Experts del Regne Unit, Bèlgica, Itàlia i Grècia, a més d'espanyols, es van reunir ahir en un interessant seminari del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per debatre sobre la realitat del turisme, el seu passat i el seu futur. L'encontre, que avui es clausura, té forma de seminari i està obert; és gratuït, o gairebé.
Allò primer que sorprèn de l'anàlisi dels experts –bàsicament, antropòlegs-- és la distància amb què descriuen el fenomen: això és el que passa, no sabem molt bé per què, tampoc què s'ha de fer.
Escoltant-los, un es pregunta si té sentit en aquest moment disposar de científics tan allunyats de la realitat. Si és possible prestar atenció a uns acadèmics que es limiten a explicar-nos el que veiem a diari, una mena de peu de foto.
L'existència d'aquest tipus d'experts del turisme és lògica i necessària al nostre país, on el turisme és la primera indústria. No es pot dir que siguin tècnics tan coneguts com els que participen en els debats energètics, climàtics o laborals, per exemple. Tot i així, semblen més allunyats de la realitat que aquests tertulians.
Vull dir que no em imagino uns enginyers parlant de la indústria siderúrgica sense tenir en compte els efectes de la seva activitat sobre la població. Tanmateix, els savis del turisme són capaços de fer-ho, de abstraure's de l'entorn d'aquesta indústria, tan asfixiant com la més contaminant del sector químic.
Encara els efectes negatius d'aquest negoci no semblen ocupar les seves preocupacions, quan reparen en les adversitats tots ells al·ludixen a la gestió, a la governança de la indústria; és a dir, als Governs.
Franquesament, sorprèn que estudiosos d'una activitat tan important esforcin en obviar que els interessos que entren en joc tenen dimensions transnacionals i que superen el poder dels Governs locals.
Fan veure que creuen en una vareta màgica que amb un simple toc podria canviar els aspectes negatius, tot i que ells mateixos entenen que la pressió del turisme sobre la realitat és capaç de transformar-ho tot, des de la mateixa identitat cultural fins a les aspiracions dels nadius. Aquesta vareta màgica, diuen, està en mans dels polítics, en la seva voluntat de canviar les coses.
I no és cert, cal dir-ho. Els poders que respalden una indústria que mena camí de convertir-se en una nova forma de vida que deixarà de dir-se turisme i passarà a ser una barreja d'oci, diversió i treball superen la capacitat dels Estats. És poc reconfortant comprovar que els teòrics d'una activitat en acceleració cauen en els tòpics de sempre, que no podran ajudar-nos.
*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial