Badalona torna a omplir pàgines de diari i minuts de televisió. Aquesta vegada, pel desallotjament de l'antic institut B9, ocupat per migrants en situació, tots ells, d'extrema vulnerabilitat. Abans van ser els abusos a nenes en un conegut centre comercial de la ciutat. I un parell d'anys enrere, l'incendi d'una nau industrial, igualment ocupada per immigrants irregulars, en què van morir tres persones.

Aquells que es riuen de l'alcalde, Xavier García Albiol, per competir amb el primer edil de Vigo per sortir als papers amb l'arbre de Nadal més alt d'Espanya haurien de recordar aquest trist currículum abans d'arrufar el nas i mirar Albiol per sobre l'espatlla.

Són els mateixos que denuncien ara el desallotjament del B9 convençuts que, aquesta vegada, Albiol ha anat massa lluny i l'operació se li girarà en contra. Ja veurem.

És cert que les intervencions públiques de l'alcalde han estat ostentosament deshumanitzadores i que la seva “solució” només busca treure el problema de “la seva” ciutat.

Albiol sap, com denuncien els seus crítics, que les persones no desapareixen. Que tots aquests ocupants del B9 l'ocupaven perquè no tenien cap altra alternativa. Que l'única alternativa és la seva situació actual: deambular pels carrers a la recerca d'un lloc cobert per evitar la pluja.

Però no és menys cert que els qui el critiquen fa anys que donen per bona l'ocupació d'un edifici en ruïnes en què han arribat a malviure 400 persones, segons les mateixes organitzacions que diuen defensar-los.

El desallotjament del B9 es va fer en coordinació amb la Generalitat i el Govern. D'aquí que hi participessin Mossos d'Esquadra i Policia Nacional, l'objectiu dels quals era identificar els irregulars i detenir aquells que tinguessin comptes pendents amb la justícia.

No devien ser tants, quan la majoria dels desallotjats continuen sota el pont de l'autopista C-31. Si hi havia delinqüents habituals vivint al B9, cosa no descartable, van abandonar l'edifici abans de ser desallotjats per la policia, cosa que tampoc hauria de sorprendre ningú.

Això ens retorna al punt de partida: què fer després del desallotjament? La postura de l'Ajuntament de Badalona és clara, almenys en públic: als irregulars ni aigua. Encara que el cert sigui, com reconeixen des de Càritas, que els serveis socials de l'Ajuntament sí que han fet, i continuen fent, seguiment i suport a aquestes persones vulnerables. És la seva obligació. Forma part de les responsabilitats de l'administració local.

L'Ajuntament incompleix aquestes obligacions en no disposar de refugi per a aquestes persones. Però tampoc la Generalitat, ni les entitats socials han estat capaces de donar resposta a l'emergència. Ni el Govern ha pogut trobar albergs on acollir-los ni les entitats disposen de recursos lliures per a ells.

Ara, tant la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, com el delegat del Govern, Carles Prieto, denuncien l'actitud d'Albiol, però continuen sense oferir alternatives als desallotjats. I la trista imatge dels veïns manifestant-se contra l'acollida de quinze d'ells en una parròquia sembla donar la raó a l'alcalde.

Albiol va arribar a l'alcaldia amb una majoria absoluta fruit de la promesa de mà dura amb la immigració irregular, les ocupacions i la delinqüència.

I el desallotjament del B9 és la concreció d'aquestes promeses. Ara, Badalona no fa més que intentar centrifugar el problema en negar-se a donar-los aixopluc. Perquè és evident que les persones no desapareixen, però també ho és que els ajuntaments comencen a estar superats pel problema. I, si no, que ho preguntin a Jaume Collboni, després del darrer recompte d'Arrels a Barcelona.