Diversos col·lectius religiosos s'han afanyat a condemnar l'actitud escassament caritativa de Xavier García Albiol, alcalde de Badalona. Tenen raó: l'expulsió dels migrants de l'institut abandonat potser és legal, però de cap manera compassiva.

De totes maneres, la caritat pot ser una virtut cristiana, però no és un factor determinant en la política i menys als jutjats, on acostuma a regir la norma de fiat iustitia et pereat mundus (faci's la justícia encara que el món pereixi). El problema, és clar, és decidir en què consisteix la justícia.

És just que s'expulsin 400 persones sense llar de l'únic sostre que han trobat per aixoplugar-se? És just només si no són espanyols, si no són de Badalona? És just que si un és pobre, nascut o no a Espanya, no tingui on caure mort ni on descansar a cobert mentre visqui?

Coincideixen sempre justícia i legalitat?

Bé, aquesta darrera pregunta és ociosa. Tothom sap que no és així.

Un vell refrany afirma: “com teles d'aranya són les lleis que atrapen el mosquit i no el milà”. Traduït: la llei és molt més favorable al poderós que al desvalgut. I si el poderós és de dretes, les possibilitats que l'atrapi la llei són gairebé nul·les.

Rato, Zaplana, Villarejo dormen a casa seva. Fins i tot Bárbara Rey, presumpta autora de xantatge a la Corona, disposa d'un bon llit que no deu ser gaire incòmode, a jutjar per les vegades que el va utilitzar el rei emèrit qui, tot i ser sospitós d'un sens fi de fraus, dorm on li ve de gust.

Res d'això té a veure amb les creences religioses.

És evident que algú, Joan Carles de Borbó, pot declarar-se catòlic i reconèixer que no respecta els manaments de l'església. Sense cap vergonya.

Hi ha munts de dirigents de l'Ibex que es diuen creients i practicants i que limiten les seves pràctiques als rituals més aparents. Missa els diumenges i festes de guardar i cerimònies associades (confessió, comunió, baptisme, matrimoni) sense sentir-se obligats pels manaments sobre compartir la riquesa i atendre el necessitat.

L'evangeli defineix aquesta gent com a “sepulcres emblanquinats”.

Durant segles la principal diferència entre el calvinisme centreeuropeu i el catolicisme del sud d'Europa estava relacionada amb els diners. Els catòlics condemnaven l'acumulació pura de riquesa mentre que el protestantisme considerava l'enriquiment com una mostra del favor diví.

Això s'ha acabat. Els rics del nord i del sud es lliuren a l'ostentació sense cap recança, començant pels bisbes, les vestimentes dels quals estan lluny, molt lluny, de la idea de pobresa que prediquen.

I mentrestant, es fa fora al carrer 400 pobres. Que sigui per Nadal, quan els municipis destinen ingents quantitats de diners a il·luminació per incentivar el consum, és només una mostra més de la hipocresia dominant.

Ja fa 12 anys que Maria Antonia Trujillo, aleshores ministra d'Habitatge, va llançar la idea de promoure habitacles de 30 metres quadrats. La van crucificar (per fer servir una expressió manllevada de les creences religioses).

Quants dels expulsats de Badalona es mostrarien més que satisfets amb un habitatge d'aquestes dimensions?

Encara més: qualsevol que es pari davant dels aparadors de les immobiliàries podrà comprovar que s'ofereixen -a preus extravagants i impagables pels desallotjats de Badalona i tants més-, barraques d'aquestes dimensions, algunes amb una curiosa anotació “manca de cèdula d'habitabilitat”.

Parlar de justícia als promotors d'habitatges és arriscar-se a un diàleg de sords perquè és possible que la mateixa paraula estigui sent utilitzada per uns i per altres en un sentit molt diferent.

Per a García Albiol i aquells que participen del seu sistema de creences és just que qui té diners tingui accés a qualsevol bé i qui no en tingui s'aguanti. Si a més el pobre és immigrant i massacrar-lo serveix per aconseguir algun vot dels xenòfobs locals, bingo!

El principi ultranacionalista és molt diàfan: primer jo, després jo i si en sobra alguna cosa, per a mi. I com a molt, per als meus. Els immigrants, si a més són pobres, no formen part de la col·lectivitat local.

Almenys això crida la joventut de Vox, que també es diu cristiana. Pel que sembla ignora que, segons les seves escriptures, Josep, Maria i Jesús van ser emigrants i van okupar un estable en no trobar allotjament.

Avui potser s'haurien instal·lat a l'institut desallotjat. O al costat de l'estació de Sants, on conviuen desenes de tendes de campanya que no s'evaporen per més García Albiol que hi hagi.

Tampoc per Nadal.