de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) revela el barri de la capital catalana més accessible per llogar un pis.
Es tracta de Porta, situat al districte de Nou Barris, amb una mitjana mensual per a un apartament de 90 metres quadrats se situa en 996 euros al mes, una xifra sorprenentment baixa enfront dels estàndards de la ciutat.
Cens de 24.500 habitants
Porta ocupa només 0,84 quilòmetres quadrats, i hi viu una comunitat de 24.500 habitants. Històricament, era una zona rural que es va anar transformant amb el temps: al segle XX s'hi van aixecar blocs per acollir la població immigrant, i més tard es van desenvolupar equipaments com el parc de Can Dragó o el centre comercial Heron City.
L'informe de l'OCU no només esmenta Porta. Altres barris que també ofereixen una relació cost-espai interessant són Sant Andreu de Palomar, amb una renda mitjana de 1.397 euros mensuals; Sant Martí de Provençals, amb 1.516 euros; Vilapicina i la Torre Llobeta, amb 1.553 euros; o El Guinardó, amb 1.604 euros al mes.
Per tant, Porta no és només el més econòmic, sinó que els metres que adquireix l'immoble també són superiors a la competència.
Història, urbanisme i demanda
L'accessibilitat de Porta no és casualitat: respon a una combinació d'història, urbanisme i demanda més moderada que en barris més cèntrics.
El seu passat industrial i residencial li dona una densitat de població important, però el seu atractiu per a inversors no és tan alt com el d'un districte capdavanter, cosa que manté els preus relativament baixos.
Imatge del carrer de Manuel Sanchis Guarner, a Nou Barris, on ha tingut lloc la baralla
A més, l'OCU adverteix que l'esforç per pagar un lloguer a Barcelona és enorme, sobretot per a parelles joves o persones amb sous modestos. En alguns casos, arribar als 1.000 euros mensuals suposa més del 50% dels seus ingressos.
La ciutat més cara de la UE
Segons un informe del Consell Europeu, els barcelonins destinen fins a un 74% dels seus ingressos bruts al lloguer, situant així la ciutat en el segon lloc a la UE, només per darrere de Lisboa.
La capital catalana pateix una alta densitat urbana i una escassetat de sòl a causa de la seva geografia, cosa que limita l'expansió de l'oferta.
Alhora, el boom del lloguer turístic i el lloguer temporal ha encarit encara més el mercat, sense que els salaris locals hagin seguit el mateix ritme.
Quant a preus, per al 2025 la mitjana per metre quadrat a Barcelona se situa entre 4.700 i 4.900 euros, i a les zones més exclusives pot superar els 6.000 euros, un increment molt més ràpid que el dels salaris, fins a 5,6 vegades més.
Vista aèria de l'Eixample de Barcelona / iStock
Pressió turística i salaris estancats
El mercat del sud d'Europa està tensionat per l'escassetat d'habitatge públic, la pressió del turisme i els salaris estancats.
La ràtio tan alta de lloguer enfront d'ingressos en aquestes ciutats reflecteix un model molt diferent del dels mercats del nord, on hi ha més habitatge social, més drets per als llogaters i una regulació més eficient.
La situació ha portat el debat europeu a un altre nivell: l'habitatge ja no és només una qüestió immobiliària, sinó una crisi social.
