Aquesta setmana, una més, Barcelona s'ha vist col·lapsada per una manifestació de taxistes. Uns 500 vehicles van ocupar durant quatre hores la Gran Via alterant el transport públic i privat de superfície. 500! Tot just un 5% de les poc més de 10.000 llicències existents.

Se suposa que es manifestaven a favor del gremi i, segons el seu portaveu més xerraire, Tito Álvarez, buscaven mesures que permetin donar un bon servei. Quin conte!

Defensaven el monopoli del servei, en detriment d'altres formes de transport individualitzat, nascudes a conseqüència de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

Si es prefereix: no reclamaven drets, sinó privilegis davant de tercers (vehicles amb conductor).

Els ciutadans, usuaris del taxi o no, van ser els veritables perjudicats d'aquesta reclamació, sense possibilitat d'aconseguir cap benefici.

Que els taxistes tenen raons per estar preocupats pel seu present i el seu futur és una cosa que no admet dubtes. Que prendre la ciutadania d'ostatge serveixi per aclarir el panorama resulta, en canvi, molt dubtós.

La “manifestació” més que a favor dels taxistes semblava fer-se en contra seva.

Parlant amb propietat: deixar un cotxe a la calçada no és manifestar-se; és aparcar malament. La Guàrdia Urbana ho hauria de tenir en compte.

La tendència (injustificada i injusta) de prendre el tot per la part porta molta gent a atribuir al col·lectiu el comportament impropi d'aquesta minoria que, a sobre, es repeteix diverses vegades cada any.

Altres agrupacions de taxistes no es van sumar a la vaga i fins i tot van criticar la convocatòria. Amb poc èxit, perquè el 5% de seguiment va bastar per provocar un destrossa que també va perjudicar els seus companys.

Posats a mostrar la seva voluntat de concòrdia, haurien pogut deixar lliure el carril-bus. Excepte que la intenció fos portar el caos a la ciutat. Ho van aconseguir.

Aquell mateix dia es manifestaven (amb moltes més raons) els metges. Molta gent va comprendre la seva protesta i que desfilessin pel carrer, perquè buscaven fer-se notar, no fastiguejar el personal.

Les persones es manifesten; els vehicles, no. Si els taxistes volen protestar, que ho facin a peu, com la resta dels humans.

Les reclamacions d'aquest petit col·lectiu, pretenent que actua en defensa dels usuaris, serien millor escoltades si, de tant en tant, es pronunciessin contra les males pràctiques d'alguns dels seus col·legues. Que n'hi ha.

També, és de justícia reconèixer-ho, entre altres col·lectius: entre ells els polítics, que només critiquen determinats comportaments quan el sospitós és de les files contràries.

Si es volen més mostres de gremialisme, aquí hi ha els jutges justificant l'incomprensible; aquí hi ha l'església, emparant pederastes i fins i tot presumptes delinqüents com aquell sacerdot acusat d'estafar un ancià. A expenses del que decideixi la justícia, només ha estat traslladat, potser perquè pugui actuar amb llibertat on no es coneguin les seves maquinacions.

Un cas semblant al d'un frare de Torrent (València), si bé aquest està acusat d'estafar 220.000 euros! no als feligresos, sinó a altres frares, no se sap si amb vot de pobresa. De tota manera, en aquest cas tot queda a casa (la del Senyor).

Un veí va decidir fa un temps que deixaria d'utilitzar el taxi cada vegada que el col·lectiu vulnerés els seus drets de ciutadà bloquejant els carrers. Fa anys que no utilitza aquest servei. Entre altres motius, perquè al centre de Barcelona el transport públic, tot i que millorable, no és dolent.

Que es pot millorar és evident, com tot. El metro, per exemple, informa ara dels horaris de pas als panells visibles abans de marcar el viatge amb la targeta. Això permet al viatger decidir si espera o opta per un altre servei (per exemple, un taxi).

Però a vegades fins i tot TMB s'oblida de mesures convenients. Per exemple, l'autobús 59, quan es dirigeix cap a Poblenou ja no utilitza la Rambla. Passa la plaça de Catalunya i té allà una parada davant del Banc d'Espanya. Els responsables no han tingut a bé posar a la mampara l'adhesiu que indica el nou trajecte. I això que les obres que obliguen al desviament no són cosa de dies ni de setmanes.

Seria bo que recordessin que la majoria de barcelonins no tenen coneixements infusos ni comunicació directa amb l'esperit sant. Per això hi ha els panells informatius. Excepte quan com, en aquest cas, no hi són. Se'ls espera?