A l'any 2018, l'estàtua del pròcer i mecenes Antonio López (Comillas, 1817-Barcelona, 1883) va ser retirada de la plaça que portava el seu nom. I va ser enviada al calabós d'un magatzem municipal per ordre i mànament d'Ada Colau.

Allà segueix, condemnat a cadena perpètua per la representant de l'autoritarisme populista. Perquè Antonio López, marquès de Comillas, va ser qui més va fer per Barcelona, mentre que Colau ha estat la que més va desfer la ciutat.

Com la enveja és molt dolenta, la dèspota indocumentada es va negar a cedir l'estàtua a l'alcaldessa de Comillas, que desitja ubicar-la en un lloc preferent de la seva Vila. Perquè allà lluu una altra efigie d'Antonio López, obra de Domènech i Muntaner.

L'alcaldessa de Comillas, Teresa Noceda, ha explicat a La Vanguardia que ella i Miguel Ángel Revilla, expresident de Cantàbria, van escriure diverses cartes a Colau demanant l'estàtua.

La seva resposta va ser una altra evidència de cínicisme, falsedat i contradicció. “Colau ens va contestar molt amablement que l'estàtua era patrimoni de tots els barcelonins i que no podia ser cedida a una altra ciutat”, explica Noceda. Encara que també era patrimoni de tots els barcelonins quan va decidir retirar-la sense consultar.

També Collboni va quedar i queda tacat per aquell acte ruïn, mesquí i de mala voluntat. Llavors era regidor en cap. “Em va escoltar atentament, però res més”, desvetlla l'alcaldessa càntabra.

Carmen Güell, descendenta d'Antonio López i historiadora especialitzada en Gaudí i el mecenes Güell, afirma: “Van retirar l'estàtua perquè no era català i per una visió sesgada i partidista de la seva figura”.

L'atemptat cultural contra l'efigie, cisellada per Frederic Marés, es basa en una llegenda negra, mai demostrada ni documentada, que acusava López de ser un negreger.

L'únic provat i demostrat és que “va crear una de les sagues empresarials i culturals més importants de Barcelona”. I és aquí on els fa mal a Colau i a la seva camarilla de necis sectaris.

El cas de l'estàtua empresonada demostra la talla mental i cultural de qui desgovernaven Barcelona durant el colauisme. Es diuen progressistes i fan com Franco va fer amb monuments i estàtues: retirar-les i tancar-les en un magatzem.

Es manifesten partidaris d'indults i amnisties, però es neguen a amnistiar una estàtua. O a desterrar-la, si volen cridar-ho així, a la seva Vila natal. Allà la cuidarien i la instal·larien en un palau.

Dilapidar patrimoni cultural és preferir que una obra d'art es deteriore abans que donar-li una sortida més que digna. Típic dels qui odien als qui creen riquesa i recolzen a dictadors i terroristes que enfonsen països.

Si Collboni i Illa es proposen “normalitzar” la vida a Barcelona i Catalunya, podrien començar per respectar la memòria històrica, guanyant així la simpatia de Comillas, on els socialistes només són la tercera força municipal.

Bastantes antipaties s'aconsegueix Barcelona per no retornar el patrimoni romànic de Sijena. I per un bufó descerebrat que es va alegrar de la mort de l'expresident d'Aragó. Ara s'afegeixen la manca d'empatia, de generositat i de senyoria. Tot per una gran pedra artísticament treballada. I per culpa de Colau, com sempre.

*Aquest article ha estat traduït automàticament usant intel·ligència artificial