Jaume Collboni ha estat reprovat. Junts, PP i Comuns uneixen forces per atacar a l'alcalde d'una ciutat que està recuperant el pols després que fos deixada com un terreny ermat per, l'ara molt italiana, senyora Colau. Els mateixos que li neguen a Collboni el pa i la sal, ara li exigeixen resultats.
El dels comuns és de traca. Segueixen obstinats en exigir no només que s'augmenti al 50% la reserva de pis públic, sinó que com a mínim es mantingui el 30%. Algú hauria de recordar a Janet Sanz que el 30%, o el 50% de zero és zero. Algú hauria de recordar-li que la seva actuació en matèria de vivenda durant vuit anys va ser un zero ben grosser.
I ara es dedica a donar suport al Sindicat de Llogateres, el nou instrument veïnal al servei dels comuns. Basta amb escoltar als seus portaveus que acusen de tots els mals als malignes socialistes. Com si el problema de l'habitatge hagués nascut fa dos anys. Se'ls veu el llautó.
Algú hauria de recordar a aquests agitadors demagogs que el senyor Torrent viu en ple centre de l'Eixample amb un contracte caducat i per molt menys del que paguen els seus veïns amb contracte en vigor. Algú hauria de recordar a Janet Sanz que quan el consistori va poder optar a l'immoble es va posar daltabaix, i algú hauria de recordar a l'esmentat Torrent que a la seva finca viuen inquilins amb contracte en vigor i altres amb contracte indefinit que ningú pretén acomiadar.
Argumenten que el volen dedicar a lloguer de temporada i algú hauria de recordar que Junts es va oposar a la seva regulació al Congrés dels Diputats i no va mostrar cap interès davant la proposta de Collboni de prohibir els pisos turístics. Potser algú hauria de recordar les bones relacions de Junts amb la patronal de pisos turístics. Molt bones, insisteixo.
Algú també hauria de recordar que quan signa un contracte i més fa de 20 anys, que el contracte pot no ser indefinit. Malgrat tot el va firmar el senyor Torrent, que té a més un contracte indefinit a l'administració. I com és indefinit, ningú el finiquita, però si no ho és, el propietari té els seus drets.
Ell també, però tenint en compte que no és vulnerable, en té alguns menys. Molts també volen un pis cèntric, ben comunicat i a bon preu, però suen la samarreta per pagar el lloguer sense buscar el suport demagòg dels "cridadors" del Sindicat de Llogateres que tenen minuts i minuts per vendre el seu esquitxallant a la televisió i ràdio pública on es presenten com els nous Robin Hood.
La llei actual dóna peu als caradures que ocupen pisos, mentre als qui fan front a les seves hipoteques o paguen els seus lloguers se'ls queda cara d'ídols quan els ocupes o els inquiocupes obtenen el suport d'entitats que tenen una clara intencionalitat política. Encara recordo quan Ada Colau, líder de la PAH deia que ella no volia entrar en política.
Encara recordo quan Ada Colau, líder de la PAH deia que ella no volia entrar en política. Menys mal. Quan trigaran els pseudosindicalistes de les Llogateres a fer-ho és una bona pregunta. Algú els hauria de recordar que es traguin la màscara. Ara es demana que l'ajuntament faci el que no va fer Colau. Que es rasqui la butxaca, la de tots, per comprar l'edifici i oferir-lo a preu assequible a ciutadans vulnerables.
Estic d'acord. Collboni ho ha aconseguit sense paraules altes. Ara, s'ofertaran pisos en lloguer assequibles. Espero que el primer que hauria d'abandonar la Casa Orsola sigui Josep Torrent perquè no és vulnerable. Algú hauria de recordar-li que ell no ho és.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial