Passa’t al mode estalvi
Pancartas que piden civismo / ALBA LOSADA
Opinió

Ben està el que bé acaba, tindrem Ordenança i pressupostos a Barcelona

No acaba malament el mes per als barcelonins. Tindrem Ordenança Cívica i tindrem pressupostos. La pinça dreta espanyola, dreta independentista catalana i suposada esquerra pura, els comuns, no presentaran una alternativa a la moció de confiança de l'alcalde i el 2026 es podran afrontar reptes pendents i urgents

Publicada

Barcelona tindrà nova Ordenança de Civisme. Per fi, diria jo, perquè la vigent des del 2006 no s'adequava a la realitat actual i feia gala de la seva obsolescència. La setmana passada els grups han dit la seva, han marcat posició. A favor i en contra. Els grups que s'han posicionat a favor sembla que no recordin que la nova Ordenança neix d'una iniciativa de l'alcalde Jaume Collboni.

Escoltant Jordi Martí Galbis, líder en precari de Junts per Catalunya, sembla que la nova Ordenança es va parir a Waterloo. “No és un vot al Govern, sinó a la ciutat i a la seva gent”, va dir ufà el portaveu junter. Sonava a excusa per donar suport a una iniciativa, la primera de relleu, del consistori. Junts ha sortit del no a tot inclosa la reserva d'habitatge del 30% a les promocions de la ciutat que continua vigent per la seva actitud.

Però en la seva compareixença, Jordi Martí semblava que demanava perdó per donar suport a una proposta socialista. I es va apuntar com el salvador de Barcelona. Gairebé va dir “o nosaltres, o el caos”. Li va faltar poc. “Barcelona tindrà nova Ordenança de Civisme abans de Nadal, gràcies a Junts, per recuperar l'ordre i la convivència; l'altra opció era el tripartit i el sidral dels últims anys”. Vaja, o nosaltres o el caos.

Portem dos anys d'aquesta legislatura i el senyor Martí no s'ha assabentat que el tripartit no existeix. Marc Serra, regidor dels comuns, es va encarregar de recordar-ho carregant contra la nova Ordenança i esquinçant-se les vestidures en defensa dels incívics, brètols i altra fauna urbana que tenen tots els seus drets, però que no respecten els drets dels altres. Qui la fa, la paga. Aquesta màxima sona malament, ho accepto, però sol ser efectiva per fer entrar en raó als sense raó. Dit d'una altra manera. La llibertat d'un acaba quan comença la del veí.

L'acord passarà els controls de l'Ajuntament perquè també ERC donarà suport a la iniciativa municipal. Els republicans gairebé s'han presentat com els garants.

Ells es posen la medalla de la mediació i la medalla que es compleixi l'ordenança. Es desconeix si el regidor Coronas al capdavant del seu grup es desplegarà per la ciutat per fer arribar la bona nova, Ordenança en mà of course, als ciutadans i passar el platet als sancionats. Escoltant-lo, m'ho va semblar.

Més sorpresa em va generar el PP. Els de Dani Sirera diuen que estan en contra perquè no s'inclou l'arrelament o prohibir l'ús del burca i el hijab. Em sorprèn perquè el tema de l'arrelament no és competència municipal i segons algunes sentències tampoc ho és regular el burca o el hijab.

Tant vol plantar cara a Aliança Catalana i a Vox que se li acumula la feina i no distingeix el que són les competències municipals. Fins i tot Junts ho ha vist, senyor Sirera.

No acaba malament el mes per als barcelonins. Tindrem Ordenança Cívica i tindrem pressupostos. La pinça dreta espanyola, dreta independentista catalana i suposada esquerra pura, els comuns, no presentaran una alternativa a la moció de confiança de l'alcalde i el 2026 es podran afrontar reptes pendents i urgents. Amb tots els peròs, ben està el que bé acaba.

Perquè no s'enganyin, el 2026, any preelectoral, no tindrem nous pressupostos per al 2027 ni grans acords de ciutat. El d'ara no és un miratge, però s'hi assembla.