El futur. La sostenibilitat d'un model. Això és el que hauria de preocupar. El present és bo, tot i que sempre es desitja més. I el que es percep ara és un cert cansament. Creix el turisme a Barcelona, però de forma lleu. La despesa, de fet, és menor. Es produeix una mena d'estancament, amb una pregunta clara a l'horitzó: ¿Barcelona pot oferir coses diferents respecte a altres ciutats europees?

¿Té el potencial perquè els viatgers tornin i interioritzin que una de les ciutats que han de visitar sí o sí és la capital catalana?

Com apuntava en aquesta mateixa columna de Metròpoli Francesc Arroyo, comencen a sonar algunes alarmes. Encara no definitives. Però es deuen tenir en compte.

Si les ciutats ofereixen totes pràcticament el mateix el problema no el tindrà només Barcelona, sinó tota la indústria turística. Viatjar serà una mica més car. Ja ho és des de fa un parell d'anys.

Els hotels i les companyies aèries han aprofitat aquest bon moment amb un augment de preus. Ho fan bé, perquè això beneficiarà –o hauria de fer-ho— a tota la cadena de valor d'aquest important sector econòmic, que representa ja el 14% del PIB de la ciutat. Però està clar que això anirà en detriment del volum –de fet, és el que es pretén— i també perjudicarà la restauració i les empreses de serveis, i això no es veu amb els mateixos bons ulls.

I és que el turista o el viatger no pot gastar-se més diners del pressupostat en bons àpats o en serveis de luxe. Decideix, per tant, comprar als supermercats i esmorzar i dinar a les habitacions dels hotels, en molts casos.

¿Què pot succeir, per tant? Els viatgers tindran més en compte en els pròxims anys el destí. Li donaran –això estaria molt bé— més valor al propi viatge: la raó de la mobilitat, l'estudi del que es vol veure i per què, el mimo a la preparació d'aquesta estada.

En aquest context, ¿què oferirà Barcelona? ¿Té l'oferta cultural de primer nivell que la distingeix d'altres grans ciutats? ¿O li bastarà amb ser una ciutat agradable i festiva? En aquest segon cas, cal admitir que altres ciutats també poden estar en aquesta mateixa divisió, la de la festa i la desenfrenament.

Al seu favor, Barcelona compta amb platges. El mar és i seguirà sent un gran reclam. Però, ¿és suficient?

Gaudí, el gran atractiu de Barcelona, no pot amb tot.

Les autoritats públiques tenen un paper determinant per pensar i planificar una ciutat més sostenible i atractiva de cara a aquest viatger. Aquest 14% del PIB no es pot evaporar. O, en tot cas, no sembla que hi hagi a mà altres sectors equiparables.

Tanmateix, la part lleona correspondrà al sector privat, a la capacitat d'aquest entrellaç econòmic per aixecar projectes suggerents, i que aquests no siguin vetats pel sector públic.

O sigui, que hi hagi aquesta tan clameda col·laboració públic-privada.

Hi ha ja algunes mostres d'això, com el projecte al cinema Comèdia d'un museu Thyssen, que hauria de comptar amb una bona oferta pictòrica. Però en falten moltes més iniciatives.

Podria succeir que Barcelona es quedi a mitges, que la inèrcia duri encara uns anys, però que no tingui la força suficient per ser un destí imprescindible.

Si ens trobem al centre de la ciutat amb els mateixos comerços i ofertes lúdiques en qualsevol altra ciutat europea, ¿per què viatjar? ¿Per què anar a Barcelona, a Roma, a Florència, a París, a Munic o Amsterdam?

De fet, en un context de canvi climàtic, i de fortes aglomeracions, ¿quines satisfaccions aporta el viatge turístic a l'estiu?

*Aquest article ha estat traduït automàticament fent servir intel·ligència artificial