La Generalitat ha condecorat 513 alumnes que van superar el 9 a les proves d'accés a la universitat. És un just reconeixement a l'esforç. I la prova del fracàs de la pedagogia de la plastilina.

La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha dit a 264 noies i 249 nois de vint comarques: “Cada vegada més joves decidiu formar-vos, créixer, fer-vos preguntes i construir el futur a través del coneixement. És un orgull immens com a país”.

Cert i bonic. Però segons els sindicalistes, en els darrers sis anys les necessitats de l'alumnat a Catalunya han crescut un 230%. Diuen que ells ho arreglarien tot amb 378 milions d'euros addicionals.

Sosté la consellera que “més enllà de premiar les notes excel·lents, s'ha de celebrar tot allò que aquestes notes representen, textualment”. I representen que els premiats són els millors, textualment.

Aquesta afirmació suposa que per estar entre els millors es requereix esforç, sacrifici, tenacitat, superació, competitivitat i altres valors que els lobbies Rosa Sensat i la Fundació Bofill criminalitzen.

Amb la seva desfasada i fracassada pedagogia utòpica del segle XIX, han convertit les aules en centres lúdics on els infants són els reis de fer el que els doni la gana. Amb mestres sense taules i assegudes per terra.

Donen suport i participen en el desgavell associacions de pares infiltrades de comuns, antisistema i extremistes. Un entramat subvencionat que substitueix la pedagogia per la ignorància. I que fuig de l'exigència intel·lectual.

Ho va advertir el filòsof i professor Nuncio Ordine en el seu tractat La utilitat de l'inútil: “La universitat ha estat organitzada per convertir-la en instrument al servei d'aquells que professen un determinat credo polític, econòmic o racial”.

Una prova de les aberracions comeses, els fatals resultats de Pisa a la cua d'Europa. Una altra, l'augment d'escolars que necessiten atenció psicològica. A més, les frustracions del professorat i les baixes laborals per estrès, ansietat i fatiga mental.

La consellera ha tingut bones paraules i reconeixements a "les persones que us han sostingut en aquest camí. Famílies que heu estat al costat, professors i professores que us han sabut orientar, i centres que han cregut en la vostra capacitat". 

Encara que tard, serveixi de consol, perquè ha defensat uns valors seriosos i estructurats. Res a veure amb la desequilibrada situació actual. Aviat la diran reaccionària i elitista.

L'altra cara de la selectivitat ha estat un descens històric respecte als anys anteriors. I la taxa d'aprovats d'enguany és la més baixa des de 2020, durant la pandèmia.

No obstant això, malgrat aquesta davallada, les notes dels estudiants catalans són força bones si es comparen amb altres comunitats espanyoles.

Alguns amb puntuació de 9,9, la que posen alguns professors de matemàtiques que no creuen en el Déu o el guarden per a ells. Formen part del grup que aposta per la mediocritat.

Per aquestes i altres bones raons, felicitem els millors estudiants. Els que són un orgull i exemple per a Catalunya. Els que són necessaris per a la cultura i el coneixement.