Han passat bastants anys des d’aquell 2008 en què, amb motiu d’un partit de futbol celebrat a Montjuïc, es van habilitar unes zones especials per a aquells aficionats sense entrada del Celtic de Glasgow que volien accedir a l’esdeveniment. Eren 15.000 els seguidors que rondaven per l’Estadi i a la mateixa ciutat. El consistori va posar anuncis a la premsa escocesa informant de l’abast de la nostra Ordenança de Civisme i fins i tot va instal·lar una carpa per a ells amb paella i música per evitar aldarulls.

Cada cop amb més freqüència hi ha celebracions de concerts i sobretot d’esdeveniments esportius. En la competició europea futbolística, per ara només del FC Barcelona i confio que aviat també del RCDE, l’afluència de l’afició rival és cada cop més notable i periòdica, atenent el seu nou format de lligueta i la resta d’equips en disputa.

No és estrany que una part dels seguidors vinguin sense entrada i en un altre grup radicals o individus que no respecten veïns, mobiliari, normes bàsiques de conducta o són violents. Aquesta setmana s’ha constatat l’actitud deplorable, dins i fora del Camp Nou de certs aficionats de l’Eintracht de Frankfurt. Confio que la UEFA adopti sancions severes i exemplars al respecte.

Per evitar reincidències i incidents majors i altres pertorbacions de la convivència, seria obligada una major exigència als clubs que disputen el partit, al local i al visitant, o als organitzadors, en altres casos, de concerts multitudinaris. Són els més interessats i no dubto que ja són els primers col·laboradors amb les administracions que també han d’adoptar mesures complementàries a les actuals a aquests fins.

Una responsabilitat òbvia a l’interior del recinte de l’esdeveniment que hauria de ser compartida també a l’exterior. Aquest doble compromís de seguretat i convivència ja correspon als Mossos i és reforçat als voltants i a la ciutat per la Guàrdia Urbana i a l’interior pels empleats del promotor i la seguretat privada.

Han de comptar amb el suport addicional, no en funcions de seguretat, d’“agents cívics esportius” aportats pels promotors per impulsar el bon comportament ciutadà dels qui ens visiten i ho fan de manera massiva i en conjunt.

En paral·lel, seria convenient obrir un debat i tancar noves decisions de govern amb els clubs o organitzadors d’esdeveniments sobre els inconvenients i molèsties que generen aquests grans esdeveniments. Així, en els concerts, competicions esportives i altres activitats amb importants afluències de públic, i una part significativa dels assistents ho facin sense entrada amb dret d’admissió a l’esdeveniment, els seus organitzadors en col·laboració amb l’Ajuntament haurien d’habilitar espais provisionals durant la seva celebració i en el seu moment previ i posterior.

Uns “refugis cívics”. Si es vol digueu-li “fan zone” o espai acotat a aficionats rivals, i, en particular, als “hooligans”, i que vetlli el deambular com una ramat desordenat i irrespectuós amb els veïns o el comerç i cap a la mateixa Barcelona.

És obvi que ni totes les aficions són iguals ni tampoc tots els que les configuren són incívics, però la passió i el turisme esportiu no poden convertir-se en un exercici de descontrol i de pertorbació de la normalitat ni ser un risc per a la convivència o un perill per a la seguretat.

A final d’aquest mes de desembre, el ple de l’Ajuntament de Barcelona aprovarà la modificació de l’Ordenança de Civisme. Es té l’oportunitat d’incloure en el text una disposició que sigui exigent, no només amb les persones, sinó també amb els organitzadors d’esdeveniments multitudinaris.

Una obligació cívica i concretada de col·laboració amb l’ajuntament i amb els Mossos en el bon desenvolupament de l’esdeveniment i per a la garantia de la convivència i de la seguretat dels aficionats propis i aliens, de veïns i del comerç. De tothom. De Barcelona.