Hi haurà qui després de llegir aquest article em titlli de tradicional i fins i tot pejorativament de nostàlgic. És obvi que cadascú és lliure de celebrar i de sentir aquestes dates de la manera que consideri, però també és cert que en una societat les seves arrels s'enfonsen en un llegat a compartir.

El Nadal o és Nadal o no ho és. Tampoc ho és si és laic. La seva desnaturalització any rere any és notòria i en tots els seus sentits. El catòlic és essencial per als creients i amb el temps s'ha estès en el seu abast, però, en gran part, s'ha desvirtuat.

No ho afirmo en referència a qui sigui agnòstic o professi altres religions ja que és la seva decisió personal a respectar. Ho refereixo pel progressiu i imparable procés de “desnadalització”.

A Barcelona podem recordar aquells pessebres irreconeixibles a la plaça Sant Jaume instal·lats pel consistori i objecte de controvèrsia. O altres episodis més recents de l'edil Collboni substituint el pessebre per una estrella de vint puntes i abans el de l'alcaldessa Colau organitzant la fira del Senyor Hivern a la plaça Catalunya.

Desplaçar actualment el pessebre de sempre davant l'Ajuntament a l'interior del mateix no és balder. És l'exponent d'arraconar tradicions i sentiments i de fer-los cada cop menys visibles i amb el temps aliens.

Barcelona, molt al nostre pesar, té el seu Grinch, l'Ajuntament, que, com aquell personatge de ficció, s'entesta per tots els mitjans a arruïnar l'esperit nadalenc. La il·luminació aliena dels carrers de la celebració, el desterrament educatiu amb el pretext de la laïcitat o de la multiculturalitat, el llenguatge banal, etc. en són alguns exponents.

Fins i tot, alguna administració ja ha canviat el nom de les vacances de Nadal i Setmana Santa per les del descans del trimestre.

Pel que fa a la il·luminació nadalenca de molts carrers bé podria ser la de qualsevol moment de l'any. Altres moltes llums podrien ser més pròpies de Chinatown, de motius barroers o de quotidians intemporals quan no algunes ben bé podrien col·locar-se en les celebracions de revetlla.

S'agraeix que, encara que siguin escassos i excepcionals, es pugui observar alguns esclats tradicionals i que evoquin la raó nadalenca. La Sagrada Família o els Reis Mags es desplacen a la foscor del menyspreu mentre proliferen els rens, els Pares Noel i les caixes d'objectes de regal.

Sempre ens quedarà el perenne arbre de Nadal. En paral·lel, s'ha de donar suport amb convicció a les Fires de Nadal com la de Santa Llúcia o la de la Sagrada Família, la de la joguina de la Gran Via i tantes dels nostres barris o aplaudir les tímides iniciatives al Port.

Barcelona és una ciutat de comerç i aquestes dates són cabdals per a l'ocupació i per a aquesta activitat econòmica. Aquest al·legat comercial forma part del relat nadalenc, faltaria més, però no hauria de distorsionar-lo. El Nadal és també consum sí, però molt més.

El caràcter familiar i el de solidaritat s'evidencien en aquestes dates, tot i que haurien de perdurar més enllà de la seva celebració. Té una component de compromís social, de solidaritat envers els més necessitats i envers els nostres grans que viuen en solitud. Una actitud a evidenciar aquests dies per perpetuar-la al llarg de l'any vinent.

És una crida d'atenció i una veu de reacció obligada.

Un últim apunt. Els nostres governants haurien de donar-se compte de l'impacte i arrelament de la tradició quan desenes de milers de famílies, avis, pares, fills i nets s'agombolen per assistir a la Cavalcada de Reis. Tradició i Família cada cop estan més proscrites o relegades, però vulguem o no, el seu arrelament és present i no es resigna a celebrar-se a les catacumbes domèstiques. Són sentiments diversos i compartits.

Barcelona ha de conciliar arrels i diversitat, costum i innovació, tradició i modernitat. Seria important que, com aquell anunci televisiu d'antany, tornés a casa de la mà la Casa Gran, l'Ajuntament, per Nadal i que sigui Nadal.

Sense renunciar al seu origen, en família, amb la societat i a la ciutat. Encara que alguns expressin ara els millors propòsits amb un “Bones Festes”, continuaré fent-ho com sempre desitjant al lector: Bon Nadal!